Coutinho arriba just a temps

En economia, el mètode Just-In-Time (just a temps) és un sistema de gestió logística que la indústria automobilística japonesa va començar a desenvolupar els anys 80 i que després es va estendre per tot el món i a tots els sectors, i que consisteix bàsicament a mantenir els inventaris al mínim nivell possible, fent que els subministradors entreguin just el necessari i en el moment precís per completar el procés productiu. És un sistema que permet reduir els costos de manteniment i facilita l’adaptació als canvis però que també crea tensions davant el risc que un retard o una suspensió en l’entrega paralitzi la producció.

Es diria que Philipe Coutinho ha decidit regular-se aquesta temporada seguint els principis del mètode Just-In-Time: el brasiler ha mantingut les seves prestacions al mínim durant tot el curs per subministrar el millor del seu repertori a l’últim i decisiu tram, quan es juguen les finals i s’aixequen els trofeus. Aquest és, almenys, l’efecte que va fer dissabte, durant els 45 minuts en què va estar sobre la gespa del Camp Nou.

El millor atacant

En el partit que li donava al FC Barcelona la primera oportunitat de conquistar el títol de Lliga de forma matemàtica sense dependre d’altres equips, Coutinho va formar part de l’onze inicial i, en absència de Leo Messi, va ser, de llarg, l’atacant més afinat. Fluid en les conduccions, precís en les passades i decidit en les rematades (va xutar cinc vegades a porteria, el triple del que fins ara feia de mitjana per partit), el carioca es va acostar per fi a la seva millor versió i només es va quedar sense el premi del gol per les intervencions formidables del porter del Llevant, Aitor Fernández.

La seva bona actuació li va permetre no només reconciliar-se amb el públic del Camp Nou, empipat encara pel gest desafiador que Coutinho va fer després de marcar-li un gol de bandera al Manchester United a la tornada dels quarts de final de la Champions, sinó també avançar Ousmane Dembélé, que continua sense arribar al nivell que va exhibir abans de la seva última lesió, en la carrera per ocupar un lloc a l’equip titular que dimecres rebrà el Liverpool.

L’encreuament més esperat

Aquesta és una cita que el brasiler té marcada en vermell (mai millor dit) a la seva agenda des que el sorteig de la competició europea va determinar un possible encreuament dels dos conjunts a les semifinals. A la vora del riu Mersey va ser on Coutinho va desplegar el seu millor futbol i on es va consolidar com l’estrella de talla mundial per la qual el Barça va pagar una xifra rècord. I l’astre carioca vol aprofitar el retrobament amb el seu exequip per demostrar davant els ulls de tot Europa que continua sent aquest jugador desequilibrant capaç de decidir partits.

Així sembla entendre-ho també Ernesto Valverde, que davant del Llevant va deixar a Coutinho a la caseta en el descans per donar entrada a Messi, en un gest que només es pot interpretar com una manera de protegir el brasiler abans del crucial xoc de Champions de dimecres. El tècnic, per cert, ha sigut decisiu en la recuperació del jugador, amb qui ha conversat en profunditat i a qui no ha deixat de donar oportunitats encara que el seu rendiment flaquejava de manera alarmant.

Valverde sap millor que ningú que el Barça necessita Coutinho per afrontar amb garanties l’últim assalt a la competició continental. I Coutinho ha fet el pas endavant en el moment precís. Just a temps.