La setmana santa de Messi

El Barça s'aferra a la seva estrella davant els dies decisius en què s'ho jugarà tot a la Champions i en el clàssic de la Lliga

La setmana santa de Messi

Manu Fernandez

3
Es llegeix en minuts
Eloy Carrasco
Eloy Carrasco

Periodista

ver +

La Setmana Santa s’acaba avui, però la que comença no serà menys sagrada per al Barça. Els dies que venen seran els més decisius de la temporada per a l’equip blaugrana. Per capritxos del calendari, és possible que en poques jornades quedi tot decidit, o almenys el més important, d’una campanya que tendeix a ser fallida. Al cap del barcelonisme hi ha una idea dominant: únicament Leo Messi pot redreçar una nau que s’estavella.

La Champions i el clàssic de la Lliga, d’una sola tacada, sotmeten el Barça al trago més dur. Dimecres arriba al Camp Nou el Juventus, un conjunt ferm per si mateix que a més porta l’armadura del 3-0 de l’anada, i diumenge hi ha la visita al Santiago Bernabéu, en un tot o res per aclarir la incògnita del campionat espanyol. El partit de la Champions requereix l’atmosfera d’una nit tan boja com la que va permetre la proesa contra el PSG, però hi ha uns quants factors que dificulten l’empresa. Costa creure que l’equip sigui capaç d’aixecar-se per segona vegada de la lona perquè dona massa mostres de flaquesa. Defensivament, el Barça va concedir dissabte a la Reial Societat dos gols i fins i tot li va permetre somiar amb la victòria.

LA PARET JUVENTINA

El Juventus ve amb la reputació ben guanyada de ser una paret difícilment penetrable (ha encaixat 2 gols en 9 partits de Champions), amb un porter mític, Buffon, i uns trets genètics de competitivitat que fan improbable la gesta de marcar-li almenys tres gols sense que ells explotin la debilitat blaugrana en defensa.

    

Passi el que passi dimecres a l’Estadi, al cap de quatre dies el Barça afrontarà una altra finalíssima. Al Bernabéu contra un Reial Madrid que anhela sentenciar la Lliga, el títol que li és més esquiu, davant l’etern rival. En una setmana, l’equip de Luis Enrique tindrà les respostes dels dos exàmens. Si es produeix el descarrilament complet, ja només quedarà el consol, ben magre, d’una final de Copa del Rei contra l’Alabès en la qual hi haurà molt a perdre i molt poc a guanyar.

Es faria molt llarg aquest últim mes de competició, amb l’ambient enrarit (Luis Enrique va tornar a derrapar en un revolt fàcil dissabte amb una nova tosquedat davant un periodista), el murmuri dels fitxatges i els nervis de la directiva. Per això el club, la plantilla i l’afició fien el seu destí a Leo Messi. Si hi ha un mortal que es mereix un exercici de fe, és ell. La seva actuació contra la Reial, a més a més, alimenta l’esperança. Dos gols i la passada del tercer. Ja és a tan sols dues dianes dels rodons 500 gols com a futbolista del Barça, una fita bestial. En aquesta Lliga en suma 29, i a la Champions segurament voldrà posar-li les coses al seu lloc a Dybala, que el va silenciar a Torí amb la seva decisiva actuació. La vociferant premsa italiana es va afanyar a situar-lo davant de Messi al podi quan a aquest encara li falta un torn de rèplica, el de dimecres. Escoltem-lo.

Notícies relacionades

ELS SOMNIS I LA PERFECCIÓ    

Després s’haurà d’anar al Bernabéu, una plaça que va ser un Everest durant dècades però que al llarg dels últims anys ha propiciat viatges molt menys desagradables. En les últimes cinc Lligues s’hi han produït dues victòries del Madrid i tres del Barça. La temporada passada va ser la del 0-4, l’aclaparadora exhibició blaugrana que va acabar per engolir Rafa Benítez. I aquella nit amb prou feines va jugar Messi, que tornava d’una lesió. Amb el 10 en forma, el Barça és més a prop dels somnis i de la perfecció, precisament les dues coses que li faran falta al llarg d’aquesta setmana de tanta passió.