La felicitat de Messi impulsa el Barça

De la gespa del Sánchez Pizjuán al seu terreny de joc particular de Castelldefels. De la cridòria de Sevilla a la pau de la llar. De l’abraçada amb Denis, Alba i companyia dissabte, al posat feliç amb Antonella, Thiago, Mateo i Ciro diumenge. La felicitat completa de Messi abans del retorn a la Champions per rebre dimecres el Roma, enmig de la ratxa golejadora que va iniciar en l’anterior eliminatòria contra el Chelsea.

Va començar aquell enfrontament contra el campió anglès amb l’astre enfonsat en uns aiguamolls de cinc partits sense marcar i el no menys pesat precedent de no haver batut mai cap porter del Chelsea. Messi va anotar a l’anada (i dues vegades a la tornada), i des del 20 de febrer no para de celebrar gols. Excepte a Màlaga, on no va jugar perquè havia nascut Ciro, el més petit de la foto familiar.

Nou gols en set partits

Nou gols en els set partits disputats. La millor ratxa de la temporada. No la millor de Messi en la seva carrera, ja que en l’exercici 2012-13 va encadenar 10 partits en què va marcar 16 gols. En l’anterior (11-12) va ser capaç de sumar 18 gols en tan sols 8 partits.

La miraculosa resurrecció del Barça a Sevilla per guanyar un punt i salvar la ratxa d’invencibilitat a la Lliga (37 partits sense perdre, a un del rècord absolut de l’any 1980 de la Reial Societat) va lligada a la reacció de Messi, de la mateixa manera que els èxits de l’última dècada van indefectiblement associats al descomunal rendiment que ha ofert el talent argentí.

L’equip perdia a Sevilla sense el seu guia, assegut a la banqueta per unes molèsties musculars, i va acabar empatant gràcies a ell. Pel gol final en aquell xut enverinat al racó dret de la porteria de Rico però, sobretot, pel canvi de rumb que va imprimir al partit. El Barça anava a la deriva i Messi el va salvar del naufragi per enèsima vegada.

El Barça, com l'Argentina

La influent aparició sabatina del 10 va representar, per extensió, la importància que també posseeix en la selecció argentina, apallissada per l’espanyola (6-1) en absència del seu capità. Messi va reaparèixer amb el Barça després de la concentració amb els seus compatriotes sense haver disputat cap dels dos amistosos per aquelles molèsties. Valverde el va voler resguardar per a la cita contra el Roma, però no va tenir més remei que utilitzar la recambra per posar fi al viacrucis del Pizjuán. «Amb Messi o sense tots els equips són diferents», va admetre l’entrenador blaugrana, vinculant l’ascendent del 10 al Barça i a l’Argentina.

Busquets, també a punt

Trenta-tres minuts de Messi donen per a molt. N’hi va haver prou amb un de sol (54 segons, exactament) perquè ell i Suárez deixessin bocabadat el Sevilla en un acomplexant càstig de cara a la pròxima final de la Copa del Rei (21 d’abril). «Messi aixeca qualsevol equip», va corroborar Vincenzo Montella, sorprès per la destrossa que havia causat el geni quan el sevillisme es fregava les mans davant la imminent visita europea del Bayern de quarts de final. 

Els culers esperen la del Roma amb la mateixa pau que desprèn la família Messi asseguda sobre el petit camp de futbol de casa. El pater familias està recuperat –«tenia previst que jugués el segon temps», va revelar Valverde, traient transcendència a aquelles indeterminades molèsties– i també ho estarà Sergio Busquets.

Només faltarà Digne

Notícies relacionades

El Barça ressuscita a temps a Sevilla (2-2)

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

La fractura del dit petit del peu dret s’ha soldat i el migcentre tornarà a agafar el timó. Rakitic tornarà cap a un costat i Iniesta seguirà a la banda esquerra. Coutinho i Paulinho seran els sacrificats de l’alineació que va penar a Sevilla. Només estarà indisponible Lucas Digne.

Messi es va asseure a la banqueta perquè la prioritat del Barça és la Champions. L’equip fa dues temporades que no salta el llistó dels quarts de final. L’any passat va xocar contra el Juventus i l’anterior, amb l’Atlètic. El Roma, tercer a la Sèrie A, era el rival més assequible en el sorteig. «El Barcelona és favorit en qualsevol competició en què participa, perquè té la capacitat, la història i fins i tot l’obligació de ser-ho», va admetre Ramón Rodríguez, Monchi, l’exsecretari tècnic del Sevilla que avui exerceix al club italià.