Anar al contingut

PARTICIPACIÓ INCLUSIVA

L'hora dels gitanos a Badalona

Per primera vegada, la ciutat fa un pas endavant per incorporar la visió del poble gitano a l'àmbit de les polítiques públiques a través d'un consell municipal

Tres importants famílies de Sant Roc parlen amb EL PERIÓDICO: "Només demanem que no se'ns discrimini i que s'escoltin les nostres propostes"

Manuel Arenas

 El grup promotor del Consell Municipal del Poble Gitano de Badalona, amb lalcaldessa, Maria Dolors Sabater, i la regidora de Participació, Fátima Taleb.

 El grup promotor del Consell Municipal del Poble Gitano de Badalona, amb lalcaldessa, Maria Dolors Sabater, i la regidora de Participació, Fátima Taleb. / periodico

En dret, la presumpció d'innocència suposa que la càrrega de la prova pesa sobre la part acusadora que la pretén desvirtuar, i és excepcional que la càrrega correspongui a la part acusada en el que es coneix com a ‘inversió de la càrrega de la prova’. No obstant això, Manuel Cortés (Tobarra, Albacete, 1953), que viu al barri de Sant Roc, a Badalona, ressenya que els gitanos compten amb una presumpció de culpabilitat permanent: “Nosaltres sempre hem de demostrar primer que som bones persones”.

Segons un estudi sobre la població gitana de Catalunya elaborat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat, Badalona és una de les grans ciutats catalanes –juntament amb Barcelona, l’Hospitalet o Sant Adrià de Besòs- on més gitanos habiten, aproximadament uns 3.000, un 1,4% de la quarta ciutat més poblada de Catalunya. La dada és rellevant perquè, tot i així, “mai se'ns ha tingut en compte en l'àmbit de la gestió municipal, només se'ns ha utilitzat i s'ha buscat el nostre suport quan s'acostaven eleccions pensant en rèdits electorals”, afirma Julio Vargas (Madrid, 1957), mediador gitano de l'Ajuntament de Badalona i director del Centre d'Estudis Gitanos de la Universitat de Barcelona.

Badalona és una de les grans ciutats catalanes amb més població gitana, uns 3.000 habitants

Però ara més que mai els gitanos de Badalona creuen que la cosa està canviant. Aquest mes de gener és històric per al poble gitano de la ciutat catalana, perquè per primera vegada un Govern municipal s'ha implicat a incorporar la visió dels gitanos a l'àmbit de les polítiques públiques, de la gestió municipal, a través d'un nou òrgan de participació propi: el Consell Municipal del Poble Gitano. 

El mateix Julio Vargas, que treballa braç a braç amb la regidora de Participació, Fátima Taleb, forma part del grup promotor del projecte i explica que els gitanos “fa molts anys que van darrere de la idea”. Vargas ha redactat un esborrany de reglament per a la creació del nou consell que actualment està sent revisat pels serveis jurídics de l'Ajuntament. “Tot i que el projecte encara no és definitiu perquè ha d'aprovar-se en el Ple municipal, dubtem molt que algun grup polític s'hi oposi: seria d'una ceguesa i malaptesa polítiques tremendes. Estem bastant convençuts que es portarà a terme per unanimitat, i ens agradaria presentar el Consell en societat el 8 d'abril, Dia Internacional del Poble Gitano”, exposa Vargas.

¿Què serà exactament el nou Consell?

Si s'aprova -encara no se sap quan- al Ple municipal, el Consell Municipal del Poble Gitano -que prendrà les decisions per unanimitat- serà un òrgan de participació més, com ho és per exemple el Consell Municipal de la Dona, on l'alcaldessa Maria Dolors Sabater actuarà com a presidenta, la regidora Fátima Taleb com a vicepresidenta i Manuel Cortés, un dels gitanos amb més experiència a  Sant Roc i amb més de 200 familiars a càrrec seu, com a vicepresident segon.

"De moment el Consell està format per vuit integrants, un dels quals és una dona, tot i que s'hauria d'arribar a dotze", apunta Julio Vargas. "Ens hem posat els deures d'incorporar més dones; els components, entre els quals estem Manuel Cortés i jo, els hem elegit per compartir la línia del projecte, per ser gitanos reconeguts i per representar famílies nombroses, que per una qüestió probabilística és més fàcil que es vegin afectades per l'activitat del Consell".

El nou Consell permetria al poble gitano tenir capacitat d'influència directa en les polítiques públiques de Badalona

¿Però què serà exactament el nou Consell? "No serà una entitat, sinó un espai participatiu on els representants gitanos, a títol particular, tinguin un contacte directe i periòdic amb l'Ajuntament per expressar les seves inquietuds, preocupacions o propostes per millorar la ciutat", explica Quim Cornelles, coordinador del districte VI de Badalona -el segon districte més poblat de la ciutat-, on es troba el barri de Sant Roc, aproximadament la meitat de població del qual és gitana, segons l'obra 'Els gitanos de Barcelona. Una aproximació sociològica', de Carme Garriga. 

La clau per comprendre la naturalesa de la iniciativa és notar que, si bé fins ara els gitanos de Badalona a vegades s'autogestionaven -Manuel Cortés recorda conflictes a Sant Roc entre famílies que ells mateixos han resolt- i s'organitzaven en entitats alienes a la política municipal, ara passarien a compondre, amb una clara voluntat inclusiva, una estructura formal amb capacitat d'influència directa en els representants públics i les polítiques de la ciutat. 

Els focus gitanos d'interès públic a Badalona

Julio Vargas posa especial èmfasi en la idea que, malgrat que pretenen utilitzar la nova estructura com a instrument per mediar en possibles conflictes que sorgeixin, no volen instal·lar-se en la queixa permanent i tenen "una actitud proactiva i optimista per fer propostes d'interès sobre educació, cultura o potenciació de la dona gitana com a motor de canvi. Volem tenir la mateixa importància que qualsevol altre col·lectiu de la ciutat: ¿Per què no podem participar en una AMPA? Per què no podem participar en política? Per què no podem participar en un acte que no sigui gitano?", es pregunta.

Els nivells d'absentisme escolar al barri de Sant Roc gairebé dupliquen la mitjana catalana a secundària

Si finalment s'executa el projecte, està previst que el Consell pugui treballar en campanyes de conscienciació sobre temes d'ocupació, formació i, en especial, educació, posant èmfasi en l'absentisme escolar. En relació amb aquest últim, Sant Roc, el barri badaloní amb més població gitana, ha presentat durant els últims anys nivells d'absentisme escolar del 30% a primària i del 38% a secundària (a Catalunya, per exemple, actualment està en el 20%), fet que ha situat Badalona com la sisena pitjor estadística catalana, amb una mitjana d'edat d'abandonament escolar de 9,8 anys, segons certifica la tesi doctoral 'Relacions i experiències dels gitanos de Badalona i els rom de Bogotà amb l'educació escolar'.

Aquesta tesi és un gran punt de partida per analitzar els focus gitanos d'interès públic a Badalona. Un altre és el de la situació ocupacional dels gitanos a la ciutat: el 65% de les famílies gitanes de Sant Roc es dedica a la venda ambulant i altres ocupacions complementàries. I un tercer exemple de terreny social al voltant del qual podria treballar el nou Consell és el de la vivenda: a Badalona, Sant Roc té la proporció més alta de pisos habitats per més de cinc persones (18,9%), i és en el districte a què pertany aquest barri on impera el nivell més baix de satisfacció amb la vivenda (53%).

L'estigma gitano

Miguel Fernández (Linares, Jaén, 1944), un altre dels integrants del grup promotor del Consell que té 200 persones més a càrrec seu i regenta dos xiringuitos a la platja, explica que ell ha percebut sobretot un tracte discriminatori en les relacions amb la Policia. "Alguna vegada he vist gitanos acostar-se a un policia i, pel fet de ser gitanos, els han tractat de manera diferent dels altres, amb distància, com si els anessin a fer alguna cosa. Som persones i mereixem el mateix tracte que qualsevol altra", reivindica.

La classe política tampoc queda exempta de la discriminació sobre els gitanos. Julio Vargas recorda la topada de la comunitat gitana de Badalona amb l'exalcalde Xavier García Albiol -"ens vam reunir amb ell i li vam dir les coses clares", rememora- que va repartir pamflets que vinculaven gitanos romanesos -també molt presents a Sant Roc- i delinqüència. En aquell moment, l'associació SOS Racisme va demanar un any de presó per al llavors alcalde de Badalona.

"Els gitanos són un col·lectiu totalment estigmatitzat", diu Quim Cornelles, coordinador del districte VI de Badalona

A Sant Roc, Manuel Cortés és el responsable de mediar en els conflictes que es produeixen entre els habitants del barri -siguin paios o gitanos- i la policia. "Sobretot em sorprèn el tracte que ens donen els policies nous, que per venir a Sant Roc es pensen que són a l'Oest", afirma. En termes discriminatoris, Cortés explica l'anècdota de quan es va canviar de pis, "un advocat em va dir que tots els meus veïns havien firmat un acord per no compartir escala amb cap gitano. Al cap de dos mesos d'haver-hi conviscut, van venir un per un a casa els sis veïns a demanar-me perdó, i ara fa molt temps que soc el president de la comunitat".

"Els gitanos són un col·lectiu totalment estigmatitzat i costa tenir espais de reflexió on ells siguin els protagonistes", conclou Quim Cornelles. La prevenció i l'eliminació de la discriminació que pateix el col·lectiu serà una altra de les tasques pendents del nou Consell municipal. 

Els orígens del barri de Sant Roc

El barri de Sant Roc es va construir a partir de la iniciativa política de vivenda dels anys 60, tal com analitzen estudis com 'Sobre la identitat gitana i la seva construcció panètnica: el cas gitano a Barcelona' o 'Relacions i experiències dels gitanos de Badalona i els rom de Bogotà amb l'educació escolar'. L'objectiu de la seva creació va ser subministrar vivenda a la població barraquista de Barcelona i Badalona que, per culpa de les inundacions de 1962, es va quedar sense sostre. La construcció va ser executada per l'empresa Maconsa, dirigida per alts funcionaris del règim franquista, i segons el segon dels estudis citats, la corrupció que es va instal·lar al voltant de les obres explica la baixa qualitat de les vivendes. Al llarg de la construcció, un gran nombre de famílies van ser traslladades a barraques preconstituïdes a prop del futur barri, i els primers inquilins que van ocupar els nous pisos van ser els expropiats per construir l'autopista A-19.

Més notícies de Badalona a l'edició local d'EL PERIÓDICO DE CATALUNYA

0 Comentaris
cargando