El Barça recupera el seu trident més letal

No té cap raó per ocultar-ho. «He patit molt Messi». Ho ha dit durant tota la setmana. És lògic. Diego López, propietari des del cap de setmana passat del nou rècord d’imbatibilitat de l’Espanyol, sap al que s’enfronta. Ha d’aparèixer al Camp Nou i al davant hi és ell, el paio que l’ha batut en 10 ocasions (sis gols quan era porter del Vila-real i quatre quan jugava al Reial Madrid). No només ha patit històricament Messi sinó que, a més a més, haurà de lidiar amb el retorn del trident.

Torna Neymar, torna el trident, una fórmula ofensiva que ha jugat conjuntament molt menys del que sembla aquesta temporada. Per exemple, el brasiler no va estar en el comiat de la lligueta contra el Borussia (estava sancionat a Europa) ni tampoc en la còmoda i reconfortant golejada a Pamplona (sancionat a la Lliga). En aquest partit va deixar el seu lloc a la banda esquerra a Arda.

Per una raó o altra (els Jocs Olímpics de Ney, les lesions i la malaltia de Messi, la sanció de Suárez), els «tres monstres», com els va anomenar Xavi després de visitar-los aquesta setmana a Qatar, no tenen la continuïtat esperada. És més, només han coincidit en l’onze inicial en set de les primeres 15 jornades de Lliga, amb les disfuncions que ha provocat en un equip construït per i per al trident. I quan el trident no hi és, el Barça ha exhibit seriosos desajustos, que van ser més evidents amb la lesió d’Iniesta.

MÀXIMS GOLEJADORS

El capità va tornar de forma progressiva (mitja hora en el clàssic, una hora amb el Borussia, 90 minuts a Pamplona) i el trident es va sentir més feliç. Messi prepara la seva nova cita amb Diego López i aquella defensa d’autor que ha construït tanta paciència Quique Sánchez Flores. Lluny del soroll i amb tanta pulcritud com tacte, l’Espanyol s’ha fet fort a la seva àrea. L’Atlètic, sense anar més lluny, va ser incapaç de d’enfonsar aquesta porta, però el desafiament que li toca viure al Camp Nou no és gens habitual. Té al davant dos dels tres millors golejadors de la Lliga: Messi suma 11 dianes en 12 partits, Suárez n’ha marcat 10 en 14. Falta, però, que Neymar se sumi a la festa dels seus dos amics. El brasiler tot just ha marcat 4 gols en les 12 jornades que ha disputat.

Si pogués, Diego López, que disfruta d’un extraordinari moment, trauria la MSN al complet. Però no ho pot fer. I, ves per on, el trio ofensiu blaugrana es retrobarà en el derbi després d’una setmana estranya. Messi, el que fa patir més el porter de l’Espanyol, no està gens estrany. Més aviat, tot al contrari. Està tan fi, que ha firmat sis gols en els cinc últims partits que ha jugat, prova que el seu nivell d’eficàcia es manté en xifres espectaculars. Per això, és el màxim realitzador en el derbi deixant un rastre de 16 dianes, una quantitat de gols que no ha aconseguit cap altre futbolista.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Per a Messi, disputar el derbi és, en realitat, un viatge a la infància, acostumat com està a jugar-lo en el seu meteòric pas per les categories inferiors del Barça. Cada partit era molt més que un partit per a Leo, que fa 13 anys va jugar el partit de la màscara. Era el 2003. El Cadet A del Barça es jugava la Lliga contra l’Espanyol. I Messi no va poder  acabar ni la primera meitat d’aquell intens derbi perquè va patir una fractura del pòmul dret. El substituïa Cesc Fàbregas. 

«NO VEIG RES, MÍSTER»

Una setmana més tard, el Barça i l’Espanyol es trobaven per a la final de la Copa del Rei. Però ell no podia jugar perquè li havien diagnosticat 15 dies de baixa. Com a mínim. Però Leo es va rebel·lar i va sortir de titular amb el Cadet A d’Alex García, el seu entrenador aleshores. Tenia 15 anys. Va sortir, això sí, amb una màscara que havia usat prèviament Puyol, que ja jugava en el primer equip. «No veig res míster», li va dir a Álex Garcia, perquè era impossible jugar amb allò. La va tirar a terra, va marcar dos gols i al descans, amb un 3-0, i després de les súpliques del seu entrenador i de tots, Leo deixava de jugar. Per al propietari d’aquelles lleugeres botes (a la dreta porta el nom de Thiago, el seu fill gran, i a l’esquerra el de Mateo, el fill petit), el derbi és més que un partit.