Messi: les 10 Lligues del 10 del Barça

Han anat acabant totes les eres. L’era Rijkaard, l’era Guardiola, l’era Puyol, l’era Xavi, l’era Iniesta, i el Barça continua sent campió. ¿Potser perquè no ha acabat l’era Messi?Segurament. L’era Messi continua amb nous companys de viatge i amb un altre entrenador.

El 10 és el nexe d’unió, el fil conductor de l’època daurada del Barça. Deu Lligues del deu. El nom de Messi figura en la conquesta de les deu últimes Lligues en el brevíssim lapse de 15 anys. Més que figurar, el que ha fet Messi és intervenir decisivament a partir de la primera que va celebrar, amb el seu primer gol al’Albacete, i aixecat a coll per unRonaldinhoque va veure venir el seu successor.

Va intervenir amb el taciturn Rijkaard, que tutelava la maduració d’un adolescent famolenc, i intervé amb el reflexiu Valverde, que modela l’ambició d’un veterà incansable que l’ha convençut perquè segui a la banqueta en cites decisives com el matx contra el Llevant. Gent amb la mà esquerra indispensable per gestionar des del volcà del Camp Nou genis que escapen a la quotidianitat. ¿O potser s’ha vist algú capaç de marcar tres faltes consecutives de tres formes diferents? Potser en això rau, en la personalitat dels entrenadors –a més de l’ecosistema del vestidor–, una de les explicacions a la doble percepció que hi ha de Messi, una deïtat a Europa i unpechofríoper a migArgentina. 

A dues Lligues de Gento

 Fa una dècada i mitja que el Barça s’està atipant de títols mentreMessiva esborrant tots els noms madridistes dels quadros d’honor de la Lliga. A l’amo dels rècords només li queda per batre el dePaco Gento, que, amb 12 edicions, és el futbolista amb més Lligues al seu palmarès. No hi ha un llistó prou alt quela Pulgano pugui superar.

417 gols ha cantat Messi, 417 gols dedicats a l’àvia Celia, 417 gols celebrats pels culers, particularment sentit l’últim que certificava el títol. Una mitjana de 26 per campionat. Una xifra prou voluminosa per atorgar a l’actual capità una aportació crucial en la glòria barcelonista i concedir-li l’honor, obligat, de denominarera Messi els últims 15 anys del Barça, els 15 primers de l’astre argentí.

Una era que va començar quan era l’últim a sortir al camp per superstició, el penúltim quan va arribar Luis Suárez i ara és el primer. Obligat per la seva condició de capità a l’heretar un braçal que ha anat passant de braç a braç fins que la gradual marxa de Puyol, Xavi i Iniesta el va deixar al capdavant de la fila. Ara posa a la foto protocol·lària que els àrbitres ensenyen als amics per demostrar que van ser al costat d’un extraterrestre, el futbolista més estrany que mai han conegut perquè mai va voler enganyar-los.

34 gols en la Lliga i 15 assistències

Leo Messi fa un cop d’ull al seu voltant i només queden Piqué i Busquets dels vells temps. Però Vidal, Lenglet, Arthur i companyia l’han ajudat a consolidar el Barça en el tron. Ell no ha canviat. No ha canviat en el pare de família nombrosa que és avui l’actitud, la predisposició, l’ambició ni, encara menys, l’encert d’aquell solter que hauria pogut caure en la mala vida. 

Uns van marxar, en van arribar d’altres, i Messi ha continuat marcant gols (34, de moment a la Lliga, després d’ampliar el compte amb el gol de la victòria contra el Llevant, 46 en total) i repartint assistències (15 i 22), insensible a la nostàlgia, immune a la comprensible autocomplaença que podria haver-lo torbat davant de la descomunal col·lecció de títols (34) que ha reunit a casa seva. I ha aportat al museu del Barça.

‘Hat-tricks’ a Sevilla

Messi és el més premiat de la història del club avançant, com era d’esperar,Iniesta en la col·lecció de guardons. Va trigar molt poc. Amb la Supercopa d’Espanya de l’agost, títol oblidat en la riquesa dels èxits, i amb la Lliga que ha aixecat, la primera com a capità.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

La Copa i la Champions –recordin, aquella“copa tan bonica i desitjada”– esperen a la cantonada, aparcades per una simple qüestió temporal, i que l’astre començarà a despatxar a partir d’ara, que el torneig bàsic ha quedat liquidat i en què ha deixat, de nou, episodis sensacionals. Des del debut, amb un parell de gols a l’Alabès.

Amb ‘hat-tricks’ al camp del Sevilla i el Betis, perquè no es barallin. Amb quatre gols al’Espanyol, dos a casa i dos fora. Amb un altre passeig davant del Madrid, sense marcar, però ulcerant l’ànim blanc, sagnant per la fugida de Cristiano Ronaldo.