Valverde: «La Champions no és una assignatura pendent, és una il·lusió»

Líder a la Lliga amb tres punts d’avantatge, campió de la Supercopa d’Espanya i viu als vuitens de la Champions i la Copa. Tot això amb l’equip enmig d’una ratxa de sis victòries i un empat en els set últims partits. “Estem en la dinàmica que volíem”, afirma Ernesto Valverde, reconeixent implícitament que no té cap motiu de queixa a mitja temporada. La segona al capdavant de l’equip. La primera es va saldar amb el doblet de Lliga i Copa.

Valverde està content al mirar enrere i se sent optimista si mira cap endavant, que és el que sol fer. Prefereix no establir comparacions tenint com té nous jugadors i un perfil de plantilla una mica diferent, perquè entén que és molt difícil que l’equip repeteixi una Lliga com la passada, quan va treure un avantatge crucial a la primera volta i només va perdre un partit, l’últim, amb el títol ja celebrat.

L’entrenador blaugrana manté intacta la confiança a saldar amb èxit la temporada perquè els pilars de l’equip responen i el rendiment dels fitxatges és alt. La Champions és el gran repte, assenyalat el primer dia per Leo Messi, que es va traçar l’objectiu de tornar a passejar pel Camp Nou “aquesta copa tan maca”.

Perdre sense saber com

“No tinc  cap assignatura pendent amb la Champions, sinó que és una il·lusió. Aquest any, el següent i el següent; les il·lusions es renoven i les experiències adquirides et serveixen per al futur, sense que això sigui una garantia que la guanyaràs”, explica Valverde al·ludint al disgust més gran de l’any passat. El tècnic no creu que Messi estigui obsessionat, o que ho estigui més que a la passada campanya. “El que ens ha quedat és que és una competició en la qual de vegades perds un partit sense saber com”, analitza el tècnic en una entrevista concedida a Barça TV.

“No tinc cap assignatura pendent amb la Champions, sinó que és una il·lusió. Les il·lusions es renoven i les experiències adquirides et serveixen per al futur, sense que això sigui una garantia que la guanyaràs”

Valverde, que es confessa estranyat que se’l consideri una persona tranquil·la –“em considero algú nerviós que sempre vol fer coses, de vegades impacient”–, detecta que la motivació del líder és màxima.

“El que destacaria de Messi és el grau de responsabilitat que sent per l’equip. És un competidor nat, no n’he vist un d’igual. Sempre vol ser-hi, i això no és fàcil perquè exigeix una gran força mental”, destaca Valverde, cansat d’altra banda d’anar descobrint facetes futbolístiques noves provocades pel capità. Entre elles, “que es tiri un jugador a terra a la barrera” quan Leo llança una falta.

Al costat de Messi segueix Luis Suárez, arrossegant unes molèsties al genoll sense que això minvi el seu rendiment. I a l’altre costat emergeix la figura d’Ousmane Dembélé, a qui Valverde defensa per tots els mitjans des del primer dia i de qui valora en altíssim grau la seva qualitat futbolística.

“El que fa falta en un equip són regatejadors com Dembélé, jugadors que s’enfronten al contrari i aquest no sàpiga si sortirà per l’esquerra o la dreta. Després et sorprenen altres coses, però al paquet va tot junt”

“El que fa falta en un equip són regatejadors, jugadors que s’enfronten al contrari i aquest no sàpiga si sortirà per l’esquerra o la dreta. Després et sorprenen altres coses –fa broma Valverde sobre els retards de l’extrem als entrenaments–, però al paquet va tot junt”, analitza l’entrenador de Dembélé. “El futbol no és només un joc de passades: arriba un moment que algú ha de desafiar un contrari, regatejar-lo, fer un túnel...”.

Elogis a Arturo Vidal

L’extrem francès ha firmat grans actuacions després d’un primer any llastat per les lesions. No és un fitxatge, però gairebé. Entre els nous, el tècnic eleva a la categoria d’“indispensable”  l’aportació de Clément Lenglet pel seu rendiment davant les lesions d’Umtiti i Vermaelen. A Arthur el veu adaptat, i a Malcom li augura futur, castigat en el present per les lesions. Però Arturo Vidal el té completament guanyat. Com l’any passat Paulinho.

“Són jugadors forts, competidors, que donen rendiment perquè actuaran igual davant del Madrid que davant del Cultural Lleonesa. Són jugadors que estimem els entrenadors, de gran fiabilitat, perquè tenen característiques diferents dels altres: gent que vagi cap endavant en la pressió que disputi de cap, que arrossegui l’equip, que empenyi amb el seu entusiasme...”, exposa Valverde, assumint que aquests futbolistes no sedueixin alguns sectors del barcelonisme.

“Són jugadors forts, competidors, que donen rendiment perquè actuaran igual davant del Madrid que davant del Cultural Lleonesa. Són jugadors de gran fiabilitat i tenen característiques diferents dels altres”

L’entrenador admet que l’estil del Barça està molt marcat i no pretén canviar-lo, tot i que el dibuix es pugui retorcar, com al camp del Llevant, on va alinear tres centrals amb dos carrilers (Dembélé i Alba) a les bandes per adaptar-se al contratemps de la inesperada baixa de Semedo a última hora. En realitat, el dibuix s’ha retocat respecte al de l’any passat, amb l’entrada de Dembélé i la posició de Messi, més centrada.

Els millors partits

Amb tres defenses va golejar el Llevant (0-5) i amb quatre va apallissar el Madrid (5-1). I sense Messi. Un dels millors partits de la temporada, segons el parer de l’entrenador, que també inclou el 0-4 a l’Espanyol (“l’any passat no vam guanyar cap dels dos partits allà”, addueix). O el 2-4 al camp del Tottenham. “Va ser un partit important, perquè veníem de tres sense guanyar, davant del Girona, el Leganés i l’Athletic, i ens enfrontàvem, fora de casa, a un dels rivals més difícils del grup”. També hi ha hagut males actuacions, reconeix el tècnic, que les assenyala: la derrota a Leganés –“era un partit que teníem controlat”– i la soferta davant del Betis (3-4) al Camp Nou. “Vam estar fluixos en tots els nivells”.

“Potser el VAR és una conseqüència de la nostra actitud. Si tothom acceptés els errors, els de l’àrbitre, com els nostres, no faria falta. Però com que sembla que la sang correrà per tot arreu quan et xiulen un penal...”

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El 2018 deixa Valverde amb la pèrdua d’Andrés Iniesta –“hi ha maneres d’acomiadar-se, jo hauria somiat haver fet una final com va fer Andrés”, referint-se a la de la Copa del Rei davant del Sevilla– i l’arribada del VAR. La considera positiva, tot i que amb matisos. A la justícia més gran que pot aplicar en el futbol, l’entrenador li oposa la pèrdua de temps.

“El dia de l’Espanyol l’àrbitre va tardar tres minuts a anul·lar el gol; al final et venen ganes que el doni i continuar jugant”, afirmava gràficament, introduint un element per a la reflexió: potser el VAR és una conseqüència de la nostra actitud. Si tothom acceptés els errors, els de l’àrbitre, com els nostres, no faria falta. Però com que sembla que la sang correrà per tot arreu quan et xiulen un penal...”