Alcácer, tot un cas

Va venir, després d’un llarg i complex càsting realitzat l’estiu del 2016, per ser el quart davanter del Barça. Però ara mateix no és ni el quart, ni tampoc el cinquè. Ni tan sols el sisè. Paco Alcácer, per qui el club blaugrana va invertir 30 milions per convèncer el València de la seva sortida, ha desaparegut completament dels plans de Valverde, un tècnic que no acostuma a anar perdent jugadors. Més aviat tot al contrari. Però no té lloc per a Alcácer, que viu més temps a la grada que no pas a la banqueta.

La gespa no la trepitja des de la visita blaugrana a Mendizorroza (26 d’agost). O sigui, gairebé dos mesos sense notícies del jugador que arribava per donar minuts de descans (i qualitat) al trident llavors. Ni l’absència de Dembélé, la nova tercera peça de l’atac del Barça, li va obrir les portes de l’equip. Tot just arribar, el jove francès queia greument lesionat a Getafe sense entreveure’s el seu retorn fins a començaments del 2018. Però Alcácer, per una raó o altra, no té lloc i això que va acabar el seu primer any amb Luis Enrique deixant bones sensacions.

INTERÈS DEL CELTA 

Va ser titular, per exemple, a la final de Copa del Rei contra l’Alabès. Fins i tot va marcar un gol i va arrencar amb energia renovada la temporada, convençut que trobaria la confiança perduda amb l’arribada de Valverde. «Ara em sento amb molta més confiança», va declarar a aquest diari a començaments d’agost quan encara no intuïa el túnel negre que l’esperava en l’inici de la seva segona temporada, recordant, això sí, que va haver d’esperar set mesos (va ser el 4 de febrer) per firmar el seu primer gol com a blaugrana. Alcácer no s’imaginava que la situació empitjoraria encara més. Ara juga menys que amb Luis Enrique. Als seus 24 anys, sent com era internacional, ha vist com el seu nom no només queia primer de la pissarra de l’asturià, després de la de Valverde i, és clar, de la de Lopetegui.

Necessita jugar com sigui. El Celta de Juan Carlos Unzué, exsegon entrenador de Luis Enrique durant els seus tres anys al Camp Nou, necessita també d’un davanter que finalitzi el joc combinatiu que construeix. I el Barça, mentrestant, assumeix que recuperar la inversió realitzada (30 milions) serà utòpic.

Ni aquella polivalència que va demostrar en els mesos finals de la seva primera etapa (va jugar d’extrem dret i fins i tot per l’esquerra) li ha valgut per seduir Valverde, que ha utilitzat altres fórmules (André Gomes, Sergi Roberto, Aleix Vidal i Deulofeu) per omplir el buit deixat per Dembélé a la banda dreta. El jugador valencià ha vist cinc dels sis últims partits del Barça des de la graderia.

LA MALEDICCIÓ DEL 4t DAVANTER 

Alcácer allarga així l’estranya maledicció del quart davanter que ha viscut el Barça. No només amb ell, que va ser finalment l’escollit sinó també amb Gameiro, fitxat per l’Atlètic, i Vietto, que també va tornar al club blanc-i-vermell. Cap dels tres han sigut protagonistes. Ara, a més, arriba la Copa. L’altre dimarts juga l’equip de Valverde a Múrcia en el que potser és la seva última possibilitat d’enganxar-se al grup.

Notícies relacionades

"Ara em sento amb molta més confiança"

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Si no és, és clar, que el tècnic premiï l’excel·lent rendiment de José Arnáiz, el davanter del Barça B (22 anys), que ha sorprès amb els seus tres gols després que el club blaugrana pagués gairebé quatre milions d’euros al Valladolid, escamat com estava a evitar una repetició del cas Marco Asensio.

El que resulta tot un cas és Alcácer. A penes va jugar set minuts en l’anada de la Supercopa, va ser titular contra el Betis (primera jornada) i 33 minuts davant l’Alabès (segona), tot i que va jugar perquè Suárez estava lesionat. Després, ni rastre d’ell.

La maledicció del quart davanter