SUPERCOPA FEMENINA

El Barça supera (2-3) l'Atlètic de Madrid i es classifica per a la final

Les de Lluís Cortés s'enfrontaran dissabte a la Reial Societat, actual campiona de la competició

zentauroepp52166639 patricia guijarro of fc barcelona celebrates a goal during t200206221734

zentauroepp52166639 patricia guijarro of fc barcelona celebrates a goal during t200206221734 / Oscar J Barroso AFP7 Europa

3
Es llegeix en minuts
Irati Vidal / Barcelona

Les millors obres estan predestinades a acabar en trilogies. I en la seqüència de Clàssics que s’acosten en el futbol femení, el Barcelona s’ha proposat monopolitzar el discurs per convertir-se en el gran protagonista. Les blaugrana van començar la temporada amb l’objectiu d’alçar algun títol nacional. I ja són a la final de la Supercopa d’Espanya després de superar 2-3 un combatiu Atlètic de Madrid.

Del suspens i el tempteig del primer acte es va passar a l’acció i la reacció. El 0-0 de lliga va ser el preàmbul d’un envit que bé es va poder presentar com una partida d’escacs. Dani González, en el seu tercer partit com a tècnic matalasser, va emprar l’estratègia. Va decidir oferir la pilota i el centre del camp a les blaugrana i va retirar la pressió alta. El primer assalt el va guanyar. Les jugadores de Cortés no es van acabar de creure la jugada i van començar a deambular sobre la gespa buscant el seu futbol.

El van trobar aviat. Tot i que com en tota bona obra van necessitar un canvi de guió. Toni Duggan va complir amb la llei de l’ex i va emmudir la banqueta blaugrana amb un golàs des de la frontal. Només havien passat quatre minuts i el Barcelona ja partia amb desavantatge. La maledicció dels títols nacionals tornava. Però aquesta vegada la reacció arribaria aviat.

Reacció de líder

Sospirs després que el gol de Duggan va arribar al travesser de Caldentey. I la reacció del líder invicte a la lliga. L’Atlètic de Madrid es va replegar en dues línies molt juntes i va començar, fidel al seu estil, a tocar el combinat català. Fins que va trobar l’escletxa en forma de golàs.

Com la millor resposta al gol de l’anglesa, Patri Guijarro va aprofitar un rebuig de la defensa i, sense deixar caure la pilota, es va inventar el gol del partit. Volea des de la frontal per reprendre el partit. En 12 minuts s’havia vist de tot. I el que quedava.

Domini estèril

Del gol blaugrana es va passar al domini matalasser. Situades en un clar 4-5-1, les blanc-i-vermelles trobaven amb facilitat Ludmila en el joc directe, però també eren capaces d’organitzar-se des d’enrere. Ni rastre de la comoditat del Barcelona, encaparrades com estaven les jugadores de Cortés en buscar en forat des de l’interior. No apareixien les talentoses bandes i el perill només arribava de les botes de l’Atleti, capaç d’emmudir Paños amb un xut de Charlyn a la fusta.

Una altra vegada: acció, reacció. De l’ensurt, el Barcelona va passar al rodet. Sense necessitar domini ni bones sensacions, les catalanes li van donar la volta al marcador connectant amb les seves estrelles. Primer va ser un centre de Hansen per la dreta que Martens, que feia jornades que buscava el gol, va empalar al fons de la xarxa. Després, una assistència de la neerlandesa des de l’altre flanc perquè la insistent Oshoala traduís en or els millors compassos del seu equip.

Notícies relacionades

El cop era psicològic, just abans del descans, però no definitiu. Perquè el Clàssic encara tenia guardats diversos canvis de guió i la segona meitat va arrencar com la primera: amb domini matalasser. Els dos primers canvis de Dani i l’empenta de les blanc-i-vermelles es va traduir en arribades constants que van acabar per revifar l’emoció del partit.

D’un gol anul·lat a Oshoala es va passar al gol de Charlyn Corral a mitja hora del final. I a la sensació que l’empat estava per arribar. Tocaven les matalasseres, avalades com estaven per una afició que només rugia amb el seu futbol. I es defensaven com podien les de Cortés. El seu futbol es resumia en les pugnes de la nigeriana contra el món. Fins que es va retirar lesionada. Llavors, el partit es va convertir en un compte enrere que acostava el Barcelona de nou a una final nacional. I que a punt va estar de tenir la sentència amb la tornada de Jenni als terrenys de joc. No va arribar el quart, però si el bitllet per a una final en la qual espera l’actual campiona, la Reial Societat.

FITXA DEL PARTIT

Atlètic de Madrid: L.Gallardo (5); Aleixandri (6), Linari (5), Tounkara (5), Menayo (6); Duggan (7), Meseguer (6), Virginia (5), Ángela Sosa (6); Ludmila (6) i Charlyn (7). Canvis: Leycy per Strom (46), Virginia per Elena (46) Ovdiychuk per Duggan (73) i Deyna per Charlyn (82). Entrenador: Dani González (7)