Més estratègia del Barça, menys trident

L'equip ha perdut contundència i els seus últims tres gols han arribat en accions a pilota parada: falta, penal i córner

 

  / REUTERS / ALBERT GEA

2
Es llegeix en minuts
MARCOS LÓPEZ / BARCELONA

Quan més fàcil s’havia posat la Lliga, més s’han destensat els davanters del Barcelona. L’obra de Luis Enrique acaba sempre en el trident. Per bé, com ha sigut fins ara, o  per mal, com va passar en el clàssic, en què Messi, Neymar i Suárez van sumar set xuts entre tots tres. Poca cosa per a tant talent i, a més a més, només un dels xuts, el del 10 argentí, va anar entre els tres pals. Va ser una preciosa paràbola que estava destinada a ser gol abans que s’interposés en el seu camí una bonica i decisiva aturada de Keylor Navas. El brasiler ni va xutar a porteria dissabte. L’uruguaià, després de fallar un dels gols més fàcils de la seva vida, tampoc.

De sobte, el Barça ha perdut contundència i ha entrat en una inesperada època d’escassetat golejadora, una cosa realment inusual tenint MessiNeymar Suárez, capaços de firmar 106 gols en 52 partits oficials. La temporada passada, la del triplet, en van aconseguir 122. Però les tres últimes dianes de l’equip de Luis Enrique retraten aquesta sobtada caiguda en la producció ofensiva. Tres gols, tres accions a pilota parada: falta a El Madrigal i Rakitic aprofita el rebuig a l’interior de l’àrea; penal a Neymar, també contra el Vila-real, que marca el mateix Neymar i en el clàssic dels tridents l’únic blaugrana que va marcar va ser Piqué, a la sortida d’un córner.

90 gols en la ratxa

Notícies relacionades

Fonamental en una ratxa de 39 partits sense perdre i gairebé sis mesos invicte, el trident va tenir, potser, la seva pitjor nit conjunta en un partit gran, castigats pel cansament del virus FIFA, sobretot Messi (dos partits amb l’Argentina) i Suárez (dos amb l’Uruguai). Neymar, en canvi, només va jugar un partit perquè es va perdre la segona cita amb el Brasil per sanció. No es coneixia un rendiment tan gris dels tres tenors del Barcelona, el pilar sobre el qual se sosté l’obra aixecada per Luis Enrique. Tots tres van ser decisius en el llarg viatge que va començar a Sevilla (començament de la tardor del 2015 ) i que es va acabar al Camp Nou contra el Madrid (principis de la primavera del 2016). Van marcar 90 gols en els 39 partits, o sigui el 73% dels 122 que va aconseguir l’equip. Suárez, amb 37, liderava aquesta classificació, seguit per Messi (31), tot i haver estat dos mesos lesionat, i Neymar, amb 22. Però com més gran era el coixí del Barça a la Lliga més imprecís se’ls ha vist en la definició, una cosa estranya.

Per això, s’ha hagut d’agafar a la pissarra per retrobar-se amb el gol. Rakitic, més profund que de costum, no tan sols va marcar a El Madrigal sinó que també va donar l’assistència a Piqué amb un excel·lent servei en el córner. Però si l’equip ha de viure d’aquestes accions a pilota parada és mal senyal. No és casual, per tant, que el Barça, quan més tou i còmode era el seu coixí de punts sobre l’Atlètic (va arribar a ser de 9 punts, ara és de 6) i el Madrid (de 10 a 7), hagi perdut la punteria, el tret que el defineix millor. Una mala nit la pot tenir tothom. Fins i tot el trident. Diguin el que diguin, tenien les cames esgotades pel viatge a Sud-amèrica. No és normal tampoc que Suárez Messi estiguin dos partits seguits secs o que Neymar només marqui de penal. Arriba la Champions i Luis Enrique els dirà com sempre: «Abracadabra i que flueixi la màgia»