Candidats «cremats»: la frustració que genera buscar feina

La tercera onada de la Covid-19 ha castigat durament el mercat laboral espanyol. El febrer del 2021, Espanya va superar la cota dels 4 milions d’aturats, una cosa que no passava des del 2016. També pugen els ertos, que repunten fins als 900.000 afectats; a més de 500.000 autònoms que estan cobrant una aturada de l’activitat a causa de restriccions sobre els seus negocis. És més, segons dades d’Infojobs, la situació no sembla millorar en un futur pròxim, ja que una de cada quatre empreses preveuen reduir la seva plantilla a curt termini.

Davant aquest panorama desolador, és normal que un sentiment s’instal·li entre els aturats que estan buscant feina: la frustració. La Real Academia Española (RAE) la defineix com l’emoció que sorgeix quan es priva algú del que esperava, però la professora de Psicologia de la UDIMA, Elisa Sánchez, assegura que pot anar més enllà. Sánchez explica que la recerca infructuosa d’ocupació genera «preocupació», al no saber quan s’aconseguirà; «tristesa», és comú pensar que la situació és difícil i que no canviarà en el futur; «inseguretat», al culpar-se un mateix per no trobar feina, i també «ira».

Quant a aquest últim sentiment, la professora Sánchez comenta que no sempre és negatiu, ja que la ira ben canalitzada «ens mobilitza cap a l’acció i pot ajudar a buscar feina». El problema arriba quan aquesta ira es manifesta com una expressió inadequada, per exemple, en forma de violència cap a la família o altres persones pròximes. Un altre efecte negatiu és el conegut en psicologia com a «ira interna». «Quan sentim ira, hi ha una reacció instintiva d’atacar per defensar-se; com en ocasions això ens ha donat mal resultat i no la sabem gestionar bé, la reprimim, ens aguantem (ira interna)», explica la professora, que assegura que aquesta repressió pot fins i tot desembocar en problemes cardiovasculars.

Etapes del procés de recerca d’ocupació

Etapes del procés de recerca d’ocupacióNo obstant, el psicòleg i membre de Doctoralia, Miguel Ángel Garabal, explica que els sentiments van evolucionant i les persones aturades solen viure un procés amb diverses etapes durant la recerca. 

1. Etapa d’entusiasme: durant els primers mesos, Garabal explica que, fins i tot, es pot arribar a viure una etapa d’entusiasme. «Es tenen altes expectatives i, de vegades, es mostra il·lusió amb aquesta etapa de canvi. Algunes persones passen en aquesta fase una crisi, però no és greu, ja que encara no s’ha assumit totalment la nova condició d’aturat», comenta.

2. Etapa d’estancament: el professor continua explicant que si no es troba ocupació en la primera fase, es passarà a una segona que s’anomena d’estancament. «La persona començarà a replantejar-se les coses i avaluar si les seves expectatives eren poc realistes». 

3. Etapa de desgana: passat un any, l’estancament es converteix en desgana i les persones comencen a resignar-se a la seva condició d’aturades i, en ocasions, comencen a patir un ànim depressiu». En aquesta etapa és molt comú tenir sentiments d’inferioritat, apatia, desgana, desesperança, tristesa, fracàs, etc.».

4. Etapa de resignació: als 24 mesos de buscar feina els aturats perden tota l’esperança i es resignen. «Ja gairebé no busquen ocupació de manera activa i es veuen fora del mercat», explica el professor. 

5. Etapa de frustració crònica: si la situació s’allarga més enllà en el temps, la frustració i el buit emocional es converteixen en crònics. 

A part dels trastorns emocionals que comporta, la frustració pot ser molt mala consellera, ja que motiva que la persona accepti treballs que no es corresponen amb el seu nivell de competència o els seus gustos. Això, recalca Garabal, funciona com un pedaç que a llarg termini «provoca que la frustració i la sensació de poca vàlua personal s’incrementi fins a tenir aversió al treball».

Però, ¿la frustració per l’atur afecta tothom per igual? Tant Sánchez com Garabal coincideixen que no. La professora de la UDIMA explica que hi ha més persones amb més tolerància a la frustració que d’altres i l’educació juga un paper fonamental. «És una cosa que s’aprèn des de petit; per exemple, si els teus pares t’han facilitat les coses, has tingut tot el que has demanat, et deixaven guanyar als jocs perquè no patissis, etc. Això facilita que puguis ser una persona amb poca tolerància a la frustració», comenta.

Per la seva banda, Garabal creu que cal diferenciar entre tres tipus de perfil de persones que poden estar buscant feina: «Els que mai han tingut una feina, els que han tingut feina anteriorment, però per una raó o una altra l’han perdut, i finalment, els que sí que tenen feina en l’actualitat però volen millorar», diu. Entre aquestes persones hi ha diferències fonamentals que poden variar molt les conseqüències experimentades en el procés de buscar feina.

L’edat també resulta un factor clau a l’hora de gestionar la frustració i es viu de manera diferent entre els joves i els adults més grans. Els primers solen viure la inestabilitat laboral com una circumstància externa. «Les persones més joves tenen interioritzat que ja no hi ha un treball per a tota la vida», explica Sánchez. Alhora, són conscients de l’alta competitivitat actual al mercat laboral i això els pot portar a la sensació «que per molt que s’esforcin mai és suficient perquè sempre hi ha algú que té un millor currículum».

Més dur per als més grans

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Més dur per als més gransNo obstant, per a Garabal el procés de recerca s’experimenta de forma encara més dura. «Veure’s amb 55 anys buscant feina pot portar a la persona a notar una gran frustració i més desesperança», explica. L’atur a aquesta edat pot portar a una crisi existencial «al creure que tota la seva carrera laboral no ha sigut fructífera».

Consells per gestionar la frustració

Consells per gestionar la frustracióLa professora de la UDIMA assenyala la importància de plantejar expectatives realistes, és a dir, diferenciar entre desig i necessitat. Cal ser conscients del context actual en què vivim i reestructurar el futur d’acord amb aquest. «Ens havíem imaginat una situació per al nostre futur que ja no pot ser, per la qual cosa necessitem gestionar aquesta pèrdua i elaborar el dol», diu Sánchez. La tolerància a la frustració està estretament relacionada amb l’acceptació de la realitat. Sánchez recalca que això no té res a veure amb la resignació o tirar la tovallola, sinó amb «fer les paus amb el que està passant».