José Ignacio Goirigolzarri: «La crispació política ni crea llocs de feina ni salva vides»

Amb aquesta base, el directiu basc, contrari al «bonisme», que defensa que la pandèmia farà millor la societat espanyola, podrà pilotar la integració número 85 de la història de CaixaBank. L’operació crea un grup amb més de 640.000 milions d’euros en actius i quotes de mercat pròximes al 25 %, que afronta ara la unificació informàtica, comercial i laboral. Aquesta última, que podrà afectar uns 8.000 empleats segons diferents fonts, es farà d’una única vegada i es prioritzarà la voluntarietat, seguint la política de l’entitat financera que passa a estar controlada per Criteria-Fundació Bancària La Caixa i per l’Estat a través del Frob. 

A la recàmera, Goirigolzarri tampoc s’oblidarà del seu Athletic de Bilbao, «l’únic equip que guanyarà dues Copes del Rei el mateix any» l’abril que ve.

-Dimarts serà ratificat com a president de CaixaBank, el primer banc per actius a Espanya, amb 67 anys, 20 més dels que tenia quan va ser nomenat conseller delegat del BBVA. ¿Va somiar alguna vegada que arribaria a dalt de tot del sistema financer espanyol, sobretot després de sortir del banc basc per diferències amb el llavors president Francisco González?

-Gens ni mica. Com bé sap, quan vaig deixar el BBVA no tenia cap intenció de dedicar-me al món bancari ni d’exercir un càrrec executiu. Ho tenia molt clar. M’inclinava per altres aficions, altres interessos. I, a més, vaig ser feliç durant aquell temps. Després, les coses van anar per un camí que no esperava en absolut, quan el 2012 vaig prendre la decisió d’incorporar-me a Bankia en el marc de la seva nacionalització. Però ni en aquell moment hauria imaginat que el 2021 seria a CaixaBank. Pura ciència-ficció. Però en aquesta vida mai se sap. El que s’ha de tenir és capacitat i flexibilitat i això crec que és predicable també per a les empreses. La gent parla de resiliència, però es necessita certa flexibilitat.

-Isidre Fainé diu que vostè és el millor banquer d’Espanya, igual que Gonzalo Gortázar, número dos de CaixaBank. ¿Hi està d’acord?

-Ell sempre ha sigut molt carinyós i generós amb mi. Jo, la veritat, mai he pensat en aquests termes i menys ara. Tot i que agraeixo la generositat de l’Isidre. Comprendran que a hores d’ara paraules com ‘dignitat’ i ‘govern’ no m’afecten gaire, ho he de reconèixer.

-¿La seva presidència té data de caducitat? ¿Influirà l’edat?

-M’incorporo amb gran il·lusió a CaixaBank i no puc estar pensant en això. Defenso el que sempre he pensat. Si estàs compromès amb un projecte, tens l’obligació moral d’estar allà mentre el consell d’administració i els accionistes confiïn en tu. El dia que canviïn d’opinió, te’n vas a casa encantat. Hi seré fins que pensin que puc ser útil, en una fase tan bonica. Ho faré amb forces i amb ganes, perquè si no les tinc, em faran fora ells.

-¿La seva permanència pot estar vinculada d’alguna manera a la presència de l’Estat en el capital?

-No. Com saben, l’Estat, a través del Frob, ha modificat la data límit per sortir de l’accionariat fins al 2023. La decisió és seva, lògicament. Com sempre dic, els gestors el que hem de fer és treballar molt, aconseguir bons resultats i donar valor. L’accionista és qui decideix quan surt, a quin preu i en quines condicions. Des d’aquesta perspectiva, no tinc informació. Però a curt termini no està a sobre de la taula. 

-¿Com és ara la seva relació amb el Govern de coalició, vostè que va ser nomenat pel PP a Bankia i que va seguir amb l’esquerra?

-La convivència és molt fàcil, tant amb el PSOE com amb Podem. La gent pot pensar el que vulgui i pot inventar històries. Quan em vaig incorporar a Bankia amb el PP l’única condició que vaig posar és que no hi hagués ingerències polítiques i vaig dir que seria molt estricte amb això. Es van comportar d’una manera impecable. Quan va canviar el govern, a la vicepresidenta Nadia Calviño li vaig fer el mateix plantejament. Han sigut absolutament impecables també. És just dir-ho i n’estic molt content. Com que jo no tinc cap tipus de connotació política, visc molt feliç amb tots. 

-CaixaBank té el seu origen a Catalunya, on actualment s’intenta formar un govern independentista.

-Em coneixen bé i saben que no m’agrada parlar de política, perquè els directius d’empresa no tenim saviesa en aquest camp. Ens hem de dedicar a gestionar les nostres companyies. Són els ciutadans els que decideixen amb els seus vots i els polítics escollits, els que formen els governs. Nosaltres, des del punt de vista empresarial, hem d’adaptar-nos a aquesta realitat, de la millor manera possible, i desenvolupar la nostra activitat en aquest entorn. No és un tema que em preocupi.

-¿La crispació tampoc?

-Això sí i porto molt temps dient-ho. La crispació ni crea llocs de feina ni salva vides. Seria molt bo que aconseguíssim acords transversals molt més amplis en termes d’unitat per enfrontar-nos amb prou fortalesa a una crisi extraordinària, sanitària, política i econòmica. És important de cara als fons europeus. Tothom parla dels projectes, que han d’estar a l’alçada a les exigències de Brussel·les, però no podem oblidar que paral·lelament hi ha un requeriment en termes de reformes complexes que necessiten consens. En la mesura que existeixin o no aquestes reformes estarem posant en qüestió el futur de l’economia espanyola i la qualitat de vida dels ciutadans. Em sembla que tot el que sigui invocar accions que ens uneixen té un gran valor. Tot el que sigui invocar el que ens divideix és inadequat. 

-És al capdavant d’un banc on la majoria de la cúpula procedeix de CaixaBank i el seu equip més pròxim de Bankia no l’acompanya. ¿Se sent sol?

-Efectivament, les persones que van formar amb mi el primer comitè de direcció de Bankia ja no hi són. Vam ser molt feliços aquells anys. Però la vida té els seus moments i no han volgut seguir. Ho entenc perfectament. Jo ho sento molt des del punt de vista personal, perquè són amics, i des del professional. Tenen moltíssima vàlua. Però no, no em sento sol. Formaré part de l’equip de CaixaBank com sempre m’ha passat a la vida i en molt poc temps. Tenim reptes pendents vinculats a la rendibilitat, la tecnologia i la reputació.

-¿La rendibilitat és el més apressant?

-És el més obvi per a tota la banca. Fa molts anys que tenim rendibilitats per sota del cost de capital. Això es deu sobretot a cinc anys amb tipus d’interès negatius. Amb la pandèmia, els tindrem molt més temps, pot ser que fins al 2025. En vista d’això cal prendre decisions importants, com avançar en el procés de consolidació. Això t’ajuda a avançar en el segon repte: la retroalimentació del canvi d’hàbits amb la revolució tecnològica. ¿Per què t’ajuda? T’aporta múscul i massa crítica per fer inversions estables en innovació i en tecnologia, que les necessitaràs d’una manera molt important en el futur enfront dels formidables competidors que estàs tenint i que creixentment tindràs, els que vindran per trencar l’estatus quo.

-¿La reputació no millora amb la pandèmia?

-Hem patit molt com a sector a partir del 2008, amb un impacte tremendament negatiu. Ara tot ha canviat. La banca està en una posició de liquiditat i de capital de gran fortalesa i ha pogut estar al costat de les famílies i de les empreses. Però hem de millorar molt encara, treballant molt i comunicant-ho millor. Quan vaig del macro al micro, quan vaig a CaixaBank, veig que tenim una oportunitat meravellosa de desenvolupar un projecte que sigui rendible. Però també tenim una oportunitat fantàstica per fer una banca pròxima, sostenible i inclusiva. Una banca que estigui a prop dels seus clients i que estigui a prop de la societat, per història, i per la relació amb la Fundació La Caixa, que a mi em sembla que és una combinació certament notable. Tenim una posició de partida i el que hem de fer és aprofundir en aquesta posició. Crec que és la millor aportació que podem fer a la societat.

-Abans parlava de la consolidació. ¿Preveu més fusions?

-Existeixen uns corrents de fons que et condueixen a més nivells de consolidació. Prova d’això és que nosaltres estem ficats en aquest embolic. Ho creiem i estem allà. Dit això, parlem per nosaltres. Aquí cada agent ha de valorar si aquests corrents tenen la importància que nosaltres li donem i si és el moment oportú. Jo sí que crec que aquestes tendències existeixen però no m’atreveixo a dir si de la potència passarem a la pràctica. I tampoc m’atreveixo, encara menys, a donar consells a ningú.

-¿Arribaran les operacions corporatives transfrontereres i hi participarà CaixaBank?

-Jo les veig molt complicades. Aquí al final el que passa és que tenim una regulació i uns marcs legals que fan que les sinergies no existeixin. Si ets en tres països i has de tenir un servei d’atenció a la clientela diferent als 3 països, allà no hi ha sinergies. Si ets en tres països i has de tenir relacions amb els bancs centrals dels tres països, que et demanen diferent tipus d’informació i diferent tipus de comptabilitat, tampoc hi ha sinergies. Al final, ¿què és el que passa? No existeixen sinergies i el que tens és un risc d’implementació molt fort. Qualsevol fusió, inclosa la nostra, té un risc d’implementació. Quan ja li comences a posar emoció de diferents països, lògicament el mercat no està allà recolzant-te. El mercat veu valor en la consolidació domèstica, però no en la consolidació transnacional. Mentre no es doni un canvi en aquestes condicions, no es produiran.

Notícies relacionades

Els clients de Bankia ja poden treure diners dels caixers de CaixaBank sense comissions

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

-A mitjà termini tampoc?

-No se sap. Com a Europa, funcionem com a estrebades. De sobte es dona una situació tensa i s’avança... Però en aquests moments veig aquest tema bastant alentit, com el Fons de Garantia de Dipòsits europeu.