Valverde, a la diana; el Barça es reuneix amb Xavi a Qatar

El capítol de ‘Matchday’ dedicat a l’hecatombe de Liverpool mostra l’arenga de Leo Messi als seus companys minuts abans de caminar cap a la traumàtica tancada d’Anfield. No crida, no hi ha necessitat de vena inflada. Té la cúspide jeràrquica del vestidor i a ell se l’escolta. El seu missatge és curt i reiteratiu: «Vinga, gent. Recordem que allò de Roma va ser culpa nostra. De ningú més. Que no ens passi el mateix. Només va ser culpa nostra. De ningú més». No va canviar d’idea quan, setmanes després, va poder tornar a articular paraula. Donin-li la culpa als jugadors de l’enfonsament, va venir a dir. ¿I a l’Aràbia? A diferència del públic de Jiddah, notòriament crític, el de Rosario va tornar a absoldre Ernesto Valverde. «Sí, hi ha plena confiança en el míster».

En aquesta anormal Supercopa, l’equip es va quedar una altra vegada momificat. No al nivell de Roma o Anfield. Però aquesta desconnexió en moments crucials i inoportuns es va convertint en senya d’identitat del Barça de Valverde. Davant el mar Roig, a 4.000 quilòmetres de Barcelona, els blaugranes van reprendre durant 80 minuts aquell futbol monàrquic que sotmetia a vassallatge els adversaris durant bona part de la temporada anterior. Sense ser una xurreria d’ocasions, el joc va mantenir un constant bull. El foc, com sempre, el va posar Messi. Però en els últims deu minuts va sobrevenir la paràlisi tan acostumada.

Tot el notable vist fins aleshores es va desintegrar de sobte, com una bola de sorra espremuda. «Van ser errors puntuals», segons el parer de Messi. Una descomposició, en particular a la part posterior, que va tornar a donar ales a algun membre de la junta directiva que voldria propulsar un relleu immediat a la banqueta. Va ser un soroll que va sotragar per les catacumbes de l’estadi King Abdullah Sports City després del partit de dijous. Un viatge a Qatar d’Òscar Grau, el CEO del club, i Eric Abidal, el director tècnic, van alimentar l’especulació d’un tempteig a Xavi Hernández. Tots dos es van veure amb ell, tot i que en el club asseguren que la visita estava ja programada abans del partit, desvinculat, per tant, del resultat. Es van veure també amb Dembélé, en fase de recuperació a Doha.

Visita a Qatar

Ja hi va haver més d’un directiu que va advocar per la sortida del Txingurri a l’estiu. No va passar perquè Josep Maria Bartomeu, després d’un període de reflexió, va decidir advocar per la seva continuïtat quan la bola semblava decantar-se per l’altre costat de la xarxa. I com és la seva l’opinió que explica a la zona noble del FC Barcelona, Valverde seguirà en principi fins a final de temporada. Acostuma el president a destituir secretaris tècnics, no entrenadors, tot i que falta per veure si les opinions opositores al Txingurri li han afectat. En la junta de dilluns, ja programada des de fa dies, no s’espera cap decisió dràstica. Seria paradoxal que una mera Supercopa, a sobre tan extravagant com aquesta, liquidés abruptament la carrera de l’entrenador.  

Bartomeu i Valverde van pactar que arribat aquest pròxim estiu les dues parts podrien prorrogar un quart any més el contracte de vinculació. No passarà tampoc això. I Ronald Koeman, que tant va col·laborar en el fitxatge de De Jong i, per tant, manté relacions pròximes amb Bartomeu, espera pacient mentre es diverteix amb l’excitant selecció d’Holanda, amb bons números de brillar a l’Eurocopa que ve. Fins després d’aquesta cita, no es mourà. Es pot emmarcar la visita a Xavi de Grau i Abidal com una possible alternativa, més a partir de l’estiu que ara.

El desgast de Valverde es va fent palmari i el suport de Messi i els pesos pesants del vestidor per estirar-lo fins al final del curs no és assumpte menor. «L’entrenador no en té cap culpa. És error nostre», va dir Suárez a tall de suport de les paraules del seu amic argentí. No hi ha directiu que pugui contrarestar aquestes dues veus, que no van sortir alhora a la zona mixta per casualitat. Detall més que significatiu.

Falta de resiliència

Bartomeu podrà dilluns argumentar, en cas d’acarament intern, que el futbol vist a l’Aràbia convida a pensar que l’equip ha arribat a un punt d’inflexió positiu just a temps d’encarar els reptes emocionants de la temporada. La qüestió és veure ara com es corregeixen els greus desajustos que van provocar la tromba final de l’Atlètic, aquesta actitud parada que parla pestes de la resiliència psicològica dels futbolistes barcelonistes.

Notícies relacionades

El Barça es desintegra a Jiddah

El Barça torna de l'Aràbia Saudita

Com a Roma o Liverpool, fins i tot amb les diferències evidents, van constatar a Jiddah una incapacitat per sostenir la concentració fins al xiulet de clausura.  Bloquejats i amnèsics, els de Simeone els van atropellar pel carril del centre, la zona per natural més congestionada i ordenada. A la desídia final li van posar rostre Umtiti, Piqué, Busquets i fins i tot Griezmann. Tots es van enfrontar de forma espessa o van flaquejar al posar el peu en el segon i tercer gol del Atlètic. «S’ha de fer autocrítica», va dir Suárez en una frase que va sonar mecanitzada i buida.

Valverde, extraviat pel xòfer dels saudites dimecres al dirigir-se a una roda de premsa, ha semblat trobar l’orientació perduda. Potser hauria de trobar també la determinació per prendre decisions difícils sobre alguns jugadors amb llacunes. No s’ha de perdre de vista que abunden les cames de més de 30 anys. Tot i que el probable és que delegui en el seu successor (i la junta, per descomptat) la fresca i veritable renovació, quan falti un any de les eleccions presidencials. L’equip va tornar a Barcelona aquest divendres, dia festiu a l’Aràbia Saudita. Per als jugadors, la festivitat s’allargarà fins dilluns. Diumenge juguen d’altres.