Àfrica ha perdut 111.000 elefants en una dècada

El príncep Guillem d’Anglaterra en persona va donar ressò mundial al problema la setmana passada a Londres quan va qualificar d’«inacceptable» la compravenda de marfil i de banya de rinoceront, i va instar a adoptar mesures urgents per evitar l’extinció d’espècies «icòniques». Pocs dies després començava la Convenció sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades (CITES) a Johannesburg, on entre molts altres punts es tractarà la legalització del comerç de marfil. Un debat complex i amb interessos enfrontats, en el marc de les dades exposades ahir: el 2015 es van comptabilitzar 415.000 elefants, uns 111.000 menys dels que hi havia el 2006.

Delegats de 182 països firmants votaran fins al 4 d’octubre un total de 62 propostes per canviar les regulacions existents sobre el mateix nombre d’espècies amenaçades. De moment, es donen a conèixer dades i estudis que constaten el perill d’extinció d’aquests animals en algunes zones.

L’elefant africà ha patit la caiguda de població més gran dels últims 25 anys a causa de la caça furtiva, segons dades de l’Informe sobre la Situació de l’Elefant Africà, elaborat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN).

La destrucció de l’hàbitat on viuen aquests animals és un altre dels factors que ha portat al descens de la població al continent, que pateix els nivells més alts de caça furtiva des dels anys 80. «Aquests números revelen l’alarmant situació del majestuós elefant», va declarar dissabte Inger Andersen, directora general de la UICN. Aquell mateix dia a Bangkok es va celebrar una manifestació, amb elefants inclosos, per reivindicar que s’acabin les matances.

L’Àfrica Oriental, que acull al voltant d’un 20% de la població del continent, és la regió més afectada per la caça il·legal per extreure als animals el preat marfil dels seus ullals.

El nombre d’elefants en aquesta zona ha disminuït en els últims 10 anys en un 50%. Per contra, Ruanda, Kenya i Uganda han aconseguit estabilitzar o fer créixer les seves poblacions. El 60% dels elefants africans es concentren al sud del continent, on Namíbia, Sud-àfrica, Zimbàbue i Botswana mantenen amb èxit la bona salut de les seves poblacions tot i l’augment de la caça en alguns punts de Zimbàbue i Moçambic.

Zimbàbue i Namíbia, el 22%

Zimbàbue i Namíbia, que posseeixen el 22% de la població d’elefant africà, demanen que se’ls permeti vendre en el mercat internacional les seves reserves de marfil i fins i tot els ullals d’alguns dels seus exemplars vius, una proposta a la qual s’oposen els grans grups conservacionistes.

Una altra proposta, presentada per més de 10 països africans i també rebutjada per oenagés com WWF, planteja prohibir completament el comerç de marfil.

Notícies relacionades

Shôko Barcelona, reconegut internacionalment com a local sostenible

La UE amenaça de suspendre TikTok Lite, que paga per veure vídeos

Els partidaris de més flexibilitat argumenten que contribuiria a satisfer la demanda d’aquesta matèria primera i que disminuiria així la caça furtiva i el comerç il·legal. Els seus detractors, en canvi, creuen que la legalització dispararà la demanda i permetrà a les màfies vendre com a legals ullals obtinguts clandestinament.

El príncep Guillem, que sembla voler esborrar les imatges tradicionals d’aristòcrates i monarques en safaris africans, va posar la nota sentimental al recordar que quan ell va néixer el continent hi havia al voltant d’un milió d’exemplars, en comparació de l’enorme reducció del 2015, quan va néixer la seva filla. Va calcular que a aquest ritme, quan l’hereva tingui 25 anys, si l’avidesa de marfil no cessa, «aquesta espècie ja haurà desaparegut».