El Barça acomiada el millor tècnic de la seva història amb la Copa del Rei

Amb una gran superioritat, amb una versió que resumeix l'extraordinari nivell assolit en quatre anys, el Barça ha acomiadat Pep Guardiola amb una exhibició, una altra, d'un equip que ha passat a la història tot i seguir viu i vigent amb un futbol extraplanetari. Els trofeus recopilats queden com a testimoni sòlid, palpable, comptable, d'una etapa més brillant que mai (11 finals guanyades de 12 de disputades, 14 títols de 19) i que ha enamorat tot el món. Tret d'algun reducte a Madrid, on el Barça ha repetit una altra lliçó d'antologia en una reivindicació innecessària.

El pobre Athletic ha estat la víctima d'un Barcelona immisericordiós i que s'ha oblidat de tots els components emocionals per homenatjar el seu tècnic. No ha estat especialment sublim, ja ho havia estat moltes vegades abans, però l'equip ha sortit com un vendaval i en 24 minuts havia esclafat amb tres gols els lleons, que han acusat la patacada, tan recent com estava la debacle de la Lliga Europa.

Més enllà del repàs golejador inicial, el partit també ha estat una golejada tàctica de Guardiola a Bielsa. O els blaugranes han entès més bé el seu entrenador, o ell ha tingut més idees, o en sap més. Val qualsevol conclusió. Fins i tot que els aclaparés menys amb les sessions preparatòries. Amb la mateixa quantitat de dies per preparar el duel, el Barça ha sabut com jugar-lo i l'Athletic no ha sabut gairebé de què anava. Ha viatjat al Calderón a mirar. També hi ha influït, en el fons, la tradició i el temps que fa  que els blaugranes mantenen el mateix estil, quan a Lezama els mètodes de Bielsa causen sensació per innovadors. Per mai vistos.

Millor que a Mestalla

I molt poques vegades s'ha vist una superioritat tan gran en el terreny de joc tractant-se d'una final. Ni en el 4-1 de Mestalla l'Athletic semblava tan inferior. Llavors es va avançar en el marcador, el Barça va reaccionar i li va capgirar el marcador amb tres gols en la segona meitat. Aquesta vegada ha atacat definitivament d'entrada.

Si l'Athletic havia oblidat la patacada de Bucarest amb l'Atlètic, molt aviat ha reaparegut aquest dolorós fantasma. Amb més visibilitat fins i tot, perquè el Barça li ha donat una canya inhumana i despietadament. A la porteria i a la gespa. Amb la pilota cosida al peu, els blaugranes han desmuntat l'estratègia blanc-i-vermella, si és que n'hi ha hagut.

Surten els centrals

Potser Bielsa ha ordenat una pressió avançada. Un supòsit. Piqué i Mascherano han sortit conduint la pilota des del darrere --ells han començat a guanyar la final-- i imposaven superioritats a mesura que avançaven. Possiblement Bielsa ha insistit que s'enganxés cada jugador a un rival, però Xavi, Iniesta i Busquets s'han trobat amb una facilitat insultant. Potser ha ordenat que es fixessin en Messi --l'argentí ha marcat un gol i ha tingut un mà a mà amb Iraizoz que ha desaprofitat per un excés de confiança-- però Pedro ha campat com ha volgut, i ha provocat una depressió en la concentració d'Espanya a Àustria entre els aspirants a prendre-li el lloc a l'Eurocopa.

Equilibri aparent

Els dos canvis practicats per Bielsa en el descans, obligat per aturar aquell drama, han fet millorar l'Athletic, més estirat i consistent al camp. El Barça ha tingut més dificultats; en qualsevol cas, les que es podien preveure abans del partit, no pas més. L'equilibri ha estat més aparent que real. Amb menys desimboltura, però amb més tranquil·litat, els blaugranes han embastat amb més paciència, en un o dos tocs, com en la fase inicial.

Entre Xavi i Iniesta han fet embogir des del minut u els joves lleons, esdentegats, amb Muniain perdut i sense poder recórrer a Llorente, que només ha encarat una vegada Piqué. L'afició blanc-i-vermella ha reclamat penal. Un crit d'impotència vista la massacre que estava perpetrant el Barça, que ha comparegut amb la formació més esperada.

La titularitat de Pedro ha convidat a recordar amb nostàlgia l'absència del tenerifenc per justificar la pèrdua de la Lliga i la Champions. No va jugar contra el Madrid ni el Chelsea. Pedro ha pressionat per ell i per Messi, que s'ha pogut dedicar als 30 metres finals fresc com una rosa.

El Barça de Guardiola ha estat una delícia. Novament. Una obra d'art. Una altra vegada. Recordable sempre gràcies als suports digitals i, per tant, etern. Digne d'enyorar. De moment, durant l'estiu.

FITXAAthletic Club, 0: Iraizoz; Iraola, Ekiza, Amorebieta, Aurtenetxe; Javi Martinez, De Marcos (Ander Herrera, m. 46), Muniain; Susaeta (Íñigo Pérez, m. 46), Llorente (Toquero, m. 72) i Ibai Gómez.

Barcelona, 3: Pinto; Montoya, Piqué, Mascherano, Adriano; Busquets, Xavi (Cesc, m. 80), Iniesta; Pedro (Thiago, m. 86), Alexis (Keita, m. 71) i Messi.

Gols: 0-1, m. 3: Pedro aprofita un rebuig a l'àrea després d'un córner de Xavi i un cop de cap desviat de Piqué. 0-2, m. 20: Messi bat per alt Iraizoz a una passada magnífica a l'espai d'Iniesta. 0-3, m. 25: Pedro, amb un xut ras i ajustat des de fora de l'àrea.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Àrbitre: David Fernández Borbalán (C. Andalús). Ha amonestat Susaeta (m. 39) i Iraola (m. 42), per part de l'Athletic, i  Xavi (m. 66) i Iniesta (m. 70), pel Barcelona.

Incidències: final de la Copa del Rei, disputada a l'estadi Vicente Calderón davant d'uns 54.000 espectadors. Ple.