Organitza:

‘Activostech’

Apostar per la ciència per liderar el progrés

  • El potencial i les àrees de millora en la transferència de coneixement, a debat en el segon esdeveniment d’‘Activostech’

7
Es llegeix en minuts
María Refojos
María Refojos

Redactora del suplement 'actius'

ver +

Si la crisi econòmica del 2008 va acostar els ciutadans (almenys una mica) a la cultura financera, la pandèmia global originada per la Covid ha obert una finestra cap a l’àmbit científic. L’emergència sanitària ha ensenyat a la societat a parlar d’epidèmies d’origen zoonòtic, a diferenciar una mascareta quirúrgica d’una FFP2 o a conèixer les diferents fases en el desenvolupament d’una vacuna. I també a saber, de primera mà, la diferència que marca la rapidesa i l’eficàcia al cobrir aquestes fases. A grans trets, durant aquests mesos s’han baixat a terra conceptes fins ara aliens per al ciutadà i s’ha posat en relleu la importància de comptar amb un entorn favorable a la investigació i la innovació.

Espanya ocupa una posició molt destacada al món referent a la producció de ciència en l’àmbit internacional, quant a nombre de publicacions i a la seva qualitat. No obstant, quan es revisen rànquings que reflecteixen l’estat de salut de l’ecosistema innovador dels països, Espanya no ocupa tan bon lloc. Un dels indicadors més fiables a l’hora de realitzar aquestes comparatives, l’Índex Mundial d’Innovació elaborat de forma conjunta per l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual i Industrial (OMPI), la Universitat Cornell i l’Escola de Negocis INSEAD, situa Espanya al lloc 30 com a economia més innovadora.

Un problema sistèmic i global

«El 2016 vam publicar un estudi on vam intentar vaticinar amb dades el que passaria. Segons l’índex que fa Cornell, Espanya estava en la posició 25 o 26 al rànquing. I vam dir: si no fem coses, especialment en un dels colls d’ampolla que és la transferència de coneixement, continuarem baixant. I continuem baixant», va destacar el director executiu de l’Entrepreneurship and Innovation center a l’IESE Business School Barcelona, Josemaria Siota, durant la segona jornada del cicle ‘Actiuvostech’, organitzat per EL PERIÓDICO i Mobile World Capital Barcelona, amb la col·laboració de la Fundació La Caixa.

Espanya s’enfronta a un problema sistèmic, relacionat amb la necessitat de perfeccionar els processos de transferència de coneixement i tecnologia; ser capaços de fer el salt des dels laboratoris i universitats fins als carrers. D’aquesta qüestió, que no afecta només Espanya, sinó que és global, i que és descrita per aquest expert com «l’elefant a la sala, fa 25 anys que se’n parla, però és difícil de solucionar».

Així doncs, aquest moment de conscienciació amb el lloc preponderant que ha d’ocupar la ciència conviu amb una realitat en què queda molta feina per fer. Si l’escenari actual, en paraules de Siota, és que «a Europa som bons transformant els diners en investigació, però no la investigació en diners», ¿què és el que no funciona correctament?

Josemaria Siota, director executiu de l’Entrepreneurship and Innovation Center a l’IESE Business School Barcelona

/ Simone Boccaccio

Josemaria Siota: "A Europa som bons transformant els diners en investigació, però no la investigació en diners"

Aquesta és una de les principals qüestions plantejades a l’esdeveniment Activostech: Innovar des de la ciència, on es va fer èmfasi en com d’essencial és construir un ecosistema sòlid i comptar amb la capa de negoci perquè la tecnologia i els avenços puguin prosperar. Xifres que ajuden a entendre aquest potencial de creixement són, per exemple, les que recullen la facturació mitjana de les spin-offs científiques, que en paraules d’Oscar Sala, director de The Collider (el programa d’innovació i transferència tecnològica del Mobile World Capital Barcelona) són aquelles empreses que venen de la ciència i transformen el coneixement en solucions de mercat.

Impacte econòmic i social

«Un euro invertit en l’ecosistema espanyol es transforma de mitjana en uns 37.000 euros de facturació. Si ens en anem a Europa, aquesta facturació mitjana puja a 200.000 euros, nou vegades més. Als Estats Units són set milions d’euros», va detallar aquest professional amb àmplia experiència en l’emprenedoria i l’acceleració de start-ups. És per això que considera que «la gran assignatura pendent, no només a Espanya, sinó a tot Europa, és com transformar aquest coneixement de les universitats en un impacte en la indústria».

Oscar Sala, director de The Collider a Mobile World Capital Barcelona

/ Simone Boccaccio

Oscar Sala: "La gran assignatura pendent és com transformar aquest coneixement de les universitats en impacte en la indústria"

A més de l’aspecte econòmic, segons l’opinió de Maria Cabello, Chief Science Officer a RheoDx, empresa centrada en el diagnòstic hematològic, a l’hora d’impulsar l’aplicació pràctica del coneixement també s’ha de tenir en compte el component social. «La transferència tecnològica és el camí per arribar al mercat, però sobretot per impactar en la societat. Hi ha moltes coses que arriben al mercat, però que acaben morint perquè no tenen aquest impacte en la societat», va definir aquesta física amb doctorat en enginyeria electrònica.

Maria Cabello, Chief Science Officer a RheoDx

/ Simone Boccaccio

Maria Cabello: "La transferència tecnològica és el camí per arribar al mercat, però sobretot per impactar en la societat"

La inversió és un altre dels aspectes fonamentals a reforçar per fer créixer projectes d’innovació. En aquest punt, els experts van coincidir al posar la seva confiança en el suport que poden suposar els fons europeus Next Generation UE.

Luis Castillo, cofundador de la start-up Psicoterapia VR, que tracta nens amb problemes cognitius amb eines de realitat virtual, va resumir la seva visió respecte als «esculls» que presenten els ecosistemes espanyol i europeu en aquesta fase. «Pretenen que les mosques volin amb ales de mosquit. I això va en relació amb la cultura d’inversió i risc: Els EUA o Israel són tan exitosos perquè tenen el suport d’inversió o perquè entenen que és necessari un risc per provar idees, descartar-les, i buscar el camí òptim que permeti aquest retorn de set milions. Aquí fem miracles amb penics», va revelar.

Luis Castillo, cofundador de la start-up Psicoterapia VR

/ Simone Boccaccio

Luis Castillo: "És necessari un risc per provar idees, descartar-les, i buscar el camí òptim"

La recepta per a l’èxit

En la transmissió dels resultats obtinguts en les seves investigacions, universitats i centres d’investigació tenen una gran responsabilitat, però, per arribar a un millor aprofitament de les innovacions i potenciar aquest motor de desenvolupament socioeconòmic que és la ciència, han de comptar amb el suport de la resta d’agents que participen en el procés. «La recepta no té un únic ingredient. Perquè les coses passin necessitem asseure al voltant de la taula diversos actors: científics i institucions, corporacions, emprenedors i inversors», va enumerar Oscar Sala

Al seu torn, Maria Cabello va remarcar que la «curiositat científica és aquí» i que gràcies a aquesta hi ha un bon nombre de start-ups a Espanya amb visions i conceptes nous però sense el múscul financer. Per això, va asseverar, «que la gent confiï en les empreses emergents, amb els recursos que pugui, pot ser la salvació de l’empresa». 

«Rheo neix de la Universitat de Barcelona. L’inici són diversos papers i una tesi doctoral», va explicar Cabello, per afegir que el recolzament que van rebre per part de The Collider i el Centre de Recerca Matemàtica va ser clau per poder desenvolupar la solució de diagnòstic amb què introdueixen no només una millora per al pacient, sinó que només en l’àmbit de les transfusions de sang pot generar grans estalvis a l’any en Sanitat.

El programa de The Collider també va ser crucial per a l’evolució de Psicoterapia VR, segons va detallar Luis Castillo: «El que té de bo la transferència del coneixement quan s’alia amb empreses emergents de deeptech és que permet dotar-les de l’agilitat que no tenen en un ambient governamental o corporatiu, i això és el que permet que es creïn coses noves».

Ponts per ser competitius

Una economia que aconsegueixi traçar aquests ponts serà més «tecnològica» i també més competitiva, ja que segons el director de The Collider la transferència de coneixement ha de combinar la part bona dels dos mons, l’acadèmic i l’empresarial.

Notícies relacionades

«Un exemple és la Covid: gràcies a la col·laboració en temps real a escala global s’ha pogut desenvolupar en temps rècord una vacuna. ¿De què seríem capaços si construíssim junts combinant aquest talent mundial amb la tecnologia i el mercat? Aquesta és la gran oportunitat», va afirmar Sala.

El repte és, en conclusió, augmentar l’eficiència del sistema connectant les esferes d’investigació, emprenedoria, inversió i institucions amb l’objectiu de traslladar els avenços a la societat, i fer-ho a temps per aconseguir un veritable impacte amb què millorar la competitivitat del país i la qualitat de vida dels ciutadans.

Apostar per la ciència per liderar el progrés

Simone Boccaccio