El Govern pretén reforçar els llaços amb els catalans a l'estranger

Un dels canvis que ha obrat el procés sobiranista iniciat el 2012 és la constatació de l'existència d'una comunitat catalana (i independentista) a l'estranger. Fins a aquest moment, era obvi que hi havia catalans per tot el món, però potser, més enllà dels casals muntats per refugiats de la guerra civil, no se'n tenia una idea de comunitat organitzada. I organitzable. Vist el filó, i la conveniència d'enfortir els llaços entre la Generalitat i aquests grups que en ciutats com Nova York, Mèxic DF i Tòquio han demostrat la seva adscripció catalanista, l'Executiu d'Artur Mas ha decidit aprovar un projecte de llei de la comunitat catalana a l'exterior. L'objectiu és actualitzar l'anterior llei, del 1996, que ha quedat «desfasada», segons el Govern català, institucionalitzar les relacions d'aquests col·lectius amb la Generalitat i reconèixer-los com a subjecte amb drets i deures destinataris de l'obra de govern.

En roda de premsa després del Consell Executiu, el portaveu, Francesc Homs, va explicar que la norma ha de servir per revisar el que convingui en objectius de col·laboració mútua entre la Generalitat i els catalans a l'estranger, i va destacar que hi ha 140 comunitats reconegudes oficialment, una xifra que «il·lustra molt» la capacitat de presència internacional dels catalans.

El també conseller de Presidència va exalçar el paper que desenvolupen aquests grups a l'hora de mostrar a la comunitat internacional la identitat, els interessos i la projecció de Catalunya; un rol que va definir com d'«agents destacats de la diplomàcia pública catalana, en el sentit més ple i menys administratiu del terme».

Notícies relacionades

Illa crida a no caure en la «por» a la immigració que agiten els que busquen «dividir la societat»

Junts acusa Andalusia de fomentar deduccions fiscals «amb els diners dels catalans»

En un altre assumpte, cosí germà d'aquest, el de la llei d'acció exterior, Homs va explicar que el Govern seguirà desenvolupant-la perquè la suspensió del Tribunal Constitucional -després d'admetre a tràmit el recurs del Govern central- no afecta els articles sobre els quals l'Executiu català volia sustentar la seva actuació dels pròxims mesos.

IMPUGNACIÓ A PI-SUNYER / El portaveu també va avisar que l'Executiu de Mas buscarà solucions a tots els «obstacles» que l'Executiu central posi al procés sobiranista, com la intenció d'impugnar el nomenament del jurista Carles Viver Pi-Sunyer com a comissionat per a la Transició Nacional. En relació amb altres assumptes, Homs va dir que el Govern de Rajoy és el seu «adversari» i el va acusar d'«abús de poder» i de voler tenir el Govern català «lligat de mans i a terra». Aquest és el clima.