Creix l’audiència

La televisió salva el futbol

  • La Covid té un impacte de 1.000 milions en la indústria, que resisteix gràcies a les retransmissions

  • LaLiga estima que l’audiència dels partits ha crescut un 8,4% aquesta temporada

La televisió salva el futbol
Es llegeix en minuts

Els 20 clubs més importants d’Europa van perdre la temporada passada 1.100 milions d’euros i la 2020-21 deixaran d’ingressar 2.000 milions per l’impacte de la pandèmia. El Govern central ha evitat que a Espanya el daltabaix econòmic sigui molt més gran al permetre la conclusió de la temporada passada, ja que si no arriba a completar-se s’haurien perdut fins a un terç dels ingressos. Els consultors coincideixen que l’autorització ha sigut clau per salvar el futbol.

Les televisions van pagar la temporada passada 1.825 milions per retransmetre els partits de LaLiga després d’una rebaixa del 5% i aquest any hi ha previst un altre ajust pel tancament dels bars. En vista d’aquesta situació, els clubs s’han vist obligats a renegociar les fitxes dels jugadors i els experts adverteixen que els que estan financerament pitjor (amb molt endeutament i salaris alts) ho «passaran malament».

LaLiga assegura que, gràcies al control econòmic, els protocols sanitaris que «han permès mantenir viva la competició i els grans esforços dels clubs en la contenció de despesa»,la competició ha suportat millor la crisi que altres campionats europeus.

Les xifres

«Les nostres estimacions són que en la temporada 2019-20 l’impacte en els ingressos totals ha sigut de 366 milions d’euros. Gràcies a la reducció de despeses dels clubs, calculem que l’impacte net en resultats serà de 175 milions. Quant a la 2020-21, l’estimació és que hi haurà un impacte de 1.411 milions d’euros sobre els ingressos totals. De nou, gràcies a la contenció en la despesa, podrem parlar d’un impacte net en els resultats de 854 milions. En resum, en el conjunt d’aquestes dues temporades l’estimació és que la Covid està tenint un impacte de poc més de 1.000 milions en la indústria del futbol professional», precisa la patronal.

Els ingressos previstos sense Covid haurien sigut en les dues temporades de 9.627 milions (una caiguda del 18%). La situació és complicada a tot el continent. Deloitte conclou al seu informe anual ‘Football money league 2021’ (referència en el seguiment financer de l’esport rei) que la temporada passada els 20 clubs més forts d’Europa van guanyar 8.200 milions d’euros, una caiguda del 12 % sobre l’exercici anterior.

Aquesta situació s’agreujarà aquesta temporada amb unes pèrdues previstes de 2.000 milions per l’absència de facturació d’abonaments i entrades, la renegociació dels contractes televisius i la rebaixa dels patrocinis. L’anàlisi puntualitza que els equips europeus que més diners ingressen són el FC Barcelona (715,1 milions en la temporada 2020-21) i el Reial Madrid (714,9 milions) després de tenir una caiguda d’ingressos del 15% i del 5,6%, respectivament. El tercer és el Bayern de Munic amb 634,1 milions.

L’Atlètic de Madrid és el tretzè equip europeu per ingressos (291,5 milions després de tenir una caiguda del 12,8%) i el València el vint-i-unè (184,7 milions i una baixada del 6,8%).

Fins a l’arribada de la pandèmia, l’assistència als estadis creixia de manera estable. Entre les temporades 2013-14 i la 2018-19, l’increment d’aficionats als camps va ser del 15,53% i en la passada l’afluència va pujar un 2,89% fins a mitjans de març (jornada 25a de Primera i 30a de Segona), segons LaLiga. Els professionals del món del futbol estan intranquils davant com reaccionaran els aficionats quan s’acabi la pandèmia.

Damià Vidagany, CEO a la consultoria i agència de representació DV7 Management, adverteix que els clubs estan preocupats per «aquest possible canvi de comportament de l’aficionat. Sobre com afectarà el fet de no anar durant un any i mig als estadis i si es perdrà el costum». El director general del Vila-real, Federico Alcácer, reconeix que la incertesa sobre quan podran obrir els estadis al públic «dificulta la planificació i qualsevol previsió pressupostària perquè la taquilla és una de les tres fonts d’ingressos junt amb la televisió i els acords comercials».

Vidagany remarca que LaLiga no ha fet gaire soroll amb el tancament dels estadis al públic perquè «el Govern ha permès el desenvolupament de la competició sense espectadors. La majoria dels clubs ha pogut mantenir el pols pels ingressos de televisió».

Malgrat la pandèmia, l’interès pel futbol continua viu a Espanya. «L’audiència en la temporada actual ha augmentat un 6,5% a La Liga Santander, tot i que hi ha alguns partits ajornats que encara no s’han comptabilitzat. Tenint en compte aquest factor, la nostra estimació és que estem en el 8,4% d’increment respecte a la temporada passada», diu un portaveu de LaLiga. En el cas de la Lliga SmartBank (Segona Divisió), l’increment en els partits de pagament és d’un 23,7% respecte a la temporada passada.

Centre d’innovació

Iris Córdoba, directora del Global Sport Innovation Center (el centre d’innovació tecnològica en l’esport de Microsoft), destaca més enllà dels números que la pandèmia ha tingut un gran efecte en l’augment del consum de futbol per televisió i aquesta tendència es mantindrà quan desaparegui el virus.

«La pandèmia ha permès un gran avanç en la digitalització del sector audiovisual. Aquesta tendència es mantindrà. En l’època post-Covid, la digitalització prendrà un paper rellevant als recintes esportius. Tindran menys capacitat d’aforament, però es convertiran en destinacions socials i d’oci on la gent anirà a viure experiències immersives i fins i tot a reunir-se, treballar, comprar o menjar. Els camps es convertiran en espais multiusos, com el cas dels nous estadis del Reial Madrid o el Tottenham Hotspur», assenyala

El director general del Vila-real confirma la importància de les noves tecnologies. Crec que la tecnologia ens ha permès mantenir el vincle amb els nostres aficionats, activar la relació amb els patrocinadors i obtenir la visibilitat que s’ha perdut amb els estadis buits», afirma. Una de les preocupacions de la indústria és què passarà amb les noves generacions, que estan acostumades a consumir continguts curts, segons adverteix el consultor i expert en màrqueting esportiu Damià Vidagany.

Relleu generacional

El professor d’Economia Financera de la Universitat de Barcelona José María Gay de Liébana apunta que «els joves tenen altres interessos. Al meu fill no li agrada el futbol. Veure un partit que al final acaba zero a zero no enganxa ningú».

Iris Córdoba certifica que «les dades demostren que els joves, sobretot els mil·lennistes i nadius digitals, ja no consumeixen contingut audiovisual a la televisió i no són capaços de veure un partit en directe de 90 minuts. Prefereixen utilitzar els mòbils i plataformes digitals per consumir continguts més curts (resums). Això està molt relacionat amb la irrupció dels ‘e-sports’ i l’aparició de plataformes com Ubeat de Mediapro, Twitch o Discord, amb continguts més fàcils de consumir i on els joves poden interactuar amb els seus ‘influencers’ i youtubers favorits».

Gay de Liébana adverteix que a més el futbol espanyol «perd ganxo i això serà un problema quan es negociïn els contractes de televisió. Messi ja no és Messi i no hi ha Cristiano. LaLiga ja no és la millor del món». Juan de Dios Crespo, l’advocat que va dipositar els 222 milions de la clàusula de rescissió de Neymar, ressalta que des de l’esclat de la pandèmia s’han fet molt pocs traspassos de nivell i per quantitats molt inferiors als de temporades anteriors. «Els clubs han acusat esportivament el cop econòmic. Els jugadors van haver de rebaixar-se la fitxa la temporada passada o ajornar els cobraments (el Barcelona ha negociat pagaments a diversos anys). L’habitual és que els jugadors s’hagin abaixat el sou entre un 10% i un 15%», afirma.

Et pot interesar

La pandèmia ha colpejat amb força tot l’esport, que conté l’alè davant una possible suspensió definitiva dels Jocs Olímpics de Tòquio. A nivell popular, la crisi sanitària va paralitzar des del minut u les carreres populars per l’elevat risc de contagi. Paco Borao, president d’AIMS (Associació Internacional de Maratons), indica que una carrera com la marató de València comporta una inversió de 5 milions i suposa uns ingressos per a la ciutat de 22 milions. «Jo crec que fins al 2022 no es recuperarà la normalitat del 2019 i probablement s’exigeixi un carnet de vacunació en les primeres carreres. És un cop per al turisme de marató molt important», lamenta.

Temes:

Empreses