Suárez cura les ferides del Barça contra el Deportivo

El davanter uruguaià anota un pòquer i dirigeix la recuperació de l'onze blaugrana, que humilia sense pietat els gallecs a Riazor

crmartinez33611684 barcelona s uruguayan forward luis suarez celebrat160420223227

crmartinez33611684 barcelona s uruguayan forward luis suarez celebrat160420223227 / MIGUEL RIOPA

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Barça va recuperar l’alegria. La va recuperar, fonamentalment, perquè va tornar a marcar gols, dos en els primers 25 minuts, i va dominar amb comoditat en el marcador des de molt aviat, deixant sense rèplica el Deportivo arrasant-lo fins a la humiliació davant els seus feligresos. L’equip blaugrana es va retrobar a si mateix al veure’s amo del joc i del resultat, tot i que encara no és qui havia estat. Està en camí. Faltarà alguna prova més davant un rival menys llastimós, tan foradat que fins i tot Bartra li va fer un set esquinçant la defensa gallega per la meitat amb una entrada en solitari.

Mentre van arribant tots, Luis Suárez es va presentar puntual com un becari en una entrevista de feina. Potser és el futbolista del Barça més acostumat a viure en èpoques de carestia i el dia que l’equip havia d’apel·lar més al pragmatisme, es va posar les botes i es va inflar a fer gols. Quatre, un excés, una borratxera, encara que no era la primera vegada que s’emportava la pilota com a prova de la seva demolidora actuació nocturna. Era la sisena de la temporada, la segona amb la firma d’un pòquer.

EL CAMPIÓ ENCARA INTIMIDA

Suárez va deixar com un colador el Deportivo, que sense jugar-s’hi res, va tenir més por que el Barça, que apostava mitja temporada sobre la taula. El campió intimida pel que és i pel que ha sigut fins fa quatre dies, i el conjunt gallec no es va atrevir a burxar la ferida del gegant. Va preferir no molestar gaire per evitar sortir-ne escaldat, però el desenllaç no va variar del que podia suposar-se davant la diferent tensió dels uns i dels altres. Va rebre una pallissa per la seva covardia i perquè és pitjor equip que un Barça masegat, però orgullós i valent, enfadat i ambiciós.

Al Barça encara se li noten les esgarrinxades que ha deixat la rebolcada dels últims dies. Més pragmàtic que mai, no es va regalar ni un somriure mentre va oficiar a la gespa. Ni un excés, ni una floritura. Res de fantasia enmig de la crisi.

Va sortir, va jugar, va marcar i va tornar cap a casa amb el millor marcador de la temporada, un que remet a les èpoques més pròsperes i no tan llunyanes; es remunten al mes de febrer. L’equip es va batre amb austeritat. Com els altres, com un qualsevol que no vol guanyar adeptes, sinó partits després de quatre derrotes que l’han deixat rebregat i sense la Champions. El talent del trident li va permetre destrossar la defensa blanc-i-blava, que jugava sense els seus centrals titulars i sota els pals hi era Manu, el tercer porter, que mai ha guanyat un partit a Primera.

Luis Enrique va posar els de sempre, amb Bartra en lloc del sancionat Piqué, i amb Alves de tornada al lateral dret després del ¿descans? davant el València. Perquè tots revisquessin velles sensacions, va marcar  el camí (i els primers gols) Suárez, el paradigma de l’empirisme: pilota que enxampo, pilota que xuto. Mai va viure envoltat de luxes i tampoc els pretén; es limita a disfrutar amb el que té, és a dir, oportunitats de gol. Sabent que van escasses (o anaven escasses) va esprémer les que va tenir i va regalar tres assistències.

UN ALTRE PARTIT

Notícies relacionades

El mateix valdria per a Rakitic, a qui la riquesa li ha arribat de gran, ja consolidat, i després d’una lenta carrera ascendent, silenciosa com va ser la seva irrupció poc després del descans perquè el gol, el tercer, el de la sentència definitiva –el Depor li va empatar els dos últims partits al Barça, i al Camp Nou, igualant un 0-2 advers–  donés pas a un altre partit. Un en què el Barça va descarregar la seva ira potser per aquells records, potser per la ràbia del seu recent maltractament.  

El calendari l’havia tornat a un escenari còmode, on el Barça havia sumat quatre victòries seguides, i davant un rival pusil·lànime, però el moment exigia una resposta contundent. Ho va ser des del marcador, amb una golejada escandalosa i il·lustrativa. El missatge al Madrid i a l’Atlètic va ser tan clar com el resultat. 

Deportivo-Barça

ESTADI: Riazor (28.956 espectadors)