Bartomeu retira la votació dels canvis a l'escut del Barça

Una retirada a temps és una victòria, diu la dita, i a aquesta es va agafar Josep Maria Bartomeu per evitar una derrota històrica. L’assemblea de compromissaris estava encaminada a tombar la proposta de la junta de retocar l’escut del club. L’alteració de l’emblema del Barça s’havia de produir per una aprovació de dos terços afirmatius dels assistents i no només s’intuïa difícil aquest triomf, sinó fins i tot que s’aconseguís per majoria simple.

Després d’escoltar els compromissaris i abans de procedir-se a la votació, Bartomeu hi va voler dir la seva. El president es va arrogar el dret a “retirar de l’ordre del dia” la votació sobre “la proposta d’evolució” que implicava diversos retocs de l’escut. Gairebé tots els intervinents havien apel·lat a diversos arguments per exposar la seva negativa, i alguns van demanar la convocatòria d’un referèndum. L’últim a parlar, curiosament, va ser Toni Guil, president de la Confederació Mundial de Penyes i afí a la directiva.

La platea es buida

Bartomeu va recordar que l’assemblea de compromissaris era sobirana per decidir sobre les modificacions sobre l’escut, però després va denegar la votació després que els directius haguessin fet “una reflexió” mentrestant, se suposa, escoltaven els seus consocis. "Volem votar, volem votar", van cridar els assistents, veient-se a prop de la victòria amb les seves reivindicacions contràries als retocs. El secretari de la junta, Jordi Calsamiglia, va procedir al següent punt. La platea va començar a buidar-se.

El rebuig es resumeix en quatre aspectes, d’acord amb les intervencions observades: els motius per al canvi no convencen, el procediment de la directiva no ha agradat, el remodelatge empitjora l’actual disseny i els arguments són insuficients. Diversos socis van reclamar a Bartomeu un referèndum perquè tots els socis, més de 145.000 persones, puguin pronunciar-se en un tema tan transcendent com l’alteració del símbol més representatiu del Futbol Club Barcelona.  

“L’Ajuntament i la Generalitat”

Va defensar els retocs Jordi Mir, el màxim responsable de la firma gràfica a què es va encomanar la suposada modernització. Mir va brandir arguments tècnics, freds i asèptics, que no van tocar la fibra dels compromissaris. O la van tocar en sentit negatiu. “S’ha reduït la presència de l’Ajuntament i de la Generalitat” va arribar a dir, per exposar que s’ampliava la part inferior de l’escut, on són els colors blaugrana, guanyava presència en detriment de la superior.

“La creu representa Barcelona i les quatre barres, Catalunya”, va replicar un soci, després d’alertar que s’havien alterat els colors originals, de la creu vermella i les barres grogues de l’escut català. Mir havia al·legat la necessitat de “donar lluminositat” ressaltant el groc, perquè “l’escut pateix molt en formats reduïts”al·ludint a la seva reproducció en mitjans digitals.

El tren de la tecnologia

“No es tracta d’una voluntat de modernitzar-lo ni de fer-lo més bonic, sinó que obeeix a la necessitat que el club no pot perdre el tren de les tecnologies”, va insistir Mir. “Vull saber quina raó tan poderosa i quines són les presses de la junta per privar del dret a decidir els socis sobre l’escut”, va inquirir una sòcia, després d’una breu intervenció de Jordi Cardoner, el vicepresident social. “És un escut, no una marca comercial”, va clamar un compromissari, soci des del 2007 i que va dir serd’origen iraquià.

Mir va al·legar la centralitat de la pilota a l’escut, visible des del 1910, i va al·legar raons tècniques que justifiquen la necessitat d’unificar la imatge corporativa del club, que anirà acompanyada, no obstant, de dos noms: l’oficial, FC Barcelona, i el popular, Barça, “expressió que no havia quedat oficialitzada”.

La massa social entén que l’excusa de la tecnologia no era convincent –“les tecnologies han d’estar al nostre servei”, va suggerir una sòcia–, ni la necessitat d’uniformitzar colors. “La nostra samarreta original és de ratlles verticals blaves i granes i la canvien cada any: la d’aquest any sembla un codi de barres”,va protestar un intervinent.

El precedent de Reyna

Notícies relacionades

Bartomeu: «Va ser una temporada notable, no excel·lent»

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Bartomeu no va voler passar a la història com infaustament va fer Enric Reyna en el seu breu mandat després de Joan Gaspart. El president accidental del 2003 va convocar una assemblea el mes de maig, després de l’eliminació del Barça contra la Juventus, l’únic ordre del dia de la qual era ratificar (o no) el nomenament de Juan Ignacio Brugueras, exdirectiu de Josep Lluís Núñez com a Síndic del Soci.

Davant d’una audiència enfadada pels mals resultats esportius i el que es va poder sentir en la trobada, com que Reyna tenia dos sobres amb solucions dins que garantien el sanejament dels comptes, l’assemblea va votar “no” per 288 vots en contra i 91 a favor.