Les impressions dels tècnics

El Barça ja ataca

Guardiola reivindica l'estil ofensiu de l'equip i Mourinho resta transcendència al resultat

4
Es llegeix en minuts
ANTONIO MERINO / JOAN DOMÈNECH / Madrid / Barcelona

Just al llindar del clàssic, en el moment de dir l'última paraula abans que la pilota entri en escena, Pep Guardiola va fer un pas endavant, fidel a la filosofia que representa el Barça, i va llançar un d'aquests missatges que estan per sobre de guanyar o perdre. «Mourinho sap que sortirem a atacar-los. Serem el que som: el Barça», va proclamar en una reivindicació de les senyes d'identitat blaugranes.

«Anirem per ells», va dir Guardiola, en una frase que repeteix en moments delicats. En aquells en què altres fan un pas enrere i es refugien en la prudència. Mentre que Guardiola és dels que miren al futur i mai al passat, el portuguès va girar la vista al passat per recordar que els arbitratges d'Iturralde González tendeixen a afavorir el Barça. En consonància amb aquest gest, Mourinho va fer ahir un pas enrere. Després de diversos comentaris en les últimes setmanes en què perseguia promoure l'excitació culer, ahir va aigualir les seves paraules. «És un partit important però no decisiu», va afirmar. Guardiola, per una vegada, va estar d'acord amb el seu homòleg.

Poc o res més tenen en comú, més enllà d'haver conviscut cinc anys al Barça, quan Guardiola era jugador i Mourinho feia els seus primers mèrits com a tècnic ajudant de Robson i Van Gaal. Tots dos saben quin és el guió que voldrà seguir el Barça: atacar. Tots dos saben quin és l'estil que afavoreix el Madrid, sobretot arran de l'aterratge del portuguès: el contraatac.

HORES PER VOTAR / Fidel al seu costum, Guardiola es va prodigar en elogis al rival. No n'hi va regatejar cap. Ni a Mourinho ni al Madrid. «Un equip espectacular», va ser la seva definició després d'explicar que havia vist «assossegadament» els vídeos dels seus últims partits. En ells no ha advertit diferències substancials respecte al Madrid de Juande Ramos o Manuel Pellegrini. L'entrenador del Barça va argumentar que havia endarrerit l'entrenament per evitar «l'enrenou » de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí amb els partits del futbol base i perquè els seus homes poguessin anar a votar. Ell també va estar pendent del resultat. Va sortir a la sala de premsa després de conèixer el sondeig de TV-3.

Però Guardiola va aconseguir el propòsit de situar el clàssic en el terreny futbolístic. El pas enrere que havia fet Mourinho hores abans va reduir la necessitat de replicar-li. «Estic més orgullós de moltes més coses que d'haver guanyat quatre vegades seguides el Madrid», va afirmar. Entre elles, de «mantenir i no trencar un llegat de 20 anys», en al·lusió a l'estil de joc que van implantar Cruyff i Rexach. «El meu principal orgull és l'admiració que generem al món pel nostre joc i el nostre comportament», va dir.

MÉS ADRENALINA / Menys filosòfic, molt més pragmàtic, Mourinho no va apel·lar a estils ni tradicions. La seva ambició comença i s'acaba en els tres punts dels 90 minuts. No pretén res més que sumar victòries i victòries. No li importen ni l'estil ni el mètode. Avui alinearà l'equip que el madridisme recita de memòria. Només troba a faltar, en la seva primera visita amb el Madrid al Camp Nou, que el duel no sigui de Champions.

«És impossible comparar la meva adrenalina ara amb la d'aquella cita en què un equip segueix endavant i l'altre segueix veient el torneig per la tele. Això ja em va passar amb el Chelsea i l'Inter. Ningú marxarà cap a casa a plorar, encara que al final algun no quedarà content amb el resultat», va declarar Mourinho, evocant el mal trago que va fer passar a la culerada. En canvi, Guardiola va considerar «un honor» i «un privilegi» participar en el clàssic i sentir-se partícip d'un espectacle amb una audiència potencial de 400 milions de persones. Ahir, al Camp Nou, van formular preguntes periodistes de Turquia, Hongria i Noruega, entre altres països.

Notícies relacionades

UNA ALTRA DISCREPÀNCIA / A distància van exhibir la mateixa discrepància al referir-se a l'àrbitre, un factor que Mourinho agita com i quan li convé. No va deixar escapar l'oportunitat, ahir, de recordar la «felicitat» del Barça amb Iturralde González. Aquesta felicitat es limita a dos clàssics guanyats pels blaugranes per 3-0 (98-99) i 0-3 (2005-06). «No tinc res a dir», va al·legar Guardiola.

«Mentre sigui l'entrenador, l'estil del Barça no canviarà mai», va afirmar Guardiola, en una declaració d'intencions que va més enllà del clàssic d'aquesta nit. «Si està content i se sent a gust amb aquest estil, fantàstic. Serà un home molt feliç», va dir Mourinho, que va expressar el seu desig que, al final del partit, es parli de futbol i de coses boniques. Dependrà d'ell.