LA RESSACA ELECTORAL

Les enquestes es van estavellar a les urnes

Tots els sondejos es van equivocar estrepitosament en les estimacions de vot del PP i Podem

1
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Coordinador de les seccions de Política, Internacional i Economia

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les enquestes han sigut també les grans derrotades de les eleccions generals de diumenge. Totes sense excepció es van esquivocar estrepitosament a l'hora de predir el folgat triomf del PP i, sobretot, el 'no-sorpasso' d'Units Podem al PSOE. En el cas dels socialistes i de Ciutadans, les estimacions es van acostar una mica més al dictamen de les urnes. Els responsables de les empreses demoscòpiques fan autocrítica i propòsit d'esmena, evitant culpar del seu sonor fracàs les possibles mentides dels enquestats.

En aquesta ocasió, ni els sondejos finançats amb diners públics, que solen treballar amb mostres més àmplies, ni els encarregats per mitjans privats van saber dibuixar ni tan sols les tendències de vot, sobretot entre les forces d'esquerra. Tots van augurar el 'sorpasso' d'Units Podem, des de el CIS fins a l'enquesta a peu d'urna elaborada per Sigma Dos per a TVE i TV-3. L'únic baròmetre que deixava en l'aire aquesta possibilitat va ser el 'tracking diari' efectuat pel GESOP per a EL PERIÓDICO (del 12 al 20 de juny) i per a 'El Periòdic d’Andorra' (del 21 al 25).

EMPAT A ANDORRA

Notícies relacionades

En el últim sondeig publicat pel rotatiu andorrà, dissabte a la nit, Units Podem i el PSOE estaven empatats a 81-85 diputats, forquilla que es va correspondre amb el resultat electoral només en el cas dels socialistes, perquè la coalició de Pablo Iglesias va acabar amb 71 escons. L'enquesta a peu d'urna, elaborada a partir de la gens menyspreable xifra de 132.000 entrevistes, va predir també de 81 a 85 diputats per a Pedro Sánchez, però va portar Iglesias fins als 91-95.

L'estimació de vot és fruit del que es coneix com la 'cuina' d'una enquesta, que consisteix a ponderar la intenció de vot revelada pels sondejats a partir de variables polítiques i sociològiques, a fi de detectar el possible vot ocult que consignen algunes formacions. El PP és el cas més paradigmàtic, com es va tornar a demostrar diumenge. Totes les enquestes van situar Mariano Rajoy en una forquilla de 116 a 121 diputats, però les urnes el van catapultar fins als 137. En el cas de Ciutadans, que va acabar amb 32 escons, les projeccions el col·locaven més a prop dels 40.