El vertigen del culer analògic

Als culers analògics ens costa moltíssim estar a l'altura del que està passant. Els culers analògics, els que ens vam criar amb una Lliga cada entre 10 i 14 anys, acostumem a donar la pallissa als nostres semblants amb un inveterat pessimisme abans de cada partit transcendental. Tenim incrustats a l'ADN errors garrafals que van costar campionats, lesions o malalties que es carregaven les nostres estrelles més en forma, fins i tot algun segrest que va enfonsar anímicament tota una plantilla fins a arribar a perdre la Lliga. Els culers analògics pensàvem que els jugadors del Barça encaraven la final de Wembley mentalment fosos, tant físicament com, sobretot, psicològicament, després d'una temporada infernal després d'un Mundial, una pretemporada curtíssima, la malaltia d'Abidali el desafiament permanent d'un entramat mediàtic sense cap mena d'escrúpols alimentat des de la cúpula de l'etern rival. «No són capaços de fer córrer la pilota com ho van fer entre el novembre i el febrer», sentenciava aquest culer analògic a tothom qui se li posés al davant, més impressionat per la potència i l'historial del rival que convençut per la fiabilitat implacable d'aquest equip meravellós.

Els culers analògics ens hem d'adaptar a l'era del Barça digital: la passada multiplicadora, l'estrella solidària, l'esforç generós, però dosificat amb habilitat i intel·ligència, la tossuda preservació d'un estil plogui, glaci, es desfermi la còlera d'un volcà o hi hagi al davant una caterva d'atracadors o, com aquest dissabte, un equip molt ben treballat que lluita fins al límit de les seves capacitats (reglamentàries). El Barça digital es basa en la gestió d'un grup de joves milionaris a partir d'una intel·ligència emocional que projecta a l'exterior i amb un objectiu comú el millor que tenen dins. Rere l'estela deJohan Cruyff,estrella genial encara que arbitrària i capritxosa,Frank Rijkaardva iniciar el cultiu d'aquest mètode a partir de les seves formes suaus, que van saber convertir el somriure deRonaldinho en una espiral de triomfs sobre el terreny de joc.

Un paio com nosaltres

Però, amb el final traumàtic d'aquell curt període de dos anys, va semblar que els culers analògics, per més greu que ens sabés, tornàvem a realimentar les nostres ànimes turmentades: veure com la nostra estrella somrient s'engreixava davant els nostres ulls i regalar dues lligues a l'etern rival va tornar a donar-nos peu al maleït fatalisme que vam mamar de petits, adolescents i fins i tot adults.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Paradoxalment, no obstant, ha estat un paio extraordinàriament semblant a nosaltres qui pot ser que acabi curant-nos.Pep Guardiola,més malalt de Barça que bona part de culers, amb la seva actitud enamoradament obsessiva per la seva missió, víctima i boc expiatori en el seu temps de la mala llet que acumulàvem per tanta frustració, ha acabat d'aixecar l'entramat de la nova era digital del barcelonisme. Sentit i sensibilitat per convertir la geometria en poesia; per canalitzar el desig, la passió i l'ambició en un esforç solidari en què les estrelles intercanvien gestos de complicitat; per mantenir la fam d'èxits en un grup que ho ha guanyat absolutament tot en tres anys.

Avui, aquest culer analògic se sent tremendament feliç però una mica desubicat. I s'ha autoimposat el difícil repte d'intentar escolar-se en l'era del barcelonisme digital, encara que només sigui perquè els seus fills deixin de considerar-lo un marcià molt, però que molt pesat.