24 d’oct 2020

Anar al contingut

PALAMÓS - AL-SADD (1-1)

Xavi, l'inici d'una altra era

El tècnic s'estrena fidel al 4-3-3 de la doctrina cruyffista en l'arrencada de la seva carrera a les banquetes

Marcos López

Xavi, l'inici d'una altra era

David Borrat

No es va asseure a penes a la banqueta. Gairebé sempre estava dempeus. Amb les mans lliures, sense cap llibreta. Pendent només del joc. Allà a baix, a la banda de l’estadi Palamós-Costa Brava, caminava nerviós. Anava d’un costat a l’altre Xavi Hernández. "¡Go, go, go...!", cridava sense parar el nou entrenador de l’Al-Sadd de Qatar al seu dia u a les banquetes.

A la seva esquena, 1.400 persones poblaven la tribuna del camp, fugint de la calor, més de 30 graus, alleujats gràcies a una plàcida brisa marina, mentre els seus pares (Maria Mercè Creus, la dona que va impedir la seva marxa del Barça al Milan, i Joaquim Hernández) es van ubicar a la sisena fila de la llotja. Al seu costat, l’Ariadna, la germana. El partit va acabar en empat (1-1). Però això no era el transcendent, sinó la sensació que començava una altra era en una estiuenca i calorosa tarda de Palamós.

Xavi parla amb alguns dels seus jugadors a la banqueta a Palamós. / efe / DAVID BORRAT

Ningú mirava el camp perquè els focus apuntaven al debut de l’excapità blaugrana com a tècnic

Davant de tots, el Palamós, un equip de la Primera Catalana, enfrontant-se al campió de Qatar. A la tribuna de davant ni una ànima, només les sofertes càmeres del VAR, protegides, això sí, per un para-sol de platja, mentre el sol, inclement, generava un aire desèrtic d’aquesta zona. Gairebé 1.000 cadires blaves completament buides.

Gol de VAR

En el minut 15, el VAR va anul·lar un gol de Tamba, davanter del Palamós. Va ser després la videotecnologia arbitral la que va donar per vàlid el penal de David Cano (m. 75), que va escopir amb violència el travesser, però la pilota va botar a dins de la porteria de l’Al-Sadd, segons va indicar el monitor de TV que s’estava provant en vistes als partits de Segona Divisió, el qual estrenaran aquesta temporada. Tot just cinc minuts després, el conjunt de Xavi firmava l’empat gràcies a un precís xut amb la dreta del coreà Nam Tai Hee, que va sorprendre primer amb el seu desmarcatge la defensa del Palamós i després el porter que va abandonar de forma imprudent el seu pal més pròxim.

A Palamós va ser en un torneig MIC en què van irrompre joves talents brasilers com Neymar o Coutinho. El mateix on Messi, fa ja 15 anys, marcava el seu primer gol en un amistós davant el Palamós (0-6). Però des d’ara serà també el camp on Xavi va iniciar oficialment la seva carrera com a entrenador.

Alegre, Xavi i Òscar Hernández, a la banqueta de l’estadi Palamós-Costa Brava. / EFE / DAVID BORRAT

Les càmeres, hi havia més de 40 mitjans acreditats, no estaven pendents del partit. Ni de bon tros. Era el menys transcendent. El focus era Xavi, que va acudir a la mitja hora del partit a xerrar amb Sergio Alegre, un dels seus ajudants, que estava assegut a la seva dreta. Òscar Hernández, ajudant també i germà, a l’esquerra. Al centre, l’excapità blaugrana, però no estava allà mai. Sempre dempeus.

Tradició i modernitat

A la zona alta de l’estadi uns altres tres membres del seu cos tècnic (Toni LoboDavid PratsSergio García, integrants del que al seu dia ells mateixos van denominar la ‘Quinta del Troia’ a la pedrera del Barça) manejant un arsenal de vídeos, càmeres, ordinadors per disseccionar en directe el partit. I descodificar-lo després, ja amb més calma, a la sala de treball que té l’equip a La Garrotxa, on porta una setmana de pretemporada.

Xavi aplaudeix els seus jugadors a Palamós / EFE / david borrat

A dalt, tecnologia punta; a baix, el futbol antic. A dalt, les màquines; a baix, els ulls infinitament curiosos de Xavi. La gespa, per descomptat, ben mullada, regada pocs minuts abans del partit. L’alcohol no es venia al camp per respecte a la tradició qatariana. ¿El sistema? Ni es pregunta. Aquest 4-3-3 tan cruyffista. La idea existeix; el concepte, també. El problema és l’execució. Gabi, l’excapità de l’Atlètic, era qui exercia de Xavi en la primera part com a far del joc qatarià, amb extrems trepitjant la calç. ¿Algú ho dubtava?

Com és estiu, després del descans, un carrusel de canvis, però idèntic posat de Xavi. Ordres sense parar, òbviament en anglès, correccions constants, missatges de recolzament descobrint ja des del primer dia una dolorosa sensació d’orfandat. La pilota ja no li pertany. Ell mana, però està als peus dels altres.