El Barça segueix feble

A dolorit per la sacsejada contra el Juventus, la victòria sobre la Reial Societat brinda al Barça una cura d’urgència mentre manté les constants vitals a la Lliga i cobra forces per abordar la recerca d’un altre miracle europeu dimecres.

    

L’equip segueix fluix d’ànim, debilitat per les derrotes de Màlaga i Torí, producte de la insòlita fragilitat que mostra al camp. Va encaixar cinc gols en dos partits i la Reial n’hi va endossar un parell més. Aquesta vegada, el trident, encara incomplet, no es va quedar sec. El propietari del club, Messi, va marcar dos gols i va cuinar el tercer perquè Alcácer compensés l’absència de Neymar.

SENSACIONS OPOSADES

El Barça va aconseguir el mateix resultat que el Madrid, i l’entitat més gran de la Reial respecte a l’Sporting hauria de revaloritzar el mèrit, però les sensacions emeses pels dos aspirants al títol van ser radicalment diferents. El Madrid va enviar els suplents a Gijón i va remuntar el 2-1 en l’últim minut amb un esbufec de força; el Barça, amb tota l’artilleria, sense poder estalviar esforços per a la Champions pels números vermells de la Lliga, va viure la segona meitat amb el cor encongit per preservar el 3-2.

    «Amb el 10 és molt difícil guanyar aquí», va reconèixer Xabi Prieto, pesarós per la dinovena visita de Lliga amb derrota. Parlava de l’altre 10. Un senzill sil·logisme permetria enunciar que sense Messi el Barça estaria a un pas de l’extremunció. És l’únic que segueix vigorós en un grup delicat. Al 10 li va donar un cop de mà al final el 8, a qui Luis Enrique reserva per a minuts en què la seva presència és imprescindible, encara que sigui per apuntalar la bastida.

UN FORAT DARRERE

La creixent debilitat defensiva del Barça, del col·lectiu, es va personificar en Umtiti, dels pocs que estava fora de discussió. La fatalitat el va situar sota el focus, amb la gardela del 3-1. L’anècdota, una broma al cap d’un minut amb l’immediat gol d’Alcácer, va cobrar rellevància en el segon gol de la Reial. Umtiti va sortir de la seva zona per intentar anticipar-se, sense aconseguir-ho, i ningú va tapar aquell forat per on es va colar Xabi Prieto. Ni Piqué, com a Torí, ni Alba van saber tancar l’esvoranc que es va obrir, descomunal. Els va faltar determinació i rapidesa, a ells i a altres més, com en altres situacions defensives.

    

El Barça es descús per darrere, incapaç de mostrar-se compacte. L’equip avança a cop de gols i es frena segons els que encaixa. Va defensar amb quatre i va atacar amb tres tot el curs un grup que ha perdut homogeneïtat sense que hi hagi una explicació clara. Entre la pèrdua de qualitat per les prestacions inferiors de la banqueta i la pèrdua d’intensitat d’un equip saciat de títols han reduït el Barça fins a convertir-lo en un rival abordable.

LA REIAL S’ESPLAIA

Potser tampoc Eu-sebio sap què li passa al seu exequip, però sí que va saber furgar en els defectes blaugranes. Va jugar amb el Barça a l’un contra un i va desplegar el quadro donostiarra, sense por, al contrari, en tota l’amplitud de la gespa. Va obrir el Barça recolzant-se a les bandes i el va atacar per dins, amb passades profundes i verticals.

    

El 3-2 del descans va mantenir la incertesa a la segona meitat. El frenètic intercanvi de gols (tres en quatre minuts) va multiplicar la inquietud del Barça, poc acostumat que el tutegin. Illarra es va atrevir a xutar des de lluny a Ter Stegen, en una prova de gosadia que mai se li va veure durant la seva beca a Madrid.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

    

A poc a poc la Reial va anar laminant la confiança del Barça. Sempre amb la pilota. Tenir l’objecte primordial del joc era fonamental i Luis Enrique va fer sortir Iniesta al camp. En lloc, és clar, d’André Gomes. Amb el capità no n’hi va haver prou, i va haver de recórrer també a Denis.