LA PRIMERA DE SETIÉN

Nou entrenador, vells defectes en el Barça

La primera ensopegada de Setién descobreix que el tècnic encara no ha aconseguit corregir els problemes que llastaven l'equip amb Valverde

jdomenech51948005 topshot   barcelona s argentine forward lionel messi gesture200126153542

jdomenech51948005 topshot barcelona s argentine forward lionel messi gesture200126153542 / JOSE JORDAN

5
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La derrota davant del València va ser un calc al 2-1 de la final de Copa. Va ser l’última de la passada campanya que va accentuar la desconfiança de la junta del Barça en Ernesto Valverde. La de dissabte va ser la primera de Quique Setién. Aquella i aquesta tenen en comú que han erosionat els entrenadors del Barça. Però no han deslliurat de responsabilitat alguns jugadors.

L’ESTIL

L’atenció a les passades

Comptar les passades s’ha convertit en la tasca per destacar o injuriar els plantejaments de Quique Setién. Des del mateix moment de la seva arribada. Els mil davant del Granada van servir per remarcar la possessió del Barça o la seva inutilitat per batre un rival que va claudicar amb 10 jugadors al camp; els set-cents i escaig d’Eivissa van ser ridiculitzats davant dels conflictes per guanyar un Segona B en temps afegit i els més de 800 de Mestalla van denunciar la irrellevància de tanta passada per acabar perdent.

Comptar les passades passa a ser la tasca per destacar o injuriar els plantejaments de Setién

«Vam donar moltes passades sense sentit», va admetre Setién. Hi havia un sentit: l’horitzontal, paral·lel a la porteria. La majoria no van servir de res. La possessió va ser absolutament supèrflua, sense intencionalitat. El Barça no va obrir espais multiplicant la circulació de la pilota i el València va trobar escletxes amb molts menys passis. Però això sí, verticals.

Quique Setién, durant la segona meitat del València-Barça. / ALBERTO SAIZ (ap)

Els crítics brandeixen les passades per burlar-se de Setién. El Barça utilitza la possessió com un exercici de pur control, que és el que pretén el seu nou entrenador. Tenir la pilota és una manera de defensar-se, va acceptar, en un Mestalla menys intens i agressiu que altres ocasions, potser perquè es va jugar a les 16 hores, adormit entre la migdiada i el pesat ritme.

Potser és un nou mètode per aniquilar el rival: narcotitzar-lo amb passades horitzontals. A falta de pèndol...

LA DEFENSA

La millora encara pendent

«Hem de millorar en bastants aspectes», va admetre Marc-André ter Stegen abans de marxar de Mestalla i de garantir immediatament que «continuarem treballant». No era la primera vegada que ho deia.

«Hi ha unes quantes coses per millorar, algunes coses que no diré aquí, és una cosa interna i jo no soc així. M’agrada parlar primer amb els que eren al camp». Ho va dir Ter Stegen el passat 23 d’octubre a Praga. El Barça va guanyar (1-2), sense merèixer-ho. L’Slavia va rematar fins a 23 ocasions a la seva porteria. Una cosa insòlita. Rècord de l’era Valverde. El Barça només ha superat aquest índex d’oportunitats només una vegada: 25 al Mallorca al Camp Nou.

Ter Stegen atura el penal a Maxi Gómez. / ALBERT GEA (REUTERS)

D’octubre a gener, el Barça ha treballat i no ha millorat. Amb un altre entrenador tampoc. La falta de contundència defensiva té més a veure amb els jugadors i la seva actitud que amb el plantejament tàctic. Gerard Piqué ha vist ja 9 targetes grogues a la Lliga, tres més que en l’últim campionat, les mateixes que en tot el torneig 17-18. O està menys protegit o llegeix pitjor les jugades o entra més tard al rival. O tot alhora.

INSTRUCCIONS INCOMPRESES

Pressió mal executada

Ter Stegen ha encaixat ja 25 gols en 21 jornades, quan a les dues últimes campanyes va rebre 29 i 36 en les 38. El porter alemany va aturar un penal en el primer temps, però no va poder evitar la fatalitat final de l’1-0. És una pilota centrada tres vegades per l’àrea. Quan el xut de Maxi Gómez toca el cos d’Alba, hi ha 8 jugadors del Barça i 5 del València.

Coquelin va ser  capaç d’eludir la pressió de tres blaugrana que el van tancar al costat de la línia de banda

En la jugada del penal, Coquelin eludeix la pressió de ¡tres! jugadors del Barça: Busquets, Griezmann i Arthur. L’assetjament del migcampista del València es produeix al costat de la divisòria, a uns metres de les banquetes. Però pot fer mitja volta per trobar dins Kondogbia que, naturalment, rep sol. Sense oposició. Tira una mala passada vertical i el rebuig, davant de l’absència de qualsevol jugador blaugrana, cau als peus de Soler que veu córrer Gayá. És el lateral esquerre, que ve en carrera. Ha superat Ansu Fati, eludeix el peu tou de Sergi Roberto i xoca amb el descoordinat Piqué a l’àrea.

Piqué, fet un nus, comet el penal sobre Gayá. / MARIA JOSÉ SEGÒVIA (aFp)

«Hi ha algunes coses que no les hem explicat bé», va convenir Setién. Potser una d’elles sigui l’elecció dels moments de pressió. Hi va haver accions sense sentit i altres de descompassades. Va succeir que Messi va acudir dues vegades a pressionar el posseïdor de la pilota i Griezmann, en canvi, havia retrocedit, amb la qual cosa el central del València va acabar trobant una sortida per a la pilota.

L’HÀBIT

La supeditació a Messi

Arthur es troba una pilota d’or en la frontal de l’àrea. Només ha de girar-se. És a la vertical de Jaume Domènech, el porter, i té la potencial oposició de Garay, una mica desplaçat. L’altre central, Gabriel Paulista, està pendent de Messi, que no acaba de separar-se per aplanar el camí. Arthur no enfila la porteria, sinó que busca donar-la a Messi. Amb la seva lentitud, li acaba donant una passada diagonal que allunya de la porteria Leo mentre Griezmann irromp per allà arrossegant amb ell Soler per dificultar l’acció.

Notícies relacionades

Qualsevol jugador del món de qualsevol equip hauria provat el xut, però Arthur mirava Messi, el salvador d’aquest equip des de fa anys. Messi, naturalment, va ser el principal creador del joc i el principal rematador, unint dues funcions que, d’altra banda, l’eximeixen de la tasca més ingrata de defensar i pressionar.

Messi xuta davant de l’oposició de Kondogbia. / JOSÉ JORDÀ (AFP)

Messi, com gairebé sempre, va respondre a les expectatives. Va ser el partit en què més vegades va xutar (11) sense premi des del 2017. Ara s’ha de multiplicar perquè no està Suárez, Fati està reclòs a un costat i Griezmann no té gaire clar quins han de ser els seus moviments. Ni amb Valverde ni amb Setién.