Anar al contingut

RECONVERSIÓ TÀCTICA

El Barça dels dos 'nous'

Valverde injecta un matís nou a l'apostar en els últims partits per l'exitosa cohabitació d'Alcácer i Suárez compartint la davantera amb Messi per darrere

Joan Domènech

El Barça dels dos 'nous'

JORDI COTRINA

Del segell holandès a l’anglès. Del Barça dels dos extrems i el davanter centre al Barça dels dos nous. Aquest ha sigut el trànsit de l’equip de Valverde en quatre mesos. Un trànsit lent i pausat per dibuixar un nou perfil, obligat per les circumstàncies de cada moment. I li ha sortit de meravella la reformulació al tècnic perquè quatre dels últims cinc gols procedeixen dels ariets: Alcácer en va anotar dos davant el Sevilla i Suárez en va firmar dos al Leganés.

Valverde va començar obligat, davant la irremeiable pèrdua de Neymar, perquè es trencava el trident i un ecosistema al qual el Barça estava adaptat perfectament, encara que no li brindés la conquista de cap títol l’anterior temporada.

Suárez, després d'anotar una de les seves dianes davant el Leganés. / EFE / j.l.h.

Neymar va ser el millor de l’equip en la pretemporada mentre preparava la seva fugida al PSG fora de la gespa i el comiat va deixar un forat que no s’ha omplert. Per desgràcia. La desgràcia de Dembélé, que va arribar tard (al final del mercat, amb la Lliga començada) i es va acomiadar aviat: al tercer partit es va lesionar i no tornarà fins al gener.

Valverde ha anat improvisant sobre la marxa. El comiat de Neymar el va induir a suprimir la figura de l’extrem esquerre. Amb el temps, ha eliminat la de l’extrem dret. Primer va desaparèixer l’11 i ara tampoc es veu el 7, tant en sentit figurat com en el real: la samarreta d’Arda Turan no s’ha vist en tota la temporada. Ahir tampoc va ser citat per jugar demà a Torí contra el Juventus.

Messi va començar per la banda dreta –encara en la pretemporada– i hi han continuat Dembélé, Deulofeu, Aleix Vidal, Sergi Roberto i André Gomes. Ningú es va guanyar el lloc de forma convincent a ulls de Valverde. Com que no va trobar solucions per la via holandesa dels tres davanters, va girar cap a l’anglesa: la que no els necessita. La que sempre s’ha basat en els dos atacants, més centrats, amb un mitjapunta (o no) per darrere.

Alcácer, en una acció ofensiva a Butarque. / EFE / j.l.h.

No té extrems però té dos nous genuïns. Luis Suárez i Paco Alcácer són futbolistes d’àrea, amb un rendiment que és inversament proporcional a mesura que se n’allunyen. Fins ara, Suárez ha sigut titular, però escorat cap a l’esquerra, i Alcácer havia sigut suplent, sense espai en l’entramat del Barça. El canvi tàctic de Valverde, amb el 4-4-2 formalment estrenat al camp de l’Olympiacos, ha obert la porta al jugador valencià, que ha sigut titular dos partits seguits per primera vegada des de l’abril.

DOBLET DAVANT EL SEVILLA 

Lluny de destorbar-se o de veure reduïdes les seves habilitats per repartir-se el front d’atac, Suárez i Alcácer han combinat bé. Com els vells camarades anglesos que esperaven pilotades abans que la Premier es digués així. A ells no els plouen pilotes del cel, sinó els caramels de Messi. La cohabitació funciona, diuen els resultats. Alcácer va anotar un doblet davant el Sevilla i va participar en els dos gols de Suárez a Leganés. Messi, en canvi, fa tres partits que no marcar.

La fórmula de Valverde, que suggereix un replantejament filosòfic del Barça, no és del tot excepcional. Ni trasllada a la recuperació d’un atac com el de Hughes i Lineker de fa 30 anys. La temporada passada el va utilitzar excepcionalment Luis Enrique a Moenchengladbach.

Sense el lesionat Messi, va ajuntar Suárez i Alcácer al centre amb Neymar de mitjapunta. La derrota momentània del descans va forçar la correcció. Ra-finha va substituir Alcácer i es va col·locar d’extrem dret, cosa que va fer moure Neymar a l’esquerra. El Barça va poder remuntar amb gols d’Arda i Piqué, i Luis Enrique no va tornar al 4-4-2. L’experiment de Valverde està durant més i està sent més productiu. 

0 Comentaris
cargando