El Barça es queda gelat davant l'Osasuna (3-2)

En un camp dur com el cristall, irregular com un prat silvestre, i sota una temperatura polar. Amb totes les adversitats que es vulguin a manera d'atenuants, unBarçaque no va saber adaptar-se ni va donar símptomes de reacció fins que estava tremolant nu davant l'Osasunava deixar anar les regnes de la Lliga i s'exposa aquest diumenge a quedar a 10 punts delMadridque afronta un còmode compromís alBernabéudavant elLlevant. Totes les sospites d'una nit aspra, crua i gairebé insuperable es van confirmar perquè els blaugranes patissin una greu derrota --la segona--, més per les repercussions de cara al torneig que per la imatge que van oferir, que va anar de pèssima a insuficient.

En consonància amb la temperatura, elBarçava comparèixer sota zero i no va recuperar la calor ni el color fins que va pujar a l'avió. Destemprat en un estadi que sempre exigeix ardor guerrer, el quadro blaugrana no es va refer de la hipotèrmia que va patir tot just començar i que el va col·locar en un lacerant desavantatge. Dos gols en 20 minuts van pintar negre i gèlid el panorama, i el raig de llum que sol entreveure's quan s'insinua una catàstrofe va ser visible a la gespa molt tard. Perquè el cúmul d'inconvenients es completés, l'àrbitre va anul·lar el 3-3 a Alexis per un discutible fora de joc. L'empat no milloraria el que ha de venir.

El drama es va gestar al primer temps. Després del descans es va veure un Barça més reconeixible al que és habitual tot i que Guardiola va retocar el dibuix tàctic i l'onze que va acabar el partit era més propi de la Copa que de la Lliga. L'equip va millorar amb l'entrada deCuenca i Tello perPuyol i Pedro al trobar la profunditat i l'empenta requerides. El setge al marc d'Andrés, amb trets heroics, va resultar infructuós. L'avantatge de l'Osasuna era molt ampli, gestat durant la paràlisi barcelonista del primer temps.

Un handicap 

El terreny de joc va ser un gran handicap. Insuperat, no insuperable. No tant perquè els locals hi poguessin estar més o menys habituats, sinó perquè el seu joc no requereix una alfombra per poder desenvolupar-lo. La circulació és escassa i van utilitzar el mínim imprescindible el joc de pilota rasa. Tot al contrari que el Barça, que no va trobar una alternativa al seu estil tradicional perquè el futbol directe no li va.

Amb moltes dificultats per embastar la cadena de combinacions característica, obcecats a jugar com sempre, no es van adaptar mai al Reyno de Navarra. Les passades eren massa curtes o massa llargues, mai precises. Massa, sempre, en quantitat, sense saltar-se cap estació per reduir els riscos de les pèrdues. Els errors van ser garrafals, impropis d'ells. Però el camp no va ser el màxim problema, sinó la poca esma amb què el Barça va afrontar el partit, i això remet a l'actitud.

Sempre a remolc

Notícies relacionades

El Barça posa màxima pressió a Ter Stegen per forçar la seva sortida

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

L'equip va anar a remolc de l'empenta de l'Osasuna, primer, i del marcador després, encara que els navarresos s'avancessin als quatre minuts amb tot el partit per endavant. L'escalfament i les carreres no van augmentar la temperatura corporal dels blaugranes tot i que la màniga curta d'alguns (Alves, Puyol, Abidal i Mascherano, tres dels quatre defenses) donés a entendre que no acusaven el fred siberià.

Tampoc es podria atribuir la derrota a l'absència de Xavi, Iniesta i Cesc, tapats amb una manta a la banqueta fins dimarts. Amb Cuenca i Tello als extrems, Messi de mitjapunta i Sergi Roberto i Thiago de migcentres, l'equip va saber tancar l'Osasuna i acariciar la remuntada. En última instància es va agegantar el meta Andrés per donar a Mendilíbar la seva primera victòria enfront de Guardiola. Dimarts també farà fred a Leverkusen. ¿Per tremolar?