Les claus tàctiques del Barça-Màlaga: el centre com a impotència

SENSE SOLUCIONS NI EFICÀCIA DAVANT EL 5-4-1

Ni amb Piqué fent de davanter centre. El Barça va ensopegar amb la mateixa pedra de l’Alabès, o sigui se li va entravessar el 5-4-1 de Juande Ramos. L’equip de Luis Enrique no va tenir recursos ni imaginació per fer caure el mur andalús, que va entendre de meravella el partit. Va tancar per dins, no es va despistar per les bandes i va viure tranquil·lament amb 11 jugadors. Amb 10, i Piqué de davanter, va patir més, però llavors va emergir Kameni. El Barça no n’aprèn. No va tenir ni punteria. 

INTERIORS SENSE IMPACTE I INFLUÈNCIA AL JOC

El Barça solia ser un equip que s’articulava a través de la passada. Control i passada al centre del camp, però contra el Màlaga, i de manera inesperada, al no trobar dreceres per trencar el 5-4-1 va decidir oblidar-se d’aquesta estratègica àrea. Luis Enrique no va trobar recursos ni tampoc els jugadors van trobar solucions individuals per teixir el futbol amb paciència de manera que els interiors (el tècnic asturià en va fer servir fins a quatre) van quedar com a prova de la impotència.

PILOTES A L’OLLA / El Barcelona va renunciar tant al llibre d’estil que va convertir el centre a l’àrea, o la vella pilota a l’olla, en el principal recurs ofensiu. Sobretot a la segona meitat quan el Màlaga es va tancar a casa de Kameni. Luis Enrique va començar amb Rafinha (interior dret) i Denis (interior esquerre) i va acabar amb André Gomes i Rakitic. Però ni així. No van tenir ni pes ni influència. 

ALCÁCER, EL 9 QUE ES VA FER TRANSPARENT

Notícies relacionades

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

Paco Alcácer va començar amb energia, intervenint en els primers 10 minuts del partit. Va caure, això sí, en fora de joc. Després va estar mitja hora, ¡sí, mitja hora!, desconnectat del joc. No va tocar ni pilota. A més, les seves dues rematades (totes dues a la primera part) van anar desviades. No va llançar a porta. Després, es va convertir en un davanter centre transparent, que gairebé no va participar. No es va associar amb els interiors, el futbol naixia més en les diagonals de Mascherano i Piqué buscant trobar forats a l’esquena dels centrals del Màlaga (cosa gairebé utòpica), mentre l’exdavanter del València es consumia.

SENSE APARÈIXER / A la grisa primera meitat, enredat entre la teranyina de Juande, hi va afegir després una trista segona part. Alcácer no va existir. No el van trobar els centrals en les pilotes llargues ni tampoc el van detectar després les centrades laterals de Sergi Roberto (dreta) o Neymar i Alba (esquerra) perquè Piqué va envair la seva àrea d’acció. I se’l va endur literalment. L’estadística ho demostra: Piqué, tres remats, 2 a porta; Alcácer, 2 xuts, 2 fora.