Quant necessites estalviar per comprar una casa i com aconseguir-ho

El nombre d’hipoteques constituïdes sobre vivendes va caure el 2020 un 7,6% respecte a l’any anterior a Espanya, segons les últimes dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). La crisi econòmica ocasionada per la pandèmia i la minva en la capacitat financera de moltes famílies va derivar que molts ajornessin els seus plans d’adquisició d’una vivenda en aquell període. 

En funció del salari mitjà espanyol de 1.641 euros mensuals que assenyala Adecco en un estudi relatiu a l’últim trimestre del 2020, una persona que estigui pensant a comprar-se una casa i que estalviï el 20% del seu sou tardarà set anys de mitjana a aconseguir l’entrada per a la seva hipoteca.

Per fer aquests càlculs, s’han tingut en compte el preu mitjà per m2 a Espanya, que se situa en 1.353 euros, segons Tinsa, i la superfície mitjana de vivenda transmesa (102,13 m2), tal com assenyalen les dades de l’Escola de Registradors de la Propietat i Mercantils d’Espanya

«Abans de demanar una hipoteca cal comptar com a mínim amb el 20% del valor de l’immoble. El mercat gairebé no dona alternatives sense estalvis i la compra d’una casa comporta despeses que solen ser infravalorades. Per la qual cosa també és aconsellable guardar un 10% addicional per als costos de formalització del procés», assenyala Simone Colombelli, director d’Hipotecas de iAhorro.

D’altra banda, des de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) recomanen fer una avaluació de la nostra capacitat de pagament present i futura. «Si tenim planejat tenir fills experimentarem un increment de les nostres despeses. Per això, és molt convenient mantenir sempre certa capacitat d’estalvi, d’aquesta manera, es podrà fer front a imprevistos sense passar conflictes», afirma Ileana Izverniceanu, portaveu d’OCU.

A les Balears es necessita el doble de temps

A les Balears es necessita el doble de tempsSi comparem el temps mitjà que necessita estalviar cada ciutadà segons la comunitat autònoma on viu observem grans diferències a l’hora d’aplicar la regla de 50/20/30, per la qual es destina el 50% dels ingressos mensuals a despeses bàsiques, el 20% a l’estalvi i un 30% a altres despeses personals.

D’una banda, atenent el preu mitjà per metre quadrat, la superfície mitjana d’una vivenda i el salari de cada comunitat s’observa el següent:

a la Comunitat de Madrid, on es percep la retribució salarial més gran d’Espanya, segons Adecco, d’uns 1.964 euros bruts al mes de mitjana, necessitarien una mica més de 9 anys en apartar l’entrada de la seva hipoteca. Cal tenir en compte que el preu mitjà per m2 a la capital se situa molt per sobre de la mitjana nacional (1.353 euros) i assoleix els 2.181 euros/m2, segons Tinsa i en dades relatives a l’últim trimestre del 2020. Així, si apliquéssim la regla de 50/20/30, els madrilenys podrien estalviar 4.713 euros a l’any i necessitarien poc més de 9 anys per aconseguir el 20% d’una vivenda d’un valor mitjà de 221.458 euros.

A l’altre extrem, a les Illes Canàries, on es percep la pitjor remuneració mitjana d’Espanya (1.281 euros), es tardarien 7,9 anys. Malgrat el salari, el preu per m2 a l’arxipèlag canari es troba per sota de la mitjana nacional, en concret, en 1.280 euros. 

En la mateixa línia, Extremadura, la segona comunitat amb el salari mitjà més baix (1.338 euros) i amb un preu mitjà de la vivenda de 82.945 euros, redueix el temps d’estalvi dels seus habitants fins als 5 anys per aconseguir els diners de l’entrada de la seva vivenda.

Per part seva, Illes Balears destaca per distanciar-se bastant d’aquestes xifres i els seus ciutadans han d’esperar 14 anys de mitjana per poder aconseguir el 20% d’una vivenda d’un valor mitjà de 248.845 euros. Cal tenir en compte que el preu per m2 a les illes se situa en 2.232 euros, molt per sobre de la mitjana nacional, segons Tinsa i que l’assalariat mitjà rep 1.405 euros. 

Una realitat distorsionada en funció del territori i per a alguns col·lectius

Una realitat distorsionada en funció del territori i per a alguns col·lectiusCom hem observat, existeix una àmplia diferència depenent del lloc i la remuneració que es percebi. «A les grans ciutats els immobles i el cost de la vida són més elevats», apunta el director d’Hipotecas de iAhorro. D’altra banda, afegeix que els joves es troben bastant lluny d’aquesta realitat, ja que solen tardar un temps a trobar una estabilitat laboral i econòmica que els permeti guardar aquests diners. No obstant, «aquest període es redueix en els préstecs on hi ha més d’un titular o a mesura que anem avançant en l’àmbit laboral a causa que els ingressos tendeixen a incrementar-se», assenyala.

Notícies relacionades

El somni improbable de les hipoteques gratis

Repsol creu que l’impost a les energètiques decaurà a final d’any

Quan es tracta d’una meta tan ambiciosa, com l’estalvi d’una vivenda, fer-ho de manera esporàdica no serveix. Ser constants serà imprescindible per poder aconseguir el nostre objectiu sense desistir en l’intent. «Estalviar la quantitat que representarà la nostra hipoteca el dia de demà també és una bona manera de saber si serem capaços d’assumir la despesa en el futur», assenyala Simone Colombelli.

Per part seva, des d’OCU afirmen que «fer un càlcul de les despeses mensuals en què també es tinguin en compte aquelles que no es paguen de manera periòdica ajudaran a arribar a aquest estalvi. És molt important analitzar tots aquests factors abans de prendre la decisió de sol·licitar un préstec hipotecari amb què adquirim una obligació de pagament a molt llarg termini, període en què les circumstàncies poden variar radicalment.»