11 d’ag 2020

Anar al contingut

DECISIÓ JUDICIAL

Confirmada la prohibició d'exhibir estelades a la final de la Copa del Rei del 2016

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid desestima el recurs del Barça

Confirmada la prohibició d'exhibir estelades a la final de la Copa del Rei del 2016

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha confirmat la decisió d'un jutjat madrileny de no admetre a tràmit un recurs del Futbol Club Barcelona contra la prohibició d'exhibir estelades a la final de la Copa del Rei de futbol del 2016.

En una sentència els jutges estableixen que l'entitat esportiva no té legitimitat per recórrer la decisió de la Delegació del Govern a Madrid perquè els seus estatuts no recullen la defensa del dret dels seus socis a portar banderes de determinades tendències polítiques.

El TSJM confirma la decisió del Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Madrid de no admetre a tràmit el recurs plantejat pel FC Barcelona contra la resolució verbal de la Delegació del Govern.

Recurs

La resolució impedia la introducció i l'exhibició de banderes estelades durant la final de la Copa del Rei que va enfrontar el diumenge 22 de maig del 2016 a l'estadi Vicente Calderón de Madrid el FC Barcelona i el Sevilla FC, i el club català la va recórrer al considerar que vulnerava el dret fonamental a la llibertat d'expressió dels seus socis.

No obstant, els magistrats del TSJM decideixen no admetre a tràmit el recurs per un motiu diferent del que apreciava el Jutjat de Primera Instància.

Entitat no legitimada

Entenen que el motiu de no admetre'l radica en el fet que el FC Barcelona és una entitat que no està legitimada per recórrer la decisió de la Delegació del Govern davant l'opinió del jutjat de falta d'acte susceptible de recurs.

Els jutges aclareixen que, segons els seus propis estatuts, el FC Barcelona és una associació esportiva catalana de naturalesa privada, de persones físiques sense ànim de lucre, amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d'obrar.

Afegeixen que les seves finalitats són el foment, la pràctica, la difusió i l'exhibició del futbol i altres esports i complementàriament la promoció i participació en les activitats socials, solidàries, culturals, artístiques, científiques i recreatives convenients i necessàries per mantenir la representativitat i la projecció del club.

Les explicacions

Expliquen que per complir aquests objectius els estatuts assenyalen que el FC Barcelona participarà i organitzarà manifestacions i competicions esportives, promourà la pràctica de l'esport mitjançant seccions, intervindrà en les citades activitats que acordin els seus òrgans de govern i fomentarà les relacions entre els socis i tercers i amb altres institucions. Tot plegat amb la finalitat comuna de mantenir i millorar el significat esportiu i social del club, apunten.

La sentència afirma que "com es veu, estatutàriament el club no defensa el dret dels seus socis a portar banderes de determinades tendències polítiques" i fins i tot "la defensa a la llibertat d'expressió d'alguns d'ells suposaria un incompliment de la finalitat per a la qual va ser constituït".

El segon dret

El segon dret que el FC Barcelona entenia vulnerat és el que es refereix a la tutela judicial efectiva sobre la base de la inexistència d'una resolució prèvia degudament motivada que permetés als seus socis conèixer les raons per les quals se'ls privava del seu dret a la llibertat d'expressió.

No obstant, els magistrats entenen que en aquest cas "es torna a configurar la vulneració en relació amb el dret de defensa aliena i es pressuposa a més que els possibles socis afectats per l'ordre verbal de la Delegació del Govern en cap cas podrien anar a aquesta seu a defensar els seus drets".