Futbol sense relliscada

Després de dies i dies de fer comptes, de marcar en vermell la cita de Pamplona al calendari, de recordar que allà elBarças'hi va deixar mitja Lliga i que elMadridsempre les hi ha passat de tots colors, en fi, de l'obligat exercici d'esperança que els queda als culers, a les vuit i molt poc el castell d'il·lusions es va ensorrar, i no van tenir més remei que avançar una casella i refer els comptes, ara amb el València, l'Atlètic...

Total, a seguir esperant. I, llavors, a nou punts del líder, va irrompre l'Athletic de Bielsa, un obstacle enorme, amb la pressió de tornar a posar els comptes com estaven per poder continuar esperant. I en un partit gran, contra l'equip que més s'assembla o es vol assemblar a ell,el Barça va donar una altra lliçó (2-0).

No es tracta de discutir sobre qui és el mestre i qui l'alumne, la qüestió és queGuardiola i Bielsa, Bielsa i Guardiola, estan molt a prop l'un de l'altre i no tan sols en la manera d'entendre el joc. Barça i Athletic són el que són perquè ells així ho han volgut, i ahir a la nit els uns i els altres es van comportar a imatge i semblança dels seus guies. Dos equips plens d'intensitat, igual que la que transmeten els tècnics fora de la banqueta, encara que allàel Locofa honor al seu sobrenom i està molt per sobre delPep.

Va ser un espectacle, una continuació del que es va jugar a San Mamés, i un avançament del que es viurà en la final de laCopa del Rei, en el que serà l'últim acte de la temporada.

ElCamp Nouva disfrutar, però es va haver d'esperar a respirar tranquil.Iniestava trencar l'Athletic d'una gardela, però els equips de Bielsa no es rendeixen mai. Jugui qui jugui. Sense algunes peces de pes, i igual de difícil. Ningú esperava queMateu Lahoz,l'amic de Mou, tingués el detall de xiular el que gairebé ningú xiula. Sí, unpenal, en unacaiguda de Tello, menys clara que un munt que han passat per alt. Allà es va plantarMessi, i així va marcar el seugol número 36. Per un dia, es va quedar darrere deRonaldo, a qui li van apuntar el 37, que va anotar de rebot gràcies a un defensa de l'Osasuna. Però la pugna continua, i tant que continua.

GOLEJADA A L'OSASUNA

I la de la Lliga, també. Queda menys, però queden molts punts per sumar i algun per perdre. Ahir, és veritat, el líder va driblar còmodament (1-5) una cita que entrava en els comptes blaugrana. A l'hora de la veritat, a Pamplona, al Madrid tan sols li van complicar la vida a estones abans de començar el partit. Però les ganes de gresca dels més joves van topar amb un control excepcional de seguretat al costat de l'hotelmerengueque va permetre que Mourinho i els seus nois dormissin la mar de tranquils.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

La calma va seguir així que va començar a rodar la pilota. El que havia de ser un infern, una perillosa trampa on podien quedar enterrats dos o tres punts, es va convertir en una passejada d'allò més relaxada, molt lluny de les expectatives. Als sis minuts es va obrir la desfilada i així va seguir fins al final, sense gens ni mica de patiment, sense res que recordés el calvari que va patir el Barça. Ni el camp estava gelat, ni l'Osasuna va semblar tan ferotge més enllà que el Madrid va ser més letal que mai iBenzemaiRonaldovan deixar dos gols descomunals.

La Lliga continuarà, però al Barça l'espera ara un compromís molt més imponent que al Madrid en el camí paral·lel cap a Munic. Arriba elMilan, que així a la vista sembla molt lluny de la intensitat de l'Athletic. I no diguem del Barça. Dimarts, almenys, podrà tornar a jugar dret, sense relliscades. Com es juga a aquest esport. I així, ningú ho fa millor.