Petroli a l'àrea

Tres dels quatre partits ha guanyat el Barça a l'Athletic i en tots ha patit més del que mostren els marcadors, que a la llarga acaben dictant justícia. I en el doble episodi de Lliga i Copa, el Barça va expressar la seva superioritat a l'àrea. En l'aliena, allà on és incomparable (3-0), sobretot amb el quadro basc.

Petroli van treure els blaugranes del pou que van detectar al Gol Sud, el de Travessera. De dos remats van extreure dos gols. Després van anar a perforar la porteria de la Diagonal, allà on els bascos havien localitzat un jaciment sense saber treure'n res de profit, i van trobar el tercer gol que els va convertir en milionaris amb la inversió mínima.

UN SACRILEGI DE CANVI

El Barça va tirar endavant el compromís amb l'Athletic amb una comoditat insospitada. No només va sortir indemne d'una alineació singular, per dir-ho d'alguna manera, plena de canvis, sinó que va golejar el rival i Luis Enrique es va permetre el luxe de substituir ¡Leo Messi! a l'hora de partit, un sacrilegi, una cosa que no passava des d'octubre del 2014; és a dir, des de la prehistòria, quan es van formar els hidrocarburs de les Corts.

Messi es va asseure a la banqueta i al cap d'una estona va esbossar un somriure, i això va dissipar qualsevol temor. Segurament perquè va veure fins i tot Aleix Vidal mullar-se amb un raig negrós del tercer remat entre els tres pals i tancar el partit. Només va faltar que, del trident, es taqués Neymar, elegant i refinat fora de l'àrea, perquè Alcácer va ocupar el lloc de Luis Suárez perquè l'uruguaià estigui fresc dimarts davant l'Atlètic.

SENYALS COPERS

Aquest va ser un dels senyals que van indicar que, per endarrerit que marxi a la Lliga l'equip, Luis Enrique privilegia la Copa. Mathieu va ser el lateral esquerre, i Aleix, el dret, al darrere d'un centre del camp format per Rafinha, André Gomes i Arda. Va estar assegut Suárez, i van estar asseguts Alba, Sergi Roberto i Mascherano, reservats per segellar el pas a la final després que, també al Manzanares, el Barça excavés un pou cabalós.

Si estrany era l'onze inicial, encara que l'equip mostrés el dibuix habitual, més estrany va ser la formació que va acabar el partit. Sergi Roberto i Mascherano van renovar la defensa, Rakitic va recuperar la seva posició d'interior dret i Aleix Vidal va acabar en punta, convertint un 4-4-2 en un 4-3-3 de com estava d'entusiasmat per haver marcat un gol en una escapada. Va tenir el quart a les seves botes i va fallar dues assistències per als altres.

I, no obstant, algun xiulet va sentir Ter Stegen. I no pels seus errors, o per una trajectòria erràtica, ara que s'ha entonat i està salvant punts, sinó per ¡retenir la pilota! Per pensar-s'ho massa, buscant la millor oferta dels seus companys  i no llançar-la amb un cop de peu. L'alemany va unir eficàcia amb els peus i amb les mans, perquè els seus ditets van evitar que l'Athletic s'avancés.

LA LENTITUD D'IRAIZOZ

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Tot al contrari d'Iraizoz, calamitós amb els peus i les mans. Ningú li va recriminar res al Camp Nou, però el cas és que els dos primers xuts del Barça (els únics en el primer temps ben dirigits entre els tres pals) el van despullar, i en el tercer d'Aleix va tornar a quedar en evidència per la seva lentitud a reaccionar, igual que en els anteriors remats. Neymar ni tan sols el va posar a prova perquè els seus xuts van sortir tots fora.

Allà on va brillar el Barça, a l'àrea aliena, es va estampar l'Athletic, que va molestar sense ser impertinent del tot. Raúl García va estavellar un remat al pal quan començava el xoc (m. 2) i Williams va llançar amb el cap fora en un excel·lent centre de Laporte. Creient-se enfront d'un erm desert, l'Athletic es va entretenir per altres zones, menys àrides i més amables, deixant rere seu la sensació que va desaprofitar una nova oportunitat per tractar de tu a tu els rics terratinents del lloc.