El Barça es consumeix

Passat el quart d’hora inicial, el Barça va agafar la pilota i es va plantar al camp madridista. Va tenir ocasions, però va fallar. Però almenys no es va veure l’equip timorat, apocat, fins i tot es podria dir covard que va jugar a Nàpols dimecres passat. Era un Barça diferent, que tenia un pla, almenys. I, sobretot, exhibia la valentia que no se li va veure al sud d’Itàlia.

La primera pilota que va tocar Ter Stegen va ser un desplaçament llarg cap a Arturo Vidal, convertit en un jugador postís. En defensa, era interior dret; en atac exercia, de vegades, de fals davanter centre i fins i tot de fals extrem dret. El xilè va bressar la pilota i el Barça va esbufegar alleujat, guiat pel control de Busquets, que es va desplaçar tranquil·lament pel balcó de l’àrea del porter alemany mentre es projectava en posicions més avançades.

Acabada la primera meitat, els ordinadors escopien les dades que avalaven la fiabilitat de Busi com a far del lent, però ordenat joc blaugrana. Havia repartit 45 passades. I 41 d’elles van ser bons. Només en va fallar quatre, però tres en territori blanc, o sigui, lluny de la casa del seu amic Marc. A través de la passada, Setién va trobar, per fi, la millor versió d’Arthur, a qui va establir de meravella aquesta sortida neta de la pilota des de darrere. A través del brasiler es va trobar un Griezmann que va fallar en molts moments d’aquesta primera part. Es va guanyar, tot s’ha de dir, una reprimenda de Messi perquè no es van entendre en una jugada.

Domini sense punteria

A partir d’aquell instant, el francès es va reclinar entre la defensa blanca i Casemiro. De manera que Antoine va servir una meravellosa passada a Arthur, que va semblar Usain Bolt comparat amb la carrera lenta i matussera de Toni Kroos. El brasiler va topar amb el gegantí cos de Courtois, que va evitar el 0-1. Pròleg dels grans instants del Barça, plens, això sí, d’ineficàcia. Va trepitjar amb freqüència la casa blanca, tot i que sense la punteria adequada. Busquets continuava tocant i tocant. I tot va canviar a la segona part quan el futbol, en una altra estranya pirueta del destí, va permetre a Vinicius aprofitar d’un rebuig de Piqué per firmar el gol més estrany.

Isco va canviar el paisatge emocional

Però, alhora, més decisiu. De res havia valgut la parada monumental de Ter Stegen al superb xut d’Isco, una jugada que va canviar emocionalment el paisatge del Clàssic. Per a desgràcia del Barça, que va descobrir que era extremadament vulnerable en el pitjor moment de la nit. Aquesta jugada de Vinicius va esquinçar la defensa blaugrana perquè en l’acció de l’1-0 no hi va haver rastre visual de Semedo. Piqué va arribar a l’encreuament i el xut, que no anava a la porteria de Ter Stegen, va tocar el seu cos desviant la pilota de forma burleta. Tan absurd va ser que el xut de Vinicius va regatejar la mà dreta de l’alemany per provocar la bogeria al Bernabéu.

Ni tan sols l’excel·lent rendiment de Marc va permetre a l’equip de Setién sobreviure a aquesta segona part en la qual el Madrid es va apropiar de l’escenari. Els canvis del tècnic càntabre no van activar l’equip, que es va anar consumint sense aprofitar tampoc la gasosa entrada de Braithwaite.

De Martin a Vini

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Va tenir el gol a les botes el davanter danès al minut de trepitjar el temple blanc, però va fallar. Segons més tard, Vinicius va disfrutar del seu moment de glòria. I Setién va treure al davanter estrella de l’estiu passat, per qui el club va pagar fins a 135 milions d’euros, per posar-se a mans, perdó, als peus, d’un adolescent anomenat Ansu Fati.

De sobte, va acabar sense cap resposta perquè un gol de rebot i un altre de Mariano, en un xut estrany, van enterrar les seves aspiracions. Dos secundaris del Madrid van despullar el Barça en una segona part que no oblidarà mai Setién, a qui se li va escórrer l’equip.