'The maus': els fantasmes de la guerra

En els tres anys que va durar la guerra de Bòsnia, van morir gairebé 100.000 civils, el 65% bosnians musulmans. Una contesa insensata, la més sagnant soferta a Europa des de la segona guerra mundial, i les ferides de la qual continuen obertes al país balcànic. A través del terror i del 'thriller', 'The maus', 'opera prima' de l’asturià Yayo Herrero, se submergeix en les doloroses entranyes d’aquell conflicte per bufetejar el gest pusil·lànime d’Europa en tot aquell desastre. «He volgut parlar sobre el cercle viciós en què vivim. La violència que patim ara, tots els problemes amb els musulmans, no ha sorgit del no res, sinó dels propis errors d’Europa a l’hora de gestionar temes com el dels Balcans», explica el director, tot carisma, a Sitges, on 'The maus' va ser projectada ahir en la secció oficial a competició.

No és habitual que el cine de gènere espanyol sigui també polític. I 'The maus' ho és. Entre el 'thriller' psicològic i el 'survival horror', relata les desgràcies d’una parella formada per una bosniana musulmana i un alemany que s’extravien en un bosc, i que acabaran enfrontant-se, literalment, als fantasmes sorgits de l’espant de la guerra. Cine al·legòric, sense filtre, sobre la confrontació entre les dues Europes, la del terror i la feliç, i l’eclosió del terrorisme islamista. «Romero deia que les pel·lícules amb lectures polítiques eren les que més li satisfeien. I jo volia fer una cosa així: una pel·li de terror, però que et sacsegi, que et faci reflexionar i debatre. El cine inert no m’interessa», explica el director, cent per cent rock’n’roll: ulleres de sol, vestit negre, pantalons acampanats, botes de punta, cabells a l’estil de Nacho Vegas. «Vivim temps molt 'dark', molt canyers. I m’agrada que el cine parli dels temps que vivim. Com les pel·lis de Lumet i de Pollack dels anys 70».

Notícies relacionades

Ángel Sala: "S'està produint l'alliberament cinematogràfic de la dona"

Alexandre Bustillo i Julien Maury: "No vam parlar mai amb Tobe Hooper sobre 'Leatherface'"

    

Herrero, de 38 anys, no havia tingut mai especial interès per la guerra dels Balcans fins que va llegir el còmic de Joe Sacco Gorazde: 'Zona protegida'. «Em va donar mal rotllo, però em va portar a preocupar-me pel tema. Vaig anar diverses vegades a Sarajevo. I això va ser la base del meu primer curt, 'Pícnic', del 2010». Set anys després, i després d’un procés creatiu ardu, com sol ser en aquests casos, l’asturià torna al front bèl·lic, a la trinxera de les pors internes, en aquesta proposta d’alt risc per tractar-se d’una 'opera prima'. «La pel·lícula és díficil, de mal rotllo, però el món és així, ¿no? Estic content d’haver-me llançat al buit amb el meu debut. Podia haver fet una cosa més confortable, però volia arriscar, encara que em ploguin tomàquets. Tant me fa: només vull que impacti la gent i la faci debatre».