En els pròxims 45 anys Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Eduard Martín: «Tindrem assistent personal global»

Eduard Martín: «Tindrem assistent personal global»
3
Es llegeix en minuts
Núria Navarro
Núria Navarro

Periodista

ver +

Mentre tots trastegem amb aplicacions a l’‘smartphone’, una estratosfèrica quantitat d’experts dissenyen les comunicacions del futur. Eduard Martín (Barcelona, 1965), director de connectivitat intel·ligent de Mobile World Capital –accelerador de la innovació i pol de reflexió sobre l’impacte de la tecnologia en la societat–, entreveu que en 45 anys moltes de les boges idees de la ciència-ficció es faran realitat.

Eduard Martín, Mobile World Capital /

El Periódico

Algun guru tecnològic vaticina que el mòbil desapareixerà.

Hi estic totalment d’acord. Necessitem alliberar les mans. Hi haurà una nova generació de dispositius que ho permetin. 

¿De quin tipus?

El 2030 jo aposto per les polseres –braçalets romans, per entendre’ns– connectades a ulleres més lleugeres i flexibles que les de realitat virtual estesa actuals. El 2040, segurament estaran integrats a la roba. I el 50...

¿Ens implantaran antenes?

Tecnològicament, ho puc veure, perquè en 10 anys la biotecnologia, pensant en pacients amb discapacitat greu, farà possible els implants que permetin comunicar el cervell amb parts del cos. Però la seva pregunta planteja una discussió ètica, que tindria respostes molt diferents als EUA, la UE o la Xina. Personalment, no voldria que m’implantessin res.

¿Què faran els nous dispositius per nosaltres?

Seran assistents personals globals. L’Alexa en dona una primera pista.

Dibuixi’m un dia amb ells.

Et llevaràs amb la teva música preferida i a les parets de casa, en la qual pots recrear un paisatge, es desplegarà la teva agenda laboral i domèstica, et posarà en contacte amb les persones que ja estiguin despertes, posarà en marxa la domòtica per preparar l’esmorzar o encarregar la compra, t’indicarà la mobilitat òptima si has de desplaçar-te, et proposarà continguts d’entreteniment (no hi haurà televisió, tot i que segurament sí ràdio).

¿I hologrames, com a ‘Star Trek’?

Segur. El que existirà serà una hibridació de mons. La realitat física es barrejarà amb la digital. Hi haurà entorns immersius en els quals podrem ‘tocar’ coses. Seràs a la plaça de Sant Marc de Venècia sense moure’t de la sala.

¿Tot això a base d’escurar el medi ambient? Avui un sol mòbil és igual a 44,4 quilos de recursos naturals.

Tot i que costi de creure, el 2050 la tecnologia consumirà menys que la d’avui, pels nous materials i noves arquitectures, com la computació quàntica, que avui només existeix en centres de supercomputació, i que optimitzarà tots els processos sense tant consum. Serà adaptativa.

¿Vindrà l’‘assistent personal’ amb algun tipus de mecanisme antiaddicció?

Potser el 2050 això que anomenen addicció no sigui vist com a addicció. Potser els dispositius estaran integrats a la vida dels humans. Passa que les transicions duraven 100 anys, com va passar amb la Revolució Industrial o l’aparició de l’energia elèctrica, i per a algú que fins al 1976 no sabia què era internet, és difícil pensar que aquest tipus de transformacions passin cada cinc anys. El 2050 els canvis seran encara més massius i més ràpids. Estem en un canvi d’era. El sector sociosanitari, la mobilitat, l’educació i la indústria seran radicalment diferents. Tot serà a mida.

En un món tan a mida, ¿com es cohesionarà aquesta societat?

 Entenc la pregunta, però la formula comparant amb la societat actual. D’altra banda, i soc bastant radical, quan la gent es comunica avui a través del mòbil, existeix cohesió social. Que els serveis siguin personalitzats no té per què ser només jo i el meu món.

S’intueix l’ampliació de bretxes.

Una cosa és tenir un aparell i una altra, explotar les seves capacitats. Però és, i serà, un problema d’educació i de competències. El 2050, tots els ciutadans d’Europa seran digitals.

Notícies relacionades

¿Està segur que no acabarem sent irrellevants?

Almenys és el meu desig. Espero que darrere de la intel·ligència artificial generativa hi hagi intel·ligència humana, i que estigui regulada. Però és una resposta des de la cultura europea. Aquest article a la Xina seria diferent.