El Camp Nou xiula la idea de Setién

No té paciència. Però cap paciència el Camp Nou, que ja va mostrar signes d’inquietud en la primera meitat quan el Getafe collava amb una voraç pressió sobre la casa de Ter Stegen. Però molt més evident va resultar en la segona part quan el públic, cansat que la pilota transités cap enrere, camí dels peus del porter alemany, va decidir xiular l’equip.

En realitat, estava xiulant una idea. Una arriscada idea de joc. I, de sobte, el Camp Nou, un vell i tradicional temple on els debats es magnifiquen i es perpetuen amb el pas del temps, va creure recuperar les discussions que hi va haver al seu dia amb Bakero i aquell inoblidable Dream Team de Cruyff.

A José Mari, capità d’aquell equip, se’l va criticar, i molt, que cedís la pilota cap enrere perquè els centrecampistes, gairebé sempre Guardiola, iniciessin el joc amb més panoràmica. A Bakero li van arribar a col·locar fins i tot un sobrenom: Patrasic.

No se sap, en canvi, si Ter Stegen en té ja algun. Potser el porter amb mans i peus. Amb mans prodigioses, com aquella en què va evitar el gol del Getafe amb una triple parada, o aquests peus que no pateixen cap tremolor quan li arriba la pilota. 

Retrat de l’angoixa

Però el Camp Nou, retrat de l’angoixa que sacseja un club que ha perdut tot el seu glamur futbolístic, fent fora un entrenador (Valverde, amb barba de diversos dies, està a l’atur) a mitjans de gener, ja no oculta la seva impaciència. ¿Per a què?, ha de pensar el poble culer. Abans d’arribar al minut 75 de partit, i després del rum-rum que va sacsejar la grada en la primera meitat, l’aficionat es va cansar. I va començar a xiular de manera espectacular una passada cap a Ter Stegen. L’alemany, a la seva. Ni es va immutar.

«És normal que la gent es posi nerviosa, veus les dificultats per sortir amb claredat» (Setién)

Hi va haver un temps en què tenir la pilota era un assumpte primordial al Camp Nou. Ara es renega fins i tot d’això. I es va posar a xiular l’equip tot i que, en realitat, estava xiulant una idea de futbol, l’únic i veritable tresor que ha tingut el Barça des que el 1988 va arribar Cruyff i va canviar l’ànima d’un club perdedor i depressiu fins a transformar-lo en una entitat alegre, irreverent i provocadora. Ara ja res d’això val. Per molt cruyffista que sigui i se senti, també Setién va descobrir el costat fosc del Camp Nou.

Risc alt, benefici alt

«És normal que la gent es posi nerviosa», va dir després el tècnic en to diplomàtic, esquivant avivar el foc d’un club que va deixant rastres de la seva identitat. «¿Els xiulets del Camp Nou? És producte dels nervis», després va voler Setién disculpar el públic per no entrar en més polèmiques. «Veus les dificultats per sortir amb claredat i és, per tant, normal que la gent es posi nerviosa. Fins i tot jo mateix em poso nerviós», va confessar després escollint amb summe tacte totes les paraules que feia servir en aquest enverinat i perillós debat.

«Provem de controlar el joc des del darrere i Ter Stegen és extraordinari per a això» (Setién)

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Ningú havia avisat Setién que tenir i cuidar la pilota seria un delicte. Ningú l’havia advertit que mimar la pilota seria vist com una traïció quan, en realitat, és el que ha fet realment gran aquest Barça de l’època contemporània, que ha tingut el fil conductor de Messi a través d’una idea original de JC: Johan Cruyff. Ningú el va informar que el soci ha canviat de mentalitat i ara veu com un perill el que abans era una benedicció.

«És la nostra senya d’identitat», va recalcar Setién. Poden xiular cada dia a Ter Stegen, però a ell no el cremarà la pilota. Poden renegar de Setién, però ell defensarà la seva idea amb convicció, tot i que l’arrossegui a la perdició. «Hem provat de controlar el joc des de darrere i Ter Stegen és extraordinari per a això. El risc és alt, però el benefici és alt». Paraula de creient.