Albert Perrin: «Hi havia un odi personal»

Més sovint del que Albert Perrin desitjaria, enmig de qualsevol conversa familiar, apareix sobre la taula el Barça. Però fa temps que no es parla només de futbol. Es parla amb incomoditat i tensió dels conflictes judicials que han provocat moltes discussions i nits d’insomni. En el seu cas, per partida doble, al ser també un dels vuit afectats pel judici paral·lel dels avals (2,9 milions cada un) que està paralitzat. «Vull acabar amb això per un tema familiar. Fa 10 anys que estic ficat en judicis  i no és fàcil viure així», assegura, un dels fundadors de l’Elefant Blau, que va entrar a la junta el 2006. 

Com en tots els casos, aquest desig de tancar conviu amb la indignació i la condemna davant de l’actuació de la directiva. «Entenc la posició del Jan de rebutjar qualsevol mena de pacte perquè a mi no m’han de perdonar res. I encara menys quan el comportament d’aquesta junta deixa molt a desitjar», assegura Perrin, que diu sentir-se «traït» i que, com la resta d’afectats, atribueix aquesta conducta a una espècie de 'vendetta'. 

«Van actuar contra nosaltres per dos motius: el primer, perquè hi havia un odi personal amb certes persones i, el segon, perquè van voler situar al club en una posició econòmica feble. Van reformular els comptes per tenir una coartada i justificar que hi entrés Qatar».

  "Després d'aquella assemblea fui al Camp Nou i vaig haver d'escoltar: 'mira, aquest és el xoriço del Perrin'. Aquestes amb els teus fills i els teus néts i no es pot imaginar com et sents. Així que deixi d'anar" (Albert Perrin)

En el seu cas, com el d’alguns més, la situació és especialment dura al ser jutjat per decisions que es van forjar quan no estava en el club. «Ens fan pagar per coses que van fer alguns d’ells, com Rosell, Bartomeu, Moix i Monés. La devaluació del valor de la plantilla, per exemple, va ser responsabilitat de Rosell. ¡És kafkià! I després resulta que ells han tingut actuacions que han sigut molt perjudicials, com el cas Neymar, en que s’ha acceptat una condemna per al club i pagar 5 milions d’euros per salvar-se. Així que no són els més indicats per donar lliçons de res». 

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

Perrin no oblida el primer dia que va anar al Camp Nou després d’aquella assemblea i de les informacions filtrades des del club amb factures de despeses incloses. «Vaig haver de sentir: ‘mira, aquest és el xoriço del Perrin’. Estàs amb els teus fills i amb els teus néts, i  no es pot imaginar com et sents. Et donen ganes de... Així que vaig deixar d’anar-hi. En tots aquests anys només hi he tornat dues vegades, una a la llotja perquè m’hi va convidar el City i una altra al meu seient fa sis mesos. Però no tinc ganes d’anar-hi perquè no vull discutir amb ningú».

A l’hora de mirar enrere i fer la pregunta de si tornaria a ser directiu, Perrin sospira: «El Barça m’ha costat diners, temps, problemes familiars, però ho donava tot per bo per la satisfacció d’haver sigut vicepresident del meu club. Després vius això, i tot s’enfonsa».