El València guanya el Betis i serà el rival del Barça a la final de Copa

Marcelino va pronosticar que arribaria a la final el que millor defensés i va encertar. El seu València va cedir la pilota al Betis, però unes vegades per la seva pressió alta i d’altres pel seu ordenat tancament li va evitar grans sobresalts fins que en un mal replegament visitant Rodrigo va marcar i va acabar amb les esperances dels de Quique Setién. El Centenari dels de Mestalla ja té el seu final.

Els dos van sortir a l’atac, però la tendència natural dels dos equips i el 2-2 de l’anada van donar la pilota al Betis. Ni la verticalitat local ni el toc dels visitants van provocar molts ensurts perquè els sistemes defensius mantenien neutralitzats Parejo i Canales, que només va poder portar perill amb una falta directa.

El Betis va ajuntar les seves dues millors opcions en mig minut en el tram final de la primera part. Jaume va posar una acrobàtica mà per desviar un fort xut de Jesé, però en el següent córner va fer l’estàtua i només la falta de punteria de Mandi amb el cap va evitar el primer gol.

Pressió efectiva del València

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Va arrencar la segona part i el Betis va continuar amb la pilota i sense saber què fer amb ella. La pressió del València va ser efectiva, però la seva imprecisió en la passada va evitar que exprimissin els seus robatoris. Fins al minut 55. Llavors, Piccini es va dur la pilota a batzegades i va descol·locar la defensa visitant, va cedir a Gameiro i aquest a Rodrigo perquè batés Joel... i a Mandi, que reculant va evitar durant tota la jugada el fora de joc.

El gol va deixar tocat el Betis fins al tram final, quan una pilota pentinada per Loren va sortir a prop del pal i Jaume va aturar un xut de Canales. Però Marcelino va estar ràpid, primer per treure Rodrigo, que una groga hauria deixat sense final, i després per posar a Diakhaby per neutralitzar la desesperació de Setién d’ubicar el central Feddal en punta. Poc bagatge per guanyar-se una final, que Mestalla va celebrar amb magnificència.