¿Què passaria si Puigdemont no anés a declarar?

Si ignora la citació de l'Audiència Nacional, el següent pas seria l'enviament a Bèlgica d'una ordre de detenció i entrega

jjubierre40770697 carles puigdemont en brussel les el 31 d octubre171101113201

jjubierre40770697 carles puigdemont en brussel les el 31 d octubre171101113201 / ACN

3
Es llegeix en minuts
Silvia Martinez
Silvia Martinez

Periodista

ver +

L'advocat belga de Puigdemont ha dit que el seu client no té plans de tornar a Espanya “en les pròximes setmanes” i que prefereixen esperar i veure com evolucionen els esdeveniments. Això significa que el polític català més perseguit aquests dies pels mitjans de comunicació a Bèlgica no es presentarà aquest dijous 2 de novembre a les 9 del matí a declarar davant l'Audiència Nacional per respondre pels presumptes delictes de rebel·lió, sedició i malversació de cabals públics de què ha sigut imputat. Si ignora la citació, la fiscalia podria emetre una euroordre demanant a Bèlgica la seva detenció i entrega.

L'euroordre va entrar en vigor l'1 de gener del 2004. Va ser creada amb l'objectiu de facilitar les extradicions i agilitzar els dilatats procediments que hi solia haver fins llavors entre els estats membres. Aquesta simplificació va suposar el reconeixement mutu de resolucions judicials i assumir que tots els països de la Unió Europea disposen de sistemes judicials justos i que ofereixen garanties legals plenes. Precisament el que l'expresident Carles Puigdemont va posar en dubte aquest dimarts durant la seva multitudinària compareixença a la capital de les institucions europees.

El polític català no només va advertir que tem per la seva seguretat, especialment des que les autoritats espanyoles li han retirat l'escorta, sinó que va tornar a denunciar l'agressivitat de l'Estat i la politització de la justícia espanyola. Arguments que bé podria utilitzar en defensa seva contra una ordre de detenció d'entrega a Espanya.

De fet, el primer que va fer Puigdemont només d'arribar a Bèlgica va ser posar-se en contacte amb un advocat belga expert en procediments d'asil, extradició i euroordre, Paul Bekaert, per estudiar les seves possibilitats i l'estratègia a seguir. “Tal com estan les coses, no veig que torni en les pròximes setmanes”, va apuntar aquest dimarts a la nit des del plató de la cadena VTM.

El Govern federal belga ha posat de manifest la seva incomoditat per la presència de Puigdemont al país. Ha deixat clar que es respectaran els seus drets com els de qualsevol altre ciutadà europeu, però també que no han encoratjat el seu viatge ni l'han convidat. I és que si el cas arriba als tribunals belgues, l'assumpte podria reobrir fissures entre Madrid i Brussel·les. “No seria un assumpte per a la política sinó la justícia. (Puigdemont) Podria lluitar contra la seva extradició amb l'argument que no obtindria un judici just a Espanya i si el jutge hi està d'acord i no s'extradeix Puigdemont suposaria una gran batalla entre Bèlgica i Espanya”, opina el professor de Dret Internacional de la KU Leuven, Jan Wouters.

¿Com funciona l'euroordre?

Si Puigdemont no es presenta i la fiscalia decideix emetre una ordre hauria d'enviar una notificació directa a les autoritats judicials que tindran un termini màxim de 60 dies -a partir de la data de detenció- per entregar la persona. En cas que el detingut accedís a ser extradit, el termini es reduiria fins als 10 dies. En la pràctica, segons dades de la Comissió Europea, quan el detingut dona el seu consentiment el termini mitjà d'entrega oscil·la entre els 14 i els 16 dies (3 dies en el cas de Bèlgica), encara que es pot prolongar a gairebé dos mesos en els casos en què es produeix sense consentiment (23 dies a Bèlgica).

Notícies relacionades

Les últimes xifres confirmen que cada vegada són més les euroordres que s'executen, però el cert és que no totes arriben a bon port. El 2005, l'any de la seva entrada en funcionament, els països de la UE van emetre 6.894 ordres, però només es van entregar 1.530 persones. El 2014, es van disparar a 14.700 però només se'n van entregar 5.480. En el cas concret de Bèlgica no es pot dir que sigui un dels països més proclius a extradir sense dir ni piu.

El 2013 les autoritats judicials van rebre 621 ordres de detenció. Es van detenir 81 persones però només se'n van entregar 37, mentre que els jutges van denegar l'execució de 16 casos. És a dir, si Puigdemont opta per presentar batalla a Bèlgica i el seu cas es judicialitza, Espanya podria no tenir-ho tan fàcil per aconseguir la seva extradició.