Una exhibició de comiat

Sense estar-se de res, amb una versió que resumeix l'extraordinari nivell aconseguit en quatre anys, el Barça va acomiadar Pep Guardiola amb una exhibició, una altra, d'un equip que ha passat a la història encara que continua viu i vigent amb un futbol extraplanetari. Els trofeus recopilats queden com a testimoni sòlid, palpable, comptable, d'una etapa brillant com mai s'havia conegut (11 finals guanyades de 12 disputades, 14 títols de 19) i que ha enamorat tothom. Tret d'algun reducte a Madrid, on el Barça va repetir una altra lliçó d'antologia en una reivindicació innecessària.

El pobre Athletic va ser la víctima d'un Barça sense pietat que es va oblidar de tots els components emocionals per homenatjar el seu entrenador. No va ser especialment sublim ahir, ja ho havia estat moltes vegades abans. Però l'equip va sortir com un llampec i en 24 minuts havia plomat amb tres gols els lleons, que van acusar la garrotada, tan recent com estava la debacle de l'Europa League.

Més enllà del repàs golejador inicial, el partit també va ser una golejada tàctica de Guardiola a Bielsa. O els blaugranes van entendre millor el seu entrenador, o aquest va tenir més idees, o en sap més. Qualsevol conclusió serveix. Fins i tot que els aclaparés menys amb les sessions preparatòries. Amb els mateixos dies per preparar el duel, el Barça va saber com jugar-lo i l'Athletic no en va papar ni una. Va viatjar al Calderón a mirar. També va influir, en el fons, la tradició i el temps que fa que els blaugranes mantenen el mateix estil, quan a Lezama els mètodes de Bielsa causen sensació per nous. Per mai vistos.

MILLOR QUE A MESTALLA / I molt poques vegades s'ha vist una superioritat com aquesta al terreny de joc tractant-se d'una final. Ni en el 4-1 de Mestalla va semblar tan inferior l'Athletic. Llavors es va avançar en el marcador, el Barça va reaccionar i va capgirar el partit amb tres gols a la segona meitat. Ahir va pegar de bon començament.

Si l'Athletic havia oblidat la patacada de Bucarest contra l'Atlètic, molt aviat va reaparèixer aquest dolorós fantasma. Amb més visibilitat fins i tot, perquè el Barça li va donar canya inhumanament i despietadament. A la porteria i a la gespa. Amb la pilota cosida al peu, els blaugranes van desmuntar l'estratègia bilbaïna, si és que n'hi va haver.

SURTEN ELS CENTRALS / Potser Bielsa va ordenar una pressió avançada. És un supòsit. Piqué i Mascherano van sortir conduint la pilota des del darrere -ells van començar a guanyar la final- i imposaven superioritats a mesura que avançaven. Possiblement Bielsa insistís que cada jugador s'enganxés a un rival, però Xavi, Iniesta i Busquets es van trobar amb una facilitat insultant. Potser va ordenar que es fixessin en Messi -l'argentí va marcar un gol i va tenir un mà a mà amb Iraizoz que va desaprofitar per un excés de confiança-, però Pedro va campar a plaer, provocant una depressió en la concentració d'Espanya a Àustria entre els aspirants a prendre-li el lloc a l'Eurocopa.

EQUILIBRI APARENT / Els dos canvis practicats per Bielsa en el descans, obligats per parar el drama, van millorar l'Athletic, més estirat i consistent al camp. El Barça va tenir més dificultats; en qualsevol cas, les que es podien preveure abans del partit, no més. L'equilibri va ser més aparent que real. Amb menys desimboltura, però amb més tranquil·litat, els blaugranes van embastar amb més paciència, a un o dos tocs, com en la fase inicial.

Entre Xavi i Iniesta van fer embogir des del minut u els joves lleons, desdentegats, amb Muniain perdut i sense poder recórrer a Llorente, que solament va encarar una vegada Piqué. Els aficionats blanc-i-vermells van reclamar penal. Un crit d'impotència vista la massacre que estava perpetrant el Barça, que va comparèixer amb la formació més esperada.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

La titularitat de Pedro va invitar a recordar amb nostàlgia l'absència del tenerifenc per justificar la pèrdua de la Lliga i la Champions. No va jugar contra el Madrid ni el Chelsea. Pedro va pressionar per ell i per Messi, que es va poder dedicar als 30 metres finals fresc com una rosa.

El Barça de Guardiola va ser una meravella. Una altra vegada. Una obra d'art. Una altra vegada. Recordable sempre gràcies als suports digitals i, per tant, etern. Digne d'enyorar. De moment, durant l'estiu.