9 nous al Barça des de Quini
L'equip blaugrana recupera amb Alcácer la figura de l'ariet espanyol, que va donar resultats desiguals
/
David Villa va aterrar al Barça el 2010 amb l'aval de 139 gols en 239 partits a Primera durant set temporades, campió mundial amb Espanya i màxim golejador de la selecció. Va costar 40 milions. Va ser el fitxatge estrella d'aquell estiu, encara que s'incorporava a un equip que havia aconseguit la perfecció al tancar el cercle amb la conquista dels sis títols i la guinda de la segona Lliga consecutiva. Villa va arribar per ocupar el buit que havien deixat Henry i Ibrahimovic.
Sis anys després, amb un bagatge de 33 gols en 112 partits, vindrà al Camp Nou –quan torni de la concentració de la selecció espanyola– Paco Alcácer. Costarà 30 milions i la seva missió no serà la de cobrir cap forat; en tot cas, esperarà pacientment que Messi, Suárez o Neymar n'hi deixin un per on colar-se.
SIS SUPLENTS
Villa completava la davantera que formaven Messi i Pedro. Alcácer serà suplent, com els cinc fitxatges anteriors que ha fet Robert Fernández (Denis Suárez, Umtiti, Digne, André Gomes i Cillesen) i tindrà les mateixes condicions dels seus antecessors: cinc anys de contracte. La diferència respecte als altres és que els dos jugadors del València (André Gomes i ell) tenen una clàusula de rescissió de 100 milions.
Alcácer encarna la figura del davanter centre espanyol que tan irregulars resultats va donar al Camp Nou. Prova d'això és que el golejador gairebé sempre va arribar de l'estranger sense ser l'home més cotitzat de la plantilla.
NINGÚ COM 'EL BRUJO'
Alcácer és el novè 'nou' en gairebé 40 anys que vestirà de blaugrana des d'Enrique Castro, Quini. Ningú millor que 'El Brujo' evoca la figura de l'artiller nacional: set Pitxitxis s'alineen al palmarès del delegat de l'Sporting. Els dos primers els va conquistar jugant a Segona; els dos últims, vestit de blaugrana (1981 i 1982).
amb el Barça des dels dos que va conquistar Quini Cap davanter espanyol ha aconseguit el 'Pitxitxi
Villa no va poder guanyar un Pitxitxi amb el Barça i Alcácer difícilment en guanyarà un. Tampoc ho va aconseguir Julio Salinas, un dels pocs nous que va triomfar al Barça malgrat la dura competència que va tenir. Aquesta sempre ha sigut la màxima dificultat amb què es van trobar els davanters espanyols que va fitxar el Barça. Els que més o menys representaven el prototip del «davanter pur amb facilitat per al gol encara que no tingui desbordi tant», segons la descripció de Luis Enrique.
LA COMPETÈNCIA
Era «Alcácer o ningú» va reconèixer desesperat Robert Fernández, el secretari tècnic, després de tot un estiu buscant un quart davanter millor que Munir. Vietto i Gameiro van estar abans a la llista de la compra, però Alcácer entrarà al vestidor amb l'aprovació de Luis Enrique. Igual que cada un dels altres nous que van portar la samarreta de Luis Suárez.
Quini va ser un futbolista llargament perseguit que finalment el Barça va poder contractar quan ja tenia 31 anys. Àngel Pichi Alonso tenia un prestigi tan sòlid com el de Villa o el de Quini (70 gols en 131 partits amb el Saragossa), però va arribar al Camp Nou fitxat per Udo Lattek, i al mateix temps que Diego Maradona. Després va estar en mans de César Luis Menotti i quan va acabar l'era argentina va competir amb Steve Archibald, l'elegit de Terry Venables.
A Pizzi el va fitxar Cruyff, però el van dirigir Robson i Van Gaal, que van demanar Ronaldo, Anderson i Rivaldo
A Pizzi el va fitxar Johan Cruyff, però el va dirigir sir Bobby Robson primer i Louis van Gaal després. Havia de ser el nou del Barça, però Josep Lluís Núñez es va gastar una milionada amb Ronaldo, després amb Sonny Anderson i finalment amb Rivaldo. Salinas, en canvi, va saber esprémer les seves qualitats envoltat de Lineker, Laudrup, Stóitxkov i Romario.
MÉS PENA QUE GLORIA
Notícies relacionadesAltres nous van passar amb més pena que glòria, deixant al seu pas números impropis. Xavi Escaich va jugar tres vegades una estona a la Lliga (més 90 minuts de Copa) i va marcar un gol. Alfonso Pérez, exemblema del Madrid, va arribar procedent del Betis perjudicat ja per les lesions i Dani García va tenir un entrenador diferent cada any i només va complir en el primer.
El planter també va donar nous (Òscar Garcia, Christiansen, Sergio García, Bojan...) però van sucumbir davant la mateixa dificultat: la dura competència, agreujada per la falta de confiança dels altres.
