Miguel Ángel López (Siemens): «Aquesta crisi de les matèries primeres és més profunda que les anteriors»

  • El conseller delegat de Siemens adverteix que l’actual situació s’allargarà durant més d’un any i se superarà, «com les altres», amb un increment de la capacitat de producció

Miguel Ángel López (Siemens): «Aquesta crisi de les matèries primeres és més profunda que les anteriors»

Activos

6
Es llegeix en minuts

Miguel Ángel López, conseller delegat de Siemens i president no executiu de Siemens Gamesa, insisteix en la importància de la digitalització de les empreses espanyoles per una qüestió de supervivència i reconeix el llast que suposa la seva mida mitjana. El directiu, nascut com a fill d’emigrants de Salamanca el 1965 a Frankfurt i educat a Alemanya, defensa que l’automoció té el futur garantit a Espanya i alerta de la gravetat de la crisi de les matèries primeres i els xips.

La indústria pateix la falta de semiconductors, que ha posat contra les cordes sectors com l’automoció. ¿Van veure venir la falta de xips?

La situació actual ningú l’havia previst. Nosaltres la vam veure abans que altres empreses perquè tenim una presència global. Jo ja he passat per cinc crisis similars i el que realment passa amb el temps és que davant un creixement de la demanda al final es genera més capacitat de producció. En aquest cas, en la indústria de semiconductors segur que es farà i la capacitat augmentarà. Aquesta situació s’allargarà un any llarg o any i mig. Nosaltres hem hagut d’augmentar els terminis d’entrega.

Vostè ha viscut cinc crisis, ¿amb quina es pot comparar l’actual de falta de xips i matèries primeres?

Aquesta crisi és més profunda que les cinc anteriors. En les altres parlàvem d’un terratrèmol a Kobe (que el 1995 va enfonsar un 25% l’índex Nikkei en 6 mesos), la crisi financera del 2008, en què hi havia un problema de liquiditat o la falta de subministrament de petroli. Sempre s’ha solucionat augmentant la capacitat de producció. Això és el que passarà. La crisi és més pronunciada perquè hi ha problemes amb els xips, l’acer, el transport, el coure o qualsevol tipus de matèria primera.

¿Quin nivell de digitalització tenen les empreses espanyoles?

Estan per darrere en comparació amb els països més avançats, tot i que hi ha algunes empreses que han començat a marcar el pas. El més positiu és que dins d’una indústria hi hagi una empresa tractora i que a través d’aquesta companyia es creï la necessitat que tots els proveïdors es digitalitzin.

¿Com de digitalitzada està la indústria valenciana?

A la C. Valenciana hi ha tres grans indústries: l’automoció, amb Ford i tots els seus proveïdors, que és un sector totalment automatitzat i que treballa en la digitalització; la ceràmica, que també està molt automatitzada i amb avenços en digitalització, i la indústria agroalimentària, on hi ha molta automatització i la digitalització va una mica més lenta. Mercadona és allà un tractor important. Mercadona no només és una empresa de retail, darrere té tot un pla industrial. L’alta exigència d’un tractor com Mercadona accelerarà la digitalització de la indústria agroalimentària.

¿Què proporciona la digitalització?

La digitalització té com a objectiu escurçar els temps d’arribada dels productes al mercat, disposar d’una fabricació flexible (poder produir el que em demana en cada moment el client perquè la meva fàbrica és capaç d’escometre lots curts amb la mateixa qualitat i preu que amb l’economia d’escala) i estalvi energètic. En la ceràmica, que depèn del gas, utilitzar tota la tecnologia de digitalització per reduir un 3% el consum energètic suposa un estalvi de milions d’euros.

¿Quina esperança de vida tenen les empreses que no s’han digitalitzat?

Estem convençuts que si les empreses no es digitalitzen en els pròxims cinc, sis o set anys no podran sobreviure.

¿Com està Espanya en innovació?

Espanya està molt per darrere de les economies punteres. En inversió en R+D+I estem quatre vegades per sota d’Alemanya. Cal trobar els mecanismes per incrementar substancialment el nivell de R+D+I per ser competitius.

Vostè coneix bé els dos països, ¿per què estem tan per sota d’Alemanya en industrialització?

Històricament, la revolució industrial a Alemanya es va produir molt abans que a Espanya. Siemens es va fundar el 1847 i el primer que va fer Werner von Siemens (el seu fundador) va ser el telègraf i a continuació el motor elèctric. Això va ser 50 o 60 anys abans de l’arribada de la revolució industrial a Espanya. Comptem amb un desavantatge històric.

No obstant, els últims 35 anys Espanya ha avançat molt en sectors com l’automoció, on som el número dos a Europa. Això reflecteix molt bé que, si ens enfoquem en la indústria i fixem els incentius necessaris, les empreses venen i s’instal·len aquí.

¿És un llast la mida de les empreses espanyoles?

És un problema perquè les pimes no solen agafar escala de forma fàcil. Són empreses bones, però els falta escala. Per ser eficients en l’àmbit global necessiten escala. Per això és tan important el concepte d’empreses tractores, perquè arrosseguin aquestes pimes. La prova és que funciona en automoció, alimentació i beguda, aeronàutica i renovables.

¿Com s’han d’aprofitar els fons europeus?

És molt important reforçar les empreses tractores. Això és fonamental per a automoció, sanitat, Administració i sector naval. El procés de selecció de quins sectors s’han de cobrir està sent encertat: renovables, hidrogen verd o ciutats intel·ligents.

Ja ha esmentat dues vegades l’exemple de l’automoció, que fa la sensació que està en retirada. ¿Quin futur augura a l’automoció a Espanya amb l’electrificació?

Jo crec que l’automoció no perilla. A veure, en qualsevol país on no s’instal·lin infraestructures per posar en marxa el cotxe elèctric sí que perilla. Cal crear l’ecosistema per continuar de forma exitosa al sector de l’automoció. Som el número dos a Europa per la nostra competitivitat. Això no canviarà amb l’electrificació.

En aquell futur elèctric, ¿quin paper està cridant a tenir-hi el ferrocarril?

Un paper importantíssim. El ferrocarril és la manera més sostenible de viatjar. És un transport eficient, segur i puntual. Imagini si tinguéssim el corredor mediterrani funcionant.

¿El preocupa la falta del corredor mediterrani?

Jo crec que és imprescindible. És un dels grans projectes estratègics que necessita Espanya per augmentar la seva competitivitat. El Mediterrani té molts quilòmetres i molts avantatges pels seus ports. Hi ha un nivell d’industrialització molt alt a tota la façana mediterrània i el que fa falta és una estructura per portar les matèries primeres i treure els productes acabats. Per fer-ho el corredor mediterrani és imprescindible. No hi ha cap empresari en aquest país que pensi que el corredor mediterrani no és una prioritat absoluta.

Renovables

¿Quines oportunitats ofereixen les renovables?

Tenim un avantatge i és que Espanya és un dels països més avançats en energies renovables. Moltes empreses exigeixen que l’energia que consumeixen sigui renovable perquè volen augmentar la seva sostenibilitat. El 44% de la producció elèctrica espanyola avui procedeix de fonts renovables i el Govern s’ha compromès que el 2030 sigui el 74%. Això atraurà microindústries com els centres de dades (que són electrointensives), perquè tindran accés fàcil (i econòmic) a l’energia renovable.

Notícies relacionades

¿El preocupa el rebuig social dels megaparcs fotovoltaics?

Jo crec que cal fer més pedagogia. A Espanya tenim espai i sol. És el país més avantatjat d’Europa. Cal conscienciar la societat que si volem ser sostenibles i frenar el canvi climàtic hem de desenvolupar els programes fotovoltaics i eòlics. Cal transmetre les oportunitats que hi ha perquè les electrointensives decidiran la seva ubicació en funció d’un accés simple a l’energia. 

Temes:

Empreses