IRPF.

¿Afecten les novetats en els trams de l’IRPF la meva declaració?

¿Afecten les novetats en els trams de l’IRPF la meva declaració?
4
Es llegeix en minuts
Lidia Álvarez Vellido
Lidia Álvarez Vellido

Redactora del suplemento 'actius'

ver +

Aquesta setmana comença la campanya de la Declaració de la Renda corresponent al 2020, un exercici que porta novetats per a la majoria de ciutadans. El principal fet que porta canvis en els resultats d’aquesta declaració és la situació d’erto viscuda per milions d’espanyols durant el confinament i mesos posteriors ja que es consideren «com un pagador més», explica Paula Ucera, experta fiscal de TaxDown. 

«Gent que tenia feines amb rendiments baixos, és a dir, que no arribaven als 22.000 euros, no tenien l’obligació de presentar-la declaració. No obstant, aquesta quantitat disminueix als 14.000 euros si existeix més d’un pagador». 

Novetats en els trams de l’IRPF

Aquesta serà una de les qüestions que faran que la declaració resulti a pagar o a tornar aquest any però per al següent exercici, és a dir, el que es presentarà el 2022, les novetats les portaran els canvis en els trams de l’impost de la renda sobre les persones físiques (IRPF) aprovats pel Govern. 

¿Afecta aquest nou tram la declaració d’aquest any? La resposta és no. Respecte a l’IRPF, per a la campanya d’aquest any segueix tot igual: amb un 19% de retenció per als primers 12.450 euros; el 24% de 12.450 a 20.200 euros; el 30% de 20.200 euros a 35.200 euros; el 37% de 35.200 euros a 60.000 euros i el 45% de 60.000 d’ara endavant.

Per a l’any vinent s’afegirà un nou tram per als rendiments que superin els 300.000 euros que se situarà en el 47%.

Per entendre millor què són i per a què serveixen aquests trams Enrique García, cofundador de Tax Down, plataforma d’assessorament fiscal, explica els passos que es fan per arribar al resultat final de la declaració. 

¿Com es calcula el resultat de la declaració?

«L’origen de tot l’IRPF que paguem al final són els rendiments», assenyala García. D’una banda, és la base imposable general, on es troben els rendiments que has tingut com a treballador per compte propi o aliè, així com altres ingressos com poden ser els rebuts al tenir una casa de lloguer. D’altra banda, la base imposable de l’estalvi, que sol gravar els productes financers que es tenen, com són els interessos de comptes o dividends. 

Se sumen cada una pel seu costat i sobre aquestes bases es calculen les quotes a les quals aplicar aquests trams de què parlàvem, tant els estatals, que són en els que hi haurà les modificacions anteriorment citades, com els autonòmics, ja que cada comunitat autònoma estipula els seus trams d’IRPF.

En aquest sentit, tot i que Catalunya és la comunitat que més reté a les rendes més baixes, en concret un 12%, «això canviarà l’any que ve», explica Paula Ucera. En el cas de les rendes més altes, La Rioja i les Canàries són les que més percentatge apliquen amb un 27% i un 26% respectivament. 

Després de restar aquests famosos trams «arribaríem a la quota». Aquí hi ha alguns conceptes que poden reduir l’impost a pagar, explica Enrique García, que afegeix, «són les despeses deduïbles, les més famoses són les que tenen els autònoms però en general qualsevol rendiment pot fer-ho». En aquest sentit, posa com a exemple algunes despeses associades als comptes bancaris, com les comissions per manteniment, o algunes despeses relacionades amb les rendes baixes, així com les reduccions on entrarien plans de pensions o si realitzes la declaració amb el teu cònjuge. «Això disminueix una mica la base sobre la qual calculem les quotes».

A més, com passa amb els trams de l’IRPF, d’una banda, existeixen deduccions estatals com les relacionades amb la vivenda, que s’estan retirant, o altres que continuen funcionant com la de donatius com a nova creació. D’altra banda, «hi ha una rastellera de deduccions autonòmiques, algunes comunitats en tenen 8 o 9 i d’altres en tenen 30».

En aquest aspectes, les més conegudes són les de lloguer a joves o les de maternitat, que en el cas de la Comunitat de Madrid, per exemple, són 300 euros. 

Una vegada tretes les deduccions, el resultat «es compara amb les retencions que hem tingut mes a mes i la diferència és el que et fa que et surti a pagar o a tornar». 

Notícies relacionades

El resultat que s’obtingui serà el de la declaració de l’exercici, tot i que existeixen algunes deduccions denominades a quota diferencial que, independentment del resultat, es poden aplicar i pot sortir a tornar. 

«Aquí, per exemple, tindríem la deducció de maternitat de 1.200 euros, tot i que no haguessis de pagar ni tan sols aquesta quantitat sempre poden sortir a tornar, cosa que no passa amb les altres deduccions, que el que fan és sortir a pagar com a mínim 0», apunta el fundador de l’eina fiscal.

Temes:

IRPF