Bartomeu: "Els fitxatges arribaran quan toqui; sabem de què va això"

Les obscurs negocis de Sandro Rosell que esquitxen el Barça, l’absència de fitxatges, l’època que s’obre amb Ernesto Valverde, el nou rumb de la direcció esportiva, el trident, l’Espai Barça, la situació econòmica del club... El president del Barça, Josep Maria Bartomeu, aborda aquests temes en una entrevista amb EL PERIÓDICO que va tenir lloc aquest dimecres a la llotja del Camp Nou.

–¿Qui va contractar l’empresari libanès Shahe Ohannessian, testaferro de Sandro Rosell?

–És un tema de club. L’àrea comercial va contractar aquesta empresa de màrqueting experta a Àfrica al març de recerca de patrocinis. I quan va aparèixer aquest afer se li va rescindir el contracte. Va treballar fins a finals de maig. 

–¿Per què no es va informar en el moment de trencar-se l’acord amb ell? Sembla com si es volgués ocultar el vincle.

–És un contracte que firma l’àrea comercial, no el firma el president. En el moment en què va aparèixer el vincle, es va trencar i ja està. A més, ell tampoc pot viatjar [la jutge li ha retirat el passaport], així que el contracte per aquesta banda tampoc té cap sentit.

–¿No coneixia aquest acord?

–No ho sabia. Me’n vaig assabentar més tard. I en el moment que es va trencar em van informar: ‘escolta, que sàpigues que hi ha això i que ja no està amb nosaltres’. 

–Tothom sap que és un home molt pròxim a Sandro Rosell. Amb aquesta contractació s’alimenta la noció que l’expresident segueix estant al darrere d’aquesta junta.

–Ho he dit moltes vegades i ho repeteixo. Des que va marxar del club l’abril del 2014 no dirigeix ni participa en cap decisió del club. Hi ha una junta directiva que decideix els temes i uns executius que els porten a terme. Ja he dit que el que li succeeix són assumptes personals seus i les seves empreses i que si es confirmessin les acusacions seria una gran decepció personal.

–Tot i així, el cas del testaferro és el primer en què el Barça s’ha vist esquitxat directament. ¿Pot garantir que no n’hi haurà més?

–Ho estem mirant. Ja he dit també que si mentre era president hi va haver alguna operació irregular, encara que crec que no n’hi ha ni una, el Barça actuaria i es personaria com a acusació.

–Segueix sense haver parlat amb ell, ni s’ha escrit. Diuen que escriu i rep molta correspondència.

–No, no hem parlat des de fa molt de temps ni sé res d’ell.

–Parlem de fitxatges. No arriben i comença a gestar-se certa inquietud. ¿Injustificada?

–Això és el que realment preocupa els socis. És el que més em pregunten. Qui vindrà. Qui no. Perquè és el que fa realment il·lusió. Estem treballant amb tranquil·litat, amb pausa. Hi ha una estratègia confeccionada per part de Robert Fernández, a la qual es va afegir Ernesto Valverde. Torno a dir-ho: arribaran dos o tres jugadors de fora. I algun que pujarà. Així que tranquil·litat, això és molt llarg, falta molt per al 31 d’agost. Paciència. No som nous, ja fa uns quants anys que estem som directius, aquesta és la setena temporada i sabem com va això. Si mirem l’hemeroteca es veurà que molts jugadors van arribar a mitjans d’agost o fins i tot finals d’aquell mes. Arribaran quan toqui.

–¿Alguna operació avançada i que faci pensar en una incorporació immediata?

–N’hi ha alguna d’avançada, sí, però no puc anunciar-la fins que no estigui concretada. Robert té molt clar el que vol. Però el que ha canviat respecte a anys anteriors és la falta de disponibilitat dels altres clubs a negociar. Ara l’economia del futbol ha crescut moltíssim i costa més que altres clubs s’asseguin a parlar. De fet, si s’hi fixen, encara no hi ha hagut avui dia grans operacions. ¿Per què? Perquè molts clubs tenen projectes esportius, diners, recursos i no venen.

–¿Es pot esperar alguna sorpresa?

–És molt difícil avui dia que es pugui sorprendre, perquè els mitjans esportius fan aparèixer molts noms i segurament algun d’ells serà el que vindrà

–¿Han parlat de noms amb Valverde en aquest primer dia?

–Sí, és clar. En aquesta època de l’any, el contacte és permanent. Jo parlo amb Robert cada dia quatre, cinc o sis vegades. I amb Raúl Sanllehí. Hi estem i hi estic molt a sobre. 

–¿Més que altres estius? 

–No, quan era vicepresident esportiu liderava aquest procés. M’agafava vacances de la feina des del mes de juny al d’agost i em dedicava només a això dels fitxatges. Ara, tinc altres responsabilitat però hi estic a sobre perquè m’agrada seguir-ho i perquè ens hi juguem molt.

–Llavors, sí que és un estiu més important que altres.

–A veure, jo vull revaloritzar la plantilla actual, tenim grans jugadors. Hem renovat a Messi i Suárez. A Piqué. A Busi. Ara hem de renovar a Iniesta. I és veritat que s’han de fer un parell de retocs per millorar-la encara més. I després hi ha els que pugen. A Valverde li agrada mirar avall i ho valorem molt.

–¿Quants diners es pot gastar en fitxatges?

–Sempre és el mateix, uns 60 milions més les vendes. Alguns anys ens en gastem més, altres menys. Si mirem les últimes temporades, hi ha un equilibri, una mitjana.

–¿Hi haurà alguna venda bona? Amb 60 milions no es fitxa Verratti...

–Segurament algun jugador se n’anirà, però, ¿què és una bona venda?

–¿A partir de 20 milions?

–Espero que sí, però és un aspecte que pertany a Valverde i Robert, els directius no decidim això. 

–Ha emprès una reforma en la direcció esportiva. ¿Té sentit enmig de l’època de fitxatges?

–Sí, perquè no afecta els fitxatges. Hem detectat en els últims temps una falta de coordinació entre futbol base, l’amateur i el professional. I hem pensat a posar Pep Segura, que ja fa temps que és al club i té coneixements i experiència. El Pep ha participat a més a més activament en l’elecció de l’entrenador que tenim ara. És una proposta de Robert que va consensuar amb el Pep.

–¿Li va oferir a Jordi Cruyff el lloc de Segura?

–Li vaig proposar un lloc a l’àrea tècnica, no puc explicar què, però no era de director esportiu. En qualsevol cas, la seva història al Barça no ha acabat. És jove i intel·ligent i té un camí per fer aquí. 

–Robert se la juga.

–És un càrrec que sempre està molt vigilat. Però ja ho saben. El Barça és un club diferent. Som exigents. Jo ho soc. Des de sempre.

–¿Com encaixaria la institució una temporada sense títols?

–Déu no ho vulgui. L’objectiu és guanyar els màxim títols possibles. Hem de seguir així, amb equips competitius. I aquest any l’exigència comença de seguida. Parlant ahir amb els jugadors vaig veure que ja pensen a guanyar la Supercopa d’Espanya al Madrid a l’agost. És motivador per a ells. Ja vam començar amb tensió. Això és bo.

–Parli’ns de l’acord per l’Espai Barça. Ha sigut un part.

–Avui estem molt contents perquè aquest projecte que va aprovar el soci de forma majoritària inicia una nova fase. Això va de debò. Si els terminis es compleixen, l’estiu que ve ja hi haurà màquines treballant.

–¿Què hi ha del cognom de l’estadi?

–Hem fet algun sondeig i aviat tindrem bones notícies, sorprenentment bones. Aconseguirem un finançament molt millor del que ens pensàvem. Ens vam quedar curts amb la previsió que vam fer de 200 milions d’euros. Les xifres que van aprovar els socis ja les hem superat. 

–¿Han parlat amb algunes marques?

–Sí, amb dues o tres, però no puc dir els noms. Seran marques evidentment conegudes, associades a una activitat econòmica mundial que no puguin competir amb les que ja tenim. En tenim una de cotxes, de roba, bancs… Ha de ser d’un sector que ens falti, i ens en falten molts. I global, és clar.

–Parlem dels jugadors i els seus espònsors. ¿Tenen massa poder?

–No crec que manin molt. Al Barça tenim acords comercials que són del club, i els futbolistes tenen els seus. Intentem sempre no competir uns amb els altres, però a vegades pot passar que vingui un jugador amb una gorra de Reebok. I li diem que no pot ser, que n’ha de portar una de Nike. Es tracta que els jugadors entenguin que el club té uns ingressos gràcies a uns patrocinadors que ajuden a fer que hi hagi una gestió sostenible.

–¿Ells entenen que assistir a tots aquells actes forma part del seu sou?

–I tant. Tot això ajuda a fer que el club funcioni i també a pagar els sous, és clar. Són conscients que han de posar de part seva. Cal tenir en compte que altres clubs doblen o tripliquen el preu dels abonaments. Aquest any vam ingressar al voltant de 800 milions d’euros, i l’any 2021 hem d’arribar als mil per poder seguir sent competitius. Ara hem renovat a Messi, vindran més jugadors, volem mantenir el nivell de la plantilla... Els jugadors saben que potser en altres clubs guanyarien més diners, però no tindrien els companys de viatge que tenen aquí.

–¿Per què corre la idea que vol marxar abans que s’acabi el seu mandat?

–No me n’aniré, tinc un compromís. Sé que això està corrent, però estic content de com van les coses. Hem fet molt per millorar el club i segueix sent un projecte molt estimulant.

–Que depèn de si la pilota entra...

–El punt principal és el futbol, i la meva dedicació més important ha de ser aquesta. Avui han tornat els jugadors, els he anat a veure, divendres en venen d’altres, també aniré a veure’ls, me n’aniré amb ells a la gira, el contacte és molt important. La família, aquell vestidor tan unit, l’hem de cuidar. Valverde, a més, ve amb moltes ganes. El primer partit és el 22, contra el Juventus, després el Manchester United, el Madrid… Ho té difícil Ernesto per començar [rialles].

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

–¿Què pensa que se li demani la dimissió de forma recurrent quan apareixen notícies negatives?

–Hi estem acostumats. Jo soc el president i he de mirar els temes amb perspectiva. Si un vol ser directiu del Barça i no vol soroll, que no s’hi fiqui. Hem d’actuar pensant sempre en el club, tot i que a vegades ens toqui prendre decisions que no són populars.