El Govern farà "desmentiments ràpids" contra les notícies falses

El Govern central intentarà que no es torni a repetir la campanya de notícies falses que va detectar al voltant de l'1 d'octubre a les xarxes socials. "Tindrem un zel especial contra els rumors que puguin afectar al desenvolupament de la jornada electoral del 21 de desembre. És fonamental", afirmen fonts de la Moncloa. "Farem desmentimetns ràpids per evitar que es generalitzin notícies falses", resumeixen sense voler donar pistes sobre quines eines utilitzaran per aconseguir-ho. Segons aquestes fonts, després de l'experiència de l'1-O, PSOE i Ciutadans van demanar a Mariano Rajoy que intervingués en l'assumpte.

Fa un mes, el mateix Rajoy va denunciar públicament que els dies previs i posteriors al referèndum independentista hi va haver "una gran allau" de les anomenades fake news, fruit d'una operació "organitzada", "per llançar notícies falses sempre contra Espanya" (entrevista a la Cope, el 14 de novembre). Rajoy va anar encara més enllà i va assegurar que aquests missatges a Twitter i Facebook havien partit de "robots" situats a Rússia (el 55%) i Veneçuela (30%), una queixa que els seus ministres van plantejar davant les institucions europees.

Merkel no va trucar a Rajoy l'1-O

Ara, la Moncloa, davant la crucial jornada electoral del dia 21, no sols reforçarà la seguretat als col·legis electorals, com va anunciar fa 11 dies, i s'assegurarà que no hi hagi "interferències de tipus informàtic", també assumirà una actitud proactiva per frenar les fake news. L'Executiu central no vol que es repeteixin missatges amb imatges de càrregues policials que no s'havien produït l'1-O, que corrin algunes fotos de ferits que no eren certes o el rumor segons el qual Angela Merkel havia trucat a Rajoy per preguntar-li per la dura intervenció de les forces de seguretat en els col·legis electorals. 

Aquest mal ús de les xarxes socials preocupa a la Moncloa, que per primera vegada ha introduït en l'estratègia de seguretat nacional l'amenaça que suposen per a Espanya els ciberatacs i la difusió de notícies falses a internet. 

Els dubtes sobre el recompte

Notícies relacionades

Recompte 'antihackers' el 21-D

Un comando contra les notícies falses

De fet, fonts del Govern asseguren que han decidit fer aquest pas endavant perquè consideren que l'objectiu final dels missatges és "difamar la democràcia espanyola" i tractar de desestabilitzar Espanya i, per tant, Europa. 

En aquest sentit, i per intentar avançar-se a possibles denúncies sobre el recompte del 21-D, l'equip de Rajoy, que aquest dijous i divendres és a Brussel·les per al Consell Europeu de desembre, està molt interessat a explicar a la premsa internacional que el sistema que s'usa a Espanya està blindat contra les tupinades. En cada mesa electoral, les actes van firmades pels presidents, vocals i interventors i arriben en paper als jutjats. Uns tres dies després, les dades incloses són processades per les juntes electorals provincials, que són les que proclamen els resultats definitius. L'únic que podria passar, van admetre a aquest diari encarregats de la seguretat d'aquesta jornada, és que els pirates informàtics aconseguissin tombar la web en què una empresa informàtica, en aquest cas Indra, col·locarà els números provisionals, que són els que els ciutadans i els mitjans de comunicació consulten la nit electoral. Però el nombre de vots final de cada partit el proclama la junta electoral dies després i contra això, insisteix el Govern, no hi ha ciberatac que valgui.