Les claus tàctiques del Barça-Girona: Lliçó de l''extraterrestre' Messi

1.- Passades majestuoses i falta sobrenatural

El Camp Nou es pensava que ja ho havia vist tot, absolutament tot de Messi. O gairebé tot. Doncs, no. Després del gol de Portu es va assistir a un catàleg inèdit de prodigis de Leo. Primer, va entendre el que necessitava l’equip per aixecar-se d’una sacsejada tan prematura del Girona. Va endarrerir uns metres la seva posició, gairebé més a prop de Rakitic i Busquets, els dos mig centres, que de Suárez. Així va atraure l’atenció de l’avançada defensa disposada per Machín. A partir d’aquell moment, va divulgar un clínic d’aquest joc. L’assistència al seu veí Luis va ser el primer capítol d’un manual majestuós. Leo no estava content amb aquella immediata rèplica a la sacsejada del Girona.

Amb tot just 10 minuts de partit i ja havia deixat tres amics sols davant de Bono: Suárez va aprofitar i va marcar, Dembélé i Jordi Alba. Però Messi havia decidit que aquest inèdit derbi català passaria a la història per la falta en què es va burlar de la defensa del Girona fent circular lentament la pilota per sota seu. Va marcar un gol on no hi havia espai i va deixar retalls d’una obra d’art.

2.- El Girona es trenca defensivament

En la diminuta figura de Portu, que va sortir ovacionat del Camp Nou pel públic culer, es va endevinar la valentia del Girona. Va sortir amb el seu pla de sempre encara que va canviar Machín, això sí, els carrilers que havia usat últimament. Maffeo va tornar per la banda dreta, mentre Aday es canviava de lloc per anar a l’esquerra. Però el club de Montilivi es va esquinçar, curiosament, pel centre, incapaç de detectar la silenciosa figura de Messi. La solidesa del Girona es va ensorrar de tal manera que va assistir a una sagnia, sense poder ajudar un desconsolat Bono.

Va voler parapetar-se i sortir collant el Barça amb una pressió asfixiant, però llavors l’espai quedava a l’esquena dels defenses. No hi havia, com a Montilivi, un marcatge individual de Maffeo sobre Messi. El Girona no va saber trobar aquell mag argentí que el va tornar boig. Quan se’n van adonar, el Barça va trobar espai amb passades llargues, però tot va néixer a través del control blaugrana.

3.- Quan es van tornar a omplir les bandes

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Va tornar el Barça dels tres davanters amb la presència de Dembélé acompanyant Suárez i Messi. Fins ara, Valverde se sostenia tàcticament sobre el 4-4-2, però va decidir canviar de dibuix per omplir, sobretot, les bandes. Era necessari perquè el golejador uruguaià no se sentís tan sol com a Londres i especialment perquè Messi tingués més socis a qui mirar. Va alterar el paisatge de la banda dreta donant entrada a Semedo i va mantenir a l’esquerra Jordi Alba. Eren els laterals els que havien d’ocupar els costats per eixamplar el Camp Nou i fer córrer encara més al Girona darrere d’una pilota que no veia.

Semedo percudia fins que es va lesionar, deixant el Barça amb 10 en els últims minuts, Dembélé regatejava, Alba galopava i Coutinho zigzaguejava a la cantonada de l’àrea esquerra. Entraven els davanters obrint els passadissos perquè aprofundissin mirant sempre cap a Messi. Així va envair el Barça l’àrea d’un desprotegit Bono. Perquè el partit no s’entén sense la descomunal figura de Leo, guia i amo.