La final de la Champions a Budapest

L'àlbum de cromos del Barça femení

Les jugadores disputaran aquest dissabte la final de la Champions a Budapest

L'àlbum de cromos del Barça femení

JORDI COTRINA

7
Es llegeix en minuts
Irati Vidal

Tenir la pilota per jugar i disfrutar. Aquest és el súmmum del cruyffisme. I d’aquest històric Barça femení, que s’ha plantat a la final de la Champions modulant l’estil del club. Ho ha fet per convicció, perquè Lluís Cortés és dels que prefereix atacar abans que defensar. Però, també, per necessitat. Perquè, com explica Andrea Pereira a EL PERIÓDICO: “Les angleses, alemanyes i franceses tenen un físic molt superior al nostre i ens fan patir en l’un contra un, però a qualitat no ens guanya ningú, o gairebé ningú”. 

Per això, quan pitjor se li han posat les coses a l’equip, el tècnic català, lluny de replegar les seves a prop de la meta de Sandra Paños, ha tret més arsenal al camp amb l’objectiu de construir des de la medul·lar i sortir a l’atac. Dibuixades en un 4-3-3, de vegades convertit en un 4-2-3-1, les blaugranes basen el seu joc en el toc, la visió de les seves centrecampistes, les incursions de les carrileres i l’encert de les de dalt. Les primeres atacants són les centrals, que, quan toca buiden aigües, i quan no, treuen la pilota amb fluïdesa des de darrere. Després hi ha les carrileres i les seves curses de fons, la màgia de Martens a l’esquerra,l’encert de Caldentey i la grapa de Duggan al més pur estil 'charrúa'. Tot i que, si toca patir i defensar, a ningú li tremolen les cames.

Sandra Paños

En una lliga on l’ofici del porter està encara per encarrilar, Sandra Paños destaca entre la resta. Molt segura sota pals i amb la pilota als peus, la portera del Barcelona ja fa temps que figura entre les millors del planeta. Les seves inversemblants parades i la seguretat que transmet a l’equip recorden els grans porters de la història. Aquells que com ella lluïen agilitat, reflexos i rapidesa. Com a exemple, la doble parada davant el Bayern de Munic en les semifinals. Llavors, Paños va aparèixer quan pitjor ho estaven passant les seves i es va consagrar com el que és: un mur infranquejable. Així ho testifiquen les imatges i les dades, perquè l’alacantina disfruta d’un coeficient de gols encaixats inferior al de Jan Oblak, flamant Zamora de la Lliga.

Marta Torrejón

El seu sisè any com a blaugrana, Marta Torrejón és un dels pilars de l’esquema de Lluís Cortés. La capitana de la selecció espanyola es caracteritza per una gran tècnica i velocitat, que li permeten, no només defensar, sinó també sorprendre en l’atac. La seva posició natural va començar sent la de centra,l però en el Barça juga de lateral dret. Des d’allà, ha forjat, juntament amb les seves companyes, una de les millors defenses del moment i s’ha atrevit a demostrar el seu talent en atac. Un bon exemple d’això van ser els vuitens de final de la Champions, quan es va fer propietària del carril dret i va arribar sovint fins a la línia de fons. Va crear perill a tota hora apareixent per sorpresa i regalant centres a les seves companyes. A Budapest s’espera que continuï donant lliçons de poder, tàctica i qualitat individual.

Leila Ouhabi

Se la compara amb Jordi Alba per la capacitat d’anar d’un banderí de córner a l’altre, pel xut i per la condició física. Leila Ouhabi, internacional espanyola, és la propietària de la banda esquerra del Barcelona. Assegura que el que millor sap fer és defensar i sorprendre amb les seves incursions per la banda, que els gols són per a d’altres. Però la seva polivalència i el seu passat com a davantera li permeten arribar amb claredat a l’àrea rival. Abans de ser lateral, va jugar en gairebé totes les posicions, i es nota. Ara que s’ha apropiat de la banda, recorda els carrileres de la vella usança.

Andrea Pereira

La central és una de les posicions més difícils de cobrir en el Barcelona. Sobretot quan el que premia en l’equip és protegir l’estil de joc i sorprendre el rival. Per això, un bon defensa blaugrana ha de ser capaç d’avortar les poques accions rivals i tenir bon joc per treure la pilota des de darrere. Precisament, aquestes són dues de les principals característiquesd’Andrea Pereira. Formada en el planter de l’Espanyol, la central blaugrana és  imprescindible en l’eix de la defensa per la seva agressivitat, bon tacte de la pilota i gran desplaçament en llarg. Però, també, per com s’entén amb Mapi León. Entre totes dues, no hi ha rival que se’ls resisteixi.

Mapi León

Assegura que partits com el de dissabte estan fets per a ella. Que sap que en el Barcelona es juga a l’atac, però que quan toca defensar és quan millor s’ho passa, perquè en un duel de tu a tu té totes les de guanyar. Mapi León s’ha convertit en pocs anys en una de les millors defenses centrals del panorama nacional. Té ànima de líder i una gran facilitat per transmetre alegria a l’equip, que és com ella, en la seva versió més cruyffista, entén el futbol. Però si destaca per alguna cosa és per la seva capacitat per buidar aigües i treure la pilota jugada des de darrere. En això, no la guanya ningú.

Aitana Bonmatí

Renovada recentment, Aitana Bonmatí es troba davant un dels grans reptes de la seva jove carrera. I és que, arran de la baixa per sanció de Hamraoui i l’estat de forma de Patri Guijarro, la de Sant Pere de Ribes es postula com l’elegida per completar el centre del camp blaugrana. Aquesta jove promesa del futbol nacional destaca per la seva capacitat d’esquivar rivals, anotar gols (n’ha fet 12 des que va començar la temporada) i executar passades mil·limètriques. Enamorada del joc de toc i inspirada per les carreres de Xavi i Iniesta, no hi ha ningú com ella per salvaguardar la creativitat i l’'ADN Barça' en una final històrica com la de dissabte.

Vicky Losada

El braçal del Barcelona acostuma a pesar, però no pas a ella. Vicky Losada, primera capitana i una de les jugadores més determinants de l’equip, va madurar en l’exigent Lliga femenina dels Estats Unitsabans de tornar a casa. Un cop aquí, va adaptar el que havia après fora al que li va ensenyar Xavi Llorens a la Màsia i es va convertir en una de les brúixoles del primer equip. Perquè amb la seva qualitat i visió de joc, Losada és moltes vegades el timó del migcentre blaugrana. Pels seus peus la pilota avança amb seguretat i determinació. Sota el seu comandament, l’equip respira tranquil.  

Alexia Putellas

Està firmant la seva millor temporada a nivell individual i no hi ha qui la tregui de l’onze de gala de Lluis Cortés. Alexia Putellas és una de les brúixoles de l’equip. També una de les jugadores més mediàtiques. El seu creixement en les últimes temporades l’ha convertit en imprescindible per als interessos del Barcelona. Perquè amb Putellas al migcamp, l’estil blaugrana continua modulant-se. I perquè en toc i precisió en les associacions poques la superen. A més, les seves incursions cap al centre de l’àrea rival són en molts partits la rebel·lia a l’ordre tàctic culer. Per això, malgrat ser centrecampista, el gol no és un estrany per a ella.

Mariona Cadentey

Va néixer amb el gol a la sang i no ha parat fins a convertir-se en una de les millors davanteres centre del país. La polivalent davantera blaugrana viu a l’àrea rival i, malgrat no haver viscut una temporada fàcil quant a lesions, la seva determinació li ha reservat una plaça en l’onze històric de la final de la Champions. Dissabte sortirà de titular i ho farà perquè des que va tornar als terrenys de joc el Barça ha tornat a somriure, en la Lliga i en la competició europea. El seu gol des dels onze metres va certificar la classificació a la final. La seva maduresa, el seu bon driblatge i el seu olfacte golejador auguren encara més fites per al record.

Toni Duggan

'Pitxitxi' de l’equip, l’anglesa Toni Duggan representa la voracitat en persona. El seu caràcter i la seva procedència la converteixen en una jugadora determinant adaptada al sistema blaugrana, però amb ganes de més. Diu que Suárez ha sigut sempre un referent per a ella i es nota, perquè Duggan representa la mateixa funció per al quadro femení. Pressiona, va a totes i no desisteix fins que la pilota acaba al fons de la xarxa. La seva posició en l’onze és indiscutible, tot i que davant el Bayern l’entrada d’Oshoala i la seva velocitat creessin més perill.

Notícies relacionades

Lieke Martens

Martens representa la màgia, el driblatge i el futbol creatiu. Tot i que és destra, es caracteritza per jugar a l’esquerra, actuant d’extrem per aprofitar la seva tècnica, velocitat i verticalitat en l’un contra un. Quan es troba en el seu millor nivell, és imparable, i per això el 2017 la van nomenar millor jugadora del món. I, malgrat que la seva màgia semblava apagar-se amb la seva arribada a Barcelona, Lluís Cortés ha aconseguit recuperar-la. Des que el català és l’entrenador del primer equip, l’holandesa ha tornat a ser aquella jugadora atrevida i decisiva que marca les diferències. Aquella Martens que va brillar en l’Eurocopa i va enamorar els més devots del futbol creatiu.