Inoblidable Basora

Era l'últim dels integrants d'una davantera de llegenda, un atac demolidor que als anys 50 va portar el Barça fins a l'Olimp, on va quedar instal·lat eternament per ser admirat i glossat.«Basora, César, Kubala, Moreno i Manchón»,canta encara Joan Manuel Serrat, i tots els culers, al seu Temps era temps, homenatjant aquell quintet llegendari que ahir va perdre l'últim dels seus integrants que encara era viu. Estanislau Basora, de 85 anys, va morir a Las Palmas, on havia estat ingressat a l'Hospital Universitari després de patir un infart fa uns dies.

Basora, considerat en el seu moment com el millor extrem dret del món, va formar part delBarça de les Cinc Copes, un equip que, amb la màgia de Kubala, va empetitir l'estadi de les Corts i va fer possible el naixement del Camp Nou. Nascut a la Colònia Valls, a prop de Súria, va començar a jugar als 14 anys per casualitat.«El meu germà jugava al Súria i un dia els faltava un jugador. Em van fer jugar i ja no vaig deixar l'equip. D'allà vaig passar al Manresa i al final al Barça».Així explicava el mateix Basora la seva meteòrica ascensió, una progressió que el va portar a la titularitat a l'equip blaugrana i també a la selecció espanyola (va ser 22 vegades internacional), amb la qual es va guanyar el sobrenom deMonstre de Colombes,encunyat per la premsa francesa, pels tres gols que va marcar a França en un matx disputat en aquella localitat.

Al Barça també es va inflar de marcar (153 dianes en 373 partits) i, sobretot, de servir amb la seva precisa cama dreta pilotes a César perquè es convertís en el màxim realitzador blaugrana de tots els temps, amb 235 gols, una marca que Messi batrà qui sap si aquesta mateixa setmana. Basora va jugar 12 anys al conjunt blaugrana (des del 1946 fins al 1958) i va conquistar multitud de títols: 4 Lligues, 4 Copes del Generalísimo, 1 Copa de Fires, dues Copes Llatina (precursora de la Copa d'Europa) i 3 Copes Eva Duarte.

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

La seva definitiva consagració a nivell internacional va arribar al Mundial del Brasil del 1950, on va ser considerat el millor extrem dret del món.«Aquell Mundial sempre és recordat pel gol de Zarra a Anglaterra, però jo en vaig fer dos a l'Uruguai, que al final va ser el campió, i ningú se'n recorda»,explicava amb sorna Basora, admirat no només pel seu futbol sinó també per la seva honradesa i honestedat dins del camp.

Va ser tan honrat i tan fidel al Barça i a Catalunya (va tenir la gran valentia de parlar català quan gairebé ningú s'hi atrevia), que abans de seguir jugant amb uns altres colors va preferir deixar de fer-ho de blaugrana, quan al club molts pensaven que els seus millors dies havien passat. Potser es van equivocar: en el seu últim partit, el 4 de maig de 1958 al Camp Nou, va contribuir amb dos gols a la golejada davant el Granada (4-1). Va ser l'últim partit d'un culer irrepetible.