29 febr 2020

Anar al contingut

LA TRANSICIÓ BLAUGRANA

Reconstrucció de les hores frenètiques al Barça

El club assegura que havia pres la decisió de prescindir de Valverde tot i que guanyés la Supercopa

Emilio Pérez de Rozas / Albert Guasch

Reconstrucció de les hores frenètiques al Barça

JORDI COTRINA

Quan dilluns, el dia fatídic, Ernesto Valverde es lleva i se’n va a la cuina del seu pis cèntric de Barcelona, fa un cop d’ull al mòbil i veu el mem que li acabava d’enviar un dels seus ajudants. S’hi veu el president Josep Maria Bartomeu amb el seu telèfon d’última generació a l’orella dreta fent la següent consulta: «Escolti, ¿que hi ha Manolo Cardo? Voldria saber com ho té per fer-se càrrec del Barça. ¡Ah!, ¿que no pot, que està ja retirat? Doncs perdoni, perdoni». Cardo va ser l’entrenador del Sevilla durant la primera meitat dels anys 80.

L’anècdota reflecteix com va viure el ‘Txingurri’, un home de club, les últimes hores com a tècnic del Barça. Des del moment en què va fer el cafè del matí ja sabia que era un home condemnat. Era de domini públic. «Entra en el sou d’un entrenador i del seu equip tècnic», explica entre resignat i indignat a EL PERIÓDICO un dels col·laboradors íntims de Valverde, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, com altres veus amb qui ha contactat aquest diari per reconstruir els últims dies frenètics al Camp Nou.

«És normal que les victòries se les apuntin els jugadors i entra en el sou que les derrotes s’adjudiquin únicament al tècnic. Però el que no entra en el sou és que ens tractin com si fóssim porqueria quan intenten forçar la nostra sortida o regatejar-nos la liquidació. Ningú es mereix ser tractat així», afirma aquesta font.

Ara des del club s’afirma que, tot i que Xavi hagués dit que sí, les seves condicions difícilment haurien sigut acceptades per la junta

Valverde va viatjar a Jiddah (Aràbia Saudita) per jugar la Supercopa inquiet. No per la seva sort, sinó pel format del trofeu. «Aquí, els únics que tenim res a perdre som nosaltres i, molt especialment, l’entrenador del Barça, que si no guanya farà el ridícul», va dir el ‘Txingurri’ a Bartomeu.

Des de les oficines del club s’afirma que Ernesto Valverde en realitat tenia raons per estar inquiet. La seva destitució era a tocar. Després de la derrota del Llevant al novembre ja li van notificar que, malgrat la clàusula de renovació del seu contracte, no es comptava amb ell per a la temporada 2020-21.

A diversos dinars i reunions que van venir després, Bartomeu i l’estructura tècnica (Éric Abidal i Ramon Planes) li van anar exposant al tècnic la seva disconformitat sobre la dinàmica de l’equip. «Vosaltres mateixos heu escrit molt que la manera de jugar no era satisfactòria», diuen des de l’entorn presidencial. I es va arribar a la conclusió que el canvi d’entrenador era inevitable, fins al punt, s’assegura ara des de les moquetes del Camp Nou, que Valverde hauria sigut acomiadat tot i que hagués guanyat la Supercopa.

Bartomeu, a la sortida de la Ciutat Esportiva.

No agradava la preparació física, considerada deficient, ni la descomposició de l’equip en alguns partits, ni altres elements de funcionament intern. ¿No va ser la desfeta dels últims 10 minuts contra l’Atlètic a l’Aràbia Saudita la gota que va fer vessar el got? Segons a qui l’hi pregunteu. La veu predominant és que la decisió ja estava presa i que es va permetre que Valverde dirigís aquest últim torneig com a deferència.

«Soc molt fred»

Bartomeu, que ahir era a Zuric per una reunió de la FIFA, aquests dies ha reconegut al seu entorn que a Jiddah l’equip va jugar de meravella. El millor partit de la temporada. Que la decisió no és una qüestió de resultats. Ni tampoc una decisió en calent. «Soc molt fred, i més quan es tracta del Barça. Sempre penso en el que és millor per al Barça», va dir el mandatari a una persona de la seva confiança.  

Grau, Abidal i Dembélé, en una imatge difosa pel club a Qatar. / FC BARCELONA

Tot estava previst perquè l’acomiadament es precipités en la reunió de la junta de dilluns de després de l’eliminació de Jiddah. Era una reunió programada des de feia setmanes. Com ho estava el viatge d’Éric Abidal a Doha a visitar Ousmane Dembélé, tal com el secretari tècnic va informar el departament de comunicació del Barça dimecres, a l’arribar a Jiddah: «A partir de divendres, no em programeu res, cap acte, ni compareixença, que me’n vaig a Qatar a visitar l’Ousmane».

El que no va dir Abidal (potser perquè encara no ho sabia) és que viatjaria amb el senyor dels diners, amb el CEO Òscar Grau, que va pujar a última hora a l’avió amb destí a Doha. Quan algú del departament de premsa es va assabentar, després de la derrota, que Abidal i Grau també parlarien amb Xavi Hernández, van alertar el president. «Tranquils que no sortirà res, fa temps que parlem amb diversos tècnics i no ha sortit res», va dir el president. «Aquesta vegada sortirà», li va dir un dels seus col·laboradors més pròxims.

«Hem quedat malament per culpa de les filtracions, ens dol, ha semblat que volíem fer mal a Valverde», afirmen des de les oficines del club

Bartomeu va semblar insinuar en una roda de premsa que, efectivament, la filtració de la visita havia sortit del mateix Xavi. De fet, va arribar a preguntar a Grau i Abidal si havien sigut ells els que van donar a conèixer el viatge. Ho van negar. I és que ara a la junta lamenten molt aquestes filtracions de la visita a Qatar, difosa primer per l’emissora RAC-1. «Hem quedat molt malament. Ens fa mal. Han desmuntat tota la feina d’aquestes setmanes i ha semblat que hem volgut humiliar l’Ernesto, que és un tio meravellós», diu un directiu.

Les condicions de Xavi

Tornant a Qatar, Abidal va enviar un missatge a Xavi, van quedar que es trobarien i l’excentrecampista va rebre amb sorpresa la presència de Grau. En les dues reunions que van mantenir amb Xavi, primer en un restaurant i després a casa seva, va tenir dubtes per la proposta de la delegació blaugrana, però finalment no ho va veure gens clar, compromès com està amb el candidat a la presidència Víctor Font i dubtant de la directiva que va viatjar sense tancar l’acomiadament de Valverde. Es veia en una posició delicada, així que va declinar. Potser al juny, va deixar entreveure.

La junta ara al·lega que les seves condicions no eren necessàriament assumibles. «Tot i que hagués acceptat venir, pot ser que la junta no hagués acceptat totes les seves demandes», s’afirma. La sensació d’ordre i bona planificació que es vol transmetre casa malament amb el viatge a Qatar o amb la trucada intempestiva a Ronald Koeman que, sorprès, va rebutjar ràpid l’oferiment. La directiva mai va tenir fe en aquestes dues possibilitats. Tot i així, ho va provar.

Xavi, en un entrenament amb el seu equip qatarià. / Agències

No van ser els únics a la llista. En total hi havia mitja dotzena de noms. Amb tots ja s’havien establert contactes abans de final d’any. Era obligat mirar el mercat, diuen des del club, tenint en compte que ja s’havia pres la decisió de prescindir de Valverde. Allegri, Milito i Pochettino eren altres tècnics sondejats. El president fins i tot va dinar un parell de vegades amb l’extècnic del Tottenham.

En el cas de Setién, Ramon Planes va fer la primera trucada. Es va consultar el seu entorn, per exemple amb Manolo Márquez, tècnic amb qui va coincidir a Las Palmas. En general, a Setién i als altres no els feien cap oferta. Se’ls temptejava, se’ls preguntava pel seu contracte en cas de tenir equip i se’ls informava que eren a la llista. Tots deien que estaven disposats a venir. Menys els dos més desitjats.

La carta Pochettino

Després del frenètic cap de setmana, en què es donava Valverde per liquidat i tota la ciutat jugava a fer quinieles sobre el seu possible substitut, va arribar dilluns de cendra. A la Ciutat Esportiva la comitiva fúnebre composta per Bartomeu, Grau, Planes, Abidal i el directiu Javier Bordas van visitar Valverde. «Avui a la junta parlarem de tu», li va dir Bartomeu quan el va veure. «Ja m’ho imagino», va respondre el tècnic amb sorna. No li va comunicar que el destituirien.

«Ernesto, ¿et veus amb ganes de seguir?», li va preguntar el directiu Bordas. «Sisplau, soc un professional», va replicar

«¿Tu, Ernesto, et veus amb ganes de seguir?», li va preguntar Bordas en un moment determinat. «¿Jo? Sisplau, soc un professional. Vosaltres ja no em voleu, ja heu decidit que m’acomiadeu, deixem-nos de xerrades i resolguem el contracte, per favor».

A la reunió de la junta l’equip tècnic va exposar les alternatives per ocupar a la banqueta. Pochettino agradava, es considera que els seus equips juguen millor del que popularment es transmet, però s’entenia que el seu perfil, amb un passat periquito, no era l’ideal per al Barça. Al final es van decidir per Setién. Abidal ja havia contactat amb ell al matí. Una de les persones amb qui parla Bartomeu és Charly Rexach. «No ens equivoquem», li va contestar l’assessor.

La mala notícia

Bartomeu finalment comunica la decisió a Valverde. Aquests anys entre tots dos han teixit una bona relació personal. «Aquesta situació em posa de mala llet», li diu Bartomeu. La trobada acaba amb una abraçada sentida. El ja extècnic es troba Setién i també l’abraça. I poc després celebra un emotiu comiat amb la plantilla en què, segons un dels presents, «tots van tenir la sensació que els deixava un gran paio i un tècnic excel·lent, el cicle del qual ja estava esgotat».

Abidal i Setién, en la presentació del nou tècnic. / JORDI COTRINA

Els missatges a les xarxes socials de les vaques sagrades del vestidor que es publiquen estan plens d’afecte, inclòs de Leo Messi («Gràcies per tot, míster, segur que t’anirà genial allà on vagis, perquè, a més de ser un gran professional, ets una persona magnífica. Molta sort, una abraçada gran», va escriure l’argentí).

«Setién té els cabells blancs, infondrà respecte a la plantilla», fa broma un directiu


És veritat que la relació amb la plantilla havia perdut fluïdesa, però Valverde (i això el vestidor no ha deixat d’agrair-l’hi) sempre va ser un gran defensor dels jugadors. «Crec que nosaltres no haguéssim pogut sobreviure tant temps, aquests dos anys i mig, sense el recolzament del vestidor», diu l’entorn de Valverde.

L’extremeny, per exemple, va recolzar la plantilla davant la premsa quan va decidir no anar a l’estrena del documental ‘Matchday’. I ho va fer mossegant-se la llengua, ja que no va anar a aquesta estrena pel mateix motiu que no hi va anar cap membre de la plantilla: perquè no havien cobrat els diners que el club, a través de Rakuten, s’havia compromès a donar als jugadors.

Molt alliberat

Hi ha qui pensa que la foto escollida per molts per escenificar el comiat del tècnic extremeny és prou eloqüent: aquesta imatge abraçat a Ansu Fati, passejant, com a pare i fill, míster i ‘rookie’, pels passadissos de la Ciutat Esportiva escenifica l’adeu d’un tècnic que es va atrevir a donar-li l’alternativa a un jove que representa el futur de l’entitat.

Diuen que la primera trucada que Valverde va acceptar o va despenjar dilluns al vespre va ser la d’un dels seus amics i socis del Centre de Fotografia Contemporània de Bilbao, l’escola creada ja fa anys per difondre el seu amor per la imatge. I el primer que li va dir al seu amic va ser: «Estàs parlant amb un home lliure. Soc un home alliberat, totalment alliberat».

«Estàs parlant amb un home lliure, estic totalment alliberat»

Ernesto Valverde

L’extècnic del Barça a un amic

Valverde considera que, dins del dolor i, sobretot, la injustícia que creu que s’ha comès amb ell (més per les formes que per la decisió), ara és un home nou. Per això, potser, el primer que va fer al conèixer la notícia va ser vestir-se de ciclista anònim i anar-se’n a fer quilòmetres pels voltants de Barcelona.

Valverde i Setién, en un partit de Lliga com a rivals. / JORDI COTRINA

«He de posar terra pel mig al més aviat possible. He de deixar Barcelona. Quan un és el tècnic del Barça i viu el que he viscut jo, amb la passió que es viu tot aquí, no es pot quedar ni una setmana més a Barcelona, per més que l’estimi. Així que me n’aniré al més aviat possible», li va comentar al seu amic i soci de Bilbao.
Ha de resoldre, això sí, la situació dels seus dos fills. És possible que un, que estudia Enginyeria, no pugui traslladar la matrícula a Bilbao, però a la seva filla sí que tractarà d’emportar-se-la amb ell a la seva ciutat.

El primer que va fer el ‘Txingurri’ al conèixer la notícia de l’acomiadament va ser vestir-se de ciclista i recórrer quilòmetres amb la bici pels voltants de Barcelona

Mentre xerrava amb el seu amic, el seu agent i el de Setién eren convocats dilluns a la nit a l’Hotel Sofia. Les oficines del Camp Nou estan afectades per les obres, així que Bartomeu i els seus col·laboradors directes es desplacen a l’hotel de l’exvicepresident Jordi Mestre.

Mentre per una banda es negocia la liquidació de Valverde, per l’altra es parla del contracte de Setién. El comunicat amb les dues decisions estava previst cap a les 21 hores. No es fa efectiu fins passades les 23 hores. «Fins que no està tot tancat no es pot anunciar perquè els agents, no dic en aquest cas, se’n poden aprofitar i demanar més», diu un directiu.

L’endemà, dimarts, es va difondre l’agraïda carta oberta de Valverde. Una estona després tenia lloc la presentació del càntabre al costat de Bartomeu i Abidal a l’Auditori 1899. Aquell dia Bartomeu parla per primera vegada amb el càntabre.

Des del club consideren que és un canvi que li anirà bé al vestidor. «Té els cabells blancs. Infondrà respecte», diu fent broma un membre de la junta. Bartomeu porta el nou tècnic al vestidor i explica als jugadors que Setién era un dels futbolistes més tècnics i fins del futbol espanyol. «Busqueu-lo a la Viquipèdia i ja ho veureu», els va dir per relaxar l’ambient.

«L’equip queia»

Després de la presentació queda la sensació que Bartomeu no va aconseguir canviar de bàndol aquells que afirmen que la gestió del relleu ha sigut precipitada i matussera. Aquestes crítiques també venen de dins. Alguns dels directius, per exemple, Xavier Vilajoana, va provar de completar, amb petites xerrades o fins i tot declaracions públiques, l’argumentari de Bartomeu. «L’equip queia i feia falta prendre mesures». Reconeixia, això sí, que tot es va portar de la pitjor manera possible.

El dilluns fúnebre, però alliberador per a Valverde, va acabar amb el míster assegut en un dels sofàs de casa seva a Barcelona, repassant el mòbil i veient l’últim whatsap remès pel mateix col·laborador que li va enviar, a primeríssima hora del matí, el mem d’un Bartomeu contactant amb Manolo Cardo. Aquesta vegada el mem sí que va provocar el somriure del ‘Txingurri’: «El Barça ha acomiadat l’únic que no estava fent el ‘gilipolles’ al córner de Liverpool».